diumenge, 10 de gener de 2010

A ON VA?

El primer va ser una llebre. En un pas de muntanya a dos mil metres. A on va?, em demanava l'oficial de fronteres francès. A Itàlia, li vaig dir. Per què no s'ha aturat?, va preguntar-me. Em pensava que em feia el gest que passés, vaig respondre. I en aquell moment tot quedà oblidat perquè una llebre va travessar corrents la carretera a deu metres de nosaltres. Era una llebre prima amb taques de fum marró a les puntes de les orelles. I tot i que corria amb calma, corria per salvar la vida. De vegades això pot passar.

Una mica després la llebre va tornar a travessar la carretera en direcció contrària, ara perseguida per mitja dotzena d'homes que de tota manera corrien força més a poc a poc que ella, amb tot l'aire d'acabar d'alçar-se de taula. La llebre va esmunyir-se amunt cap al cingle i cap al primer tou de neu. L'oficial de fronteres cridava instruccions sobre com havien de fer-s'ho per capturar la llebre, i jo vaig tirar endavant amb el cotxe, travessant la frontera.

  John Berger, and our faces, my heart, brief as photos (1984).  Versió de JS

1 comentari:

Gràcies per la vostra opinió