CARNER PRESENT

Avui clausuren a la Biblioteca de Catalunya l'exposició "Josep Carner, de príncep a mite", comissariada per Anna Gudayol i Jaume Clarà, cap de Manuscrits i cap de Col·leccions generals de la Biblioteca respectivament. L'exposició ha estat oberta només unes setmanes, i ara em sap greu no haver-vos-en parlat abans, però els seus responsables em recorden que a Internet en queda tant el tríptic (amb la relació completa de les peces exposades) com una molt bona visita virtual que d'ara endavant caldrà incorporar al conjunt de recursos digitals sobre l'autor de Nabí, d'El giravolt de maig o de Tres estels i un ròssec. I trio aquests títols perquè em sembla que una de les virtuts de l'exposició és la de presentar-nos el Carner poeta, sí, però també al costat d'aquest el dandi, el diplomàtic, l'exiliat, el col·laborador de diaris i revistes, el corresponsal, el musicat, l'enyorat, el dissortat... Cartes, retalls de premsa, llibres, passaports, contractes, pàgines de diari: el paper imprès pren totes les formes possibles per anar fent més dens i més pregon el retrat d'un clàssic que tanta gent creu que pot definir amb quatre trets generals i repetits.

Mireu-vos l'exposició virtual, i tornem als versos i als llibres del Príncep viatger. Passat i present a la literatura d'aquest nostre racó de món.

(...) Enfront de cada terme, enfront de cada espona
jo sentiria un tel d'oblit que m'abandona;
a cada mata, a cada roc del meu camí
tu ressuscitaries una esma antiga en mi.
I prop del rierol que llisca entre falgueres,
veient-te per les comes, guarnit de prada i blat,
m'aixecaria, nu de les meves quimeres,
i somriuria del meu dany passat.