CORRIDA FLAMENCA
Del 7 a l’11 de març la Fira del Llibre de Brussel·les tindrà com a país convidat Espanya per mostrar “els grans noms i les joves esperances de la literatura espanyola”. Vist el programa, finançat per l’Instituto Cervantes i l’Ambaixada d’Espanya, espero de fa dies la reacció dels columnistes de la premsa constitucionalista indignats perquè la tria d’autors se salti per la cara l’article 3.3, el que diu que “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Perquè entre els escriptors que representaran la literatura espanyola no n’hi ha ni un que no escrigui en espanyol. Hi van, això sí, l’uruguaiana Carmen Posadas, l’argentí Carlos Salem i el basc Fernando Savater (convidat a un debat sobre l’ètica de les corridas de toros). Què comparteixen aquests tres autors? La llengua: el seu ús literari del castellà. Què se suposa que és, doncs, la literatura espanyola? La que s’escriu en espanyol. Benvinguts a la conclusió a què altres vam arribar ja fa temps, i que tants van impugnar per terra, mar i aire amb ocasió de la invitació catalana a Frankfurt el 2007.
Però hi ha un altre detall a subratllar, donat que a Brussel·les sí que formen part de l’expedició escriptors catalans i “aclimatats” com Javier Calvo, Víctor del Árbol, Javier Cercas o Alicia Giménez Bartlett. Novament: què tenen en comú? Tots escriuen en castellà. El missatge és prou clar: “Si vols sortir a representar-nos escull la llengua correcta”. S’equivoquen autors com Bernardo Atxaga, Xuan Bello o Manuel Rivas si es creuen part de les literatures espanyoles o d'Espanya. Què som, llavors, els espanyols que escrivim en una altra llengua? Li deixo a vostè, amable lector, la conclusió.
A Brussel·les, Josep Carner, príncep de la poesia catalana i diplomàtic de la República espanyola, hi va viure un quart de segle d’exili perquè als anys trenta del segle XX aquestes coses no s’entenien. Vuitanta anys després l’Espanya democràtica va a la capital de Bèlgica i d'Europa a oferir converses sobre caravel·les, toros, nazis i extraterrestres en la llengua única del Estado. ¡Ea!
-------------------------------
Publicat a El Periódico, 6-III-13
Versión en castellano.
Entrades
Els espanyols que escrivim en una altra llengua som escriptors exiliats en els nostres propis guetos lingüístics.
ResponEliminaO tots moros o tots cristians. Si vam acordar que la literatura catalana és l'escrita en català, la literatura espanyola és l'escrita en espanyol: per tant, si la convidada a Brussel·les és la literatura espanyola, és ben lògic que hi vagin escriptors en espanyol. Siguin d'on siguin.
ResponEliminaQue jo sàpiga, Cercas, Del Árbol, Giménez Bartlett o Calvo no van anar a Frankfurt el 2007. Ara és el seu torn.
Seria absurd que Atxaga, Bello o Rivas es creguessin que formen part de la literatura espanyola. Formen part de la literatura basca, asutirana i gallega, respectivament.
Enric Gomà
No ho veiem igual: jo crec que la "literatura espanyola" hauria de ser la literatura d'Espanya, i mentre les coses no canviïn a Espanya s'hi escriu en diverses llengües. Òbviament el Ministeri i el Cervantes (o bona part dels que hi treballen i decideixen) el que volen és donar la sensació que a Espanya la literatura només és l'espanyola=castellana, però això és una reducció interessada i ben ideològica.
ResponEliminaSi a Brussel·les convidaven la literatura castellana, o en espanyol, endavant les atxes. Però si del que es tractava és de mostrar el que es fa i s'escriu a Espanya la reducció (amb l'afegit iberoamericà, per marcar paquet) posa en evidència una fantasia monolingüe no real.