diumenge, 30 de juny de 2019

NEDA UN SO

Aquell somriure per dins quan el treball d'un estudiant et fa tornar a un poema de bandera. Gràcies, Cristiano.

A HORA FOSCANT

És tard, els camins ja no em tempten.—
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!

Mes passes es tornen furtives
com d'un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.

Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S'escampa la nit invencible,
mar d'illes que són solituds.

I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.

    Josep Carner (Poesia, 1957)

2 comentaris:

  1. I a mi el poema me'n fa tornar un altre, també de bandera, "La mia sera" de G. Pascoli. El metre, les imatges, no sé... "pascolians".

    ResponElimina
  2. Bona tornada! Aquí, un link al poema de Pascoli: https://www.libriantichionline.com/divagazioni/giovanni_pascoli_la_mia_sera

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió