ÀNGELS A CAL BARBER

En el Dia Mundial de la Poesia, una blasfèmia clàssica, amb versió inèdita en català de propina a càrrec de Carles Torner i que serveix, a més, per anunciar urbi et orbi els 50 poemes amb àngel (títol encara provisional) que preparem junts per a la col·lecció d'antologies d'Ara Llibres.


ORAISON DU SOIR

Je vis assis, tel qu'un ange aux mains d'un barbier,
Empoignant une chope à fortes cannelures,
L'hypogastre et le col cambrés, une Gambier
Aux dents, sous l'air gonflé d'impalpables voilures.

Tels que les excréments chauds d'un vieux colombier,
Mille Rêves en moi font de douces brûlures :
Puis par instants mon coeur triste est comme un aubier
Qu'ensanglante l'or jeune et sombre des coulures.

Puis, quand j'ai ravalé mes rêves avec soin,
Je me tourne, ayant bu trente ou quarante chopes,
Et me recueille, pour lâcher l'âcre besoin :

Doux comme le Seigneur du cèdre et des hysopes,
Je pisse vers les cieux bruns, très haut et très loin,
Avec l'assentiment des grands héliotropes.

 Arthur Rimbaud




LA PREGÀRIA DEL VESPRE

Inclinat com un àngel que fos a cal barber,
empunyo fort la gerra mentre en degota escuma,
ventre i coll arquejats, mossegant la Gambier,*
em deixo dur ben lluny pel velam que s’esfuma.

Com excrements calents d’un colomar remot
mil somnis em turmenten d’una cremada viva.
També el meu cor és trist: sembla, de l’arbre, un brot
tot ple dels regalims daurats de la saliva.

Havent-me ja empassat els meus somnis a glops
me’n torno i he buidat quaranta cops la gerra.
Em concentro en la urgència entre la gent que xerra:

tan dolç com el Senyor, entre cedres i clops,
pixo fins dalt del cel, molt amunt i, ben xops,
s’inclinen, assentint, espígols fins a terra.

 Arthur Rimbaud
 versió de Carles Torner ©

* Una Gambier és una pipa barata, de fang.