ESCENA DE FEBRER A CIUTAT

Són les nou del matí. No plou ni glaça
i arreu s'estén la joia del treball.
Darrera d'una rossa un jove passa
i somriuen els dos, carrers avall.

Els tardans col·legials són a la plaça.
Juguen a fet. Blavor. Frega un mirall
la carnissera jove, fresca i grassa,
i... els nois empaita el guarda, al capdavall.

Refilen els ocells damunt les branques.
Esmorzen uns cotxers. És ja el sol alt.
I el vianant aquest, de barbes blanques,
retrobarà, impassible un criminal.

Para's un cotxe que després arranca.
Cerquen uns ulls a uns altres molt endalt.
I un balcó s'obre i una lletra es tanca,
i és medicina per al cor malalt.

    Josep M. de Sucre, L'Ocell Daurat (1921)