PÍOS DESEOS AL EMPEZAR EL AÑO

Una mica més de temperància.






















 Via Damien Kempf.

CANCAN

Preneu-ne (prenem-ne) nota, escriptors transcendents il·lusionats i cofois de col·laborar als mitjans. Demano al cambrer si per casualitat tenen l'exemplar del diari d'ahir i em respon, encongint les espatlles: "No, lo siento. Se los llevan siempre los que tienen perros".

(UNA) LLISTA DE L'ANY

El Periódico acaba de publicar la seva tria dels millors llibres de 2016, llista relativa com totes però que té la gràcia que l'han (l'hem) elaborada una setantena de llibreters, bibliotecaris, crítics i col·laboradors del diari.

La de narrativa en català l'encapçala El navegant de Joan-Lluís Lluís i inclou també Ramon Solsona, Jordi Lara, Alícia Kopf, Gemma Ruiz, Vicenç Pagès, Mar Bosch, Víctor Garcia Tur, Bel Olid i Marta Orriols. A les altres llistes no distingides per llengües hi pescareu també el Ningú no ens espera de Manuel Baixauli (el llibre en català amb més vots), la Guia sentimental de l’Empordanet d'Adrià Pujol i la traducció del Cançoner de Petrarca de Miquel Desclot.

Felicitats a tots plegats.

MÉS
Sobre la llista de 2015.
Jordi Puntí, "De llistes i de llestos" (El Periódico, 2-I-16)

MAGNÍFICAT

Escrit en grec, cantat en llatí, escoltat i entès en totes les llengües. La mare que el va parir.

Bona vigília i bon Nadal.

COURE

No és un poema de Nadal però ho podria ser. Bona lectura i millors Festes.













SOTA UN PAL DE TELÈFON

Sóc un fil de coure penjat en l’aire,
tan prim contra el sol que no faig ni una línia d’ombra prou clara.
Nit i dia no paro de cantar, zumzejo i tamborinejo:
són amor i guerra i calés; són baralles i llàgrimes, la feina i el desig,
mort i rialles d’homes i dones passen a través meu, portador de la vostra parla,
degotadís amb la pluja i la humitat, assecant-me a l’alba i al sol,
un fil de coure.

                                           Carl Sandburg, Poemes de Xicago (1916)
                                           Versió de JS


MÉS
Més Sandburg al F l u x: "Finestra".

PÈRDUES, O NO

Un dia perdut, diries. Si no fos que has vist, o escoltat, o llegit una cosa mínima, un detall que no sabies i, ben entatxonat a la roca de l'ordinari, qui sap si en algun moment, qui sap quan, potser esquerdarà les expectatives i farà que alguna feina, alguna pàgina, algun projecte, aquest dia valguin la pena.

MESCLAR BÉ

Posats a escoltar bones veus posades juntes, com dissabte passat, avui us proposo tres cantants femenines entre les quals n'hi ha una que no coneixia, una de favorita i una altra que pel meu gust havia perdut el camí (repartiu-ho com us sembli): Neko Case, K.D. Lang i Laura Veirs acaben de treure disc totes tres juntes, case/lang/veirs.

I bon dissabte a tothom.

PINYOL

Està bé no poder
separar l'avellana de la pedra.
Està bé no poder
desprendre la carn de l'os.
Està bé no poder
treure les pepites del meló.
Està bé no poder
discernir la llum de l'ombra.
Està bé no poder
desarrelar tant de vi.
Està bé no poder
separar fàcilment les coses.

Hauríem d'extirpar
els estels al cel, el somni
a l'ésser, les preguntes
al silenci, i prescindiríem
de la bellesa d'enfebrar
si un cuc, només un cuc,
ens expulsa de l'univers.

Està bé no poder
dividir dos entre dos.
Està bé saber-ho.
Està bé no entendre-ho.
Està bé no poder.

        Josep Porcar, Nectari (Edicions del Buc, 2016)

BOIRES

Confondre l'activitat amb contingut, el moviment amb sentit.

Confondre el que coneixem amb el que ens agrada.

Confondre la quatricromia amb qualitat.

A QUIET PASSION

Sabeu que ja s'ha estrenat la pel·lícula de Terence Davies sobre Emily Dickinson, amb Cynthia Nixon fent el paper de la poetessa (que en vida no va ser més que una dona estranya)? This is my letter to the world, That never wrote to me...

Es diu A Quiet passion (els grans retitoladors espanyols, amb el seu conegut esforç a favor de l'obvietat, ho han traduït com Historia de una pasión). A Barcelona, la fan als Méliès a les deu de la nit.

PUÑETAS

No entenc per què els cambrers que volen sí o sí que en diguis "café solo" no pregunten, també, si el tallat el vols "por la mitad".

DOS AMB TREN

Fins ara, Billy & Joe era per a mi un llibre de converses (ben recomanable) entre Billy Wilder i Joseph L.Mankiewicz. Ara serà també per sempre aquest disc, Shine A Light: Field Recordings From The Great American Railroad, el resultat de posar junts Billy Bragg i Joe Henry, un homenatge conjunt al món dels trens i les vies i les estacions als Estats Units.

No us en perdeu les cançons... ni els vídeos. Spreading the word.





MÉS
Joe Henry fins ara aquí al F l u x (gràcies a l'antiga recomanació del Jaume i de l'altre Jaume).
Bragg i Henry presentant el disc a duo en un NPR Music Tiny Desk Concert.
"Finestra", de Carl Sandburg

TORNA EL PRÍNCEP

"L'avió ha arribat puntualment, i la gent s’ha precipitat cap a les portes de vidre. No he vist el poeta fins que ja ha travessat gairebé tot el vestíbul. Plorava. La gent el voltava, emocionada, aplaudint. Ha entrat al cotxe, i llavors un grup de gent jove ha desplegat una bandera i una pancarta: 'Benvingut a Catalunya'." Així descriu Marià Manent al seu dietari (coneixeu els dietaris de Manent?) l’arribada de Josep Carner a l’aeroport del Prat la primavera de 1970. Carner se n’havia anat a fer de diplomàtic el 1921, i després de 1939 ja no va poder tornar a posar els peus a Espanya. Aquella mateixa tarda un periodista li feia una entrevista i, davant dels problemes del poeta (que patia arterioesclerosi) per respondre, la seva dona, Émilie Noulet, comentà a Manent: "C’est un homme qui a perdu son passé".

Quaranta-sis anys després de la mort, aquella mateixa primavera, de Carner, Edicions 62 acaba de presentar a Barcelona el primer volum de l’edició completa de l’obra de l’autor, Llibres de poesia 1904-1924, més de mil pàgines que apleguen 726 poemes i 11 llibres tal com van ser publicats, els de la "primera edat" d’un dels grans escriptors catalans del segle XX. Som davant d’un fet històric, pel temps que ha trigat a produir-se i perquè el conjunt del projecte (vuit volums, alguns en diversos toms) presentarà per primera vegada tota l’obra en poesia i en prosa (i una part de les traduccions) de Carner, en edició crítica dirigida pel professor Jaume Coll.

De la mateixa manera que els catalans de l’Exposició del 29 o del franquisme van viure cinquanta anys sense Carner, els lectors actuals no hem trobat mai a les llibreries bona part del que ell publicà, o ho hem llegit sempre en les versions retocades en la seva vellesa. Aquest projecte editorial promet posar-hi remei. I la bona notícia no és només per als carnerians: ho és per al país. Com va deixar escrit Carl Sandburg, quan una nació declina hi ha una condició que sempre es compleix: ha oblidat d’on venia. Allò que va ser. I com ho deia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 7-XII-16
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats

MÉS
Menció d'Enric Blanes al blog Un fres de móres negres.

PER LLEI

Els nostres drets, la seva Constitución.

FINESTRA

La nit a la finestra d'un vagó de tren
és una cosa fina, fosca, gran
tallada a ganivetades de llum.

                Carl Sandburg, Chicago Poems (1916)
                Versió de JS












MÉS
Més Sandburg al F l u x: "Sota un pal de telèfon".

AQUELL DIA

Apa, a disfrutar si més no amb això.

I bon cap de setmana a tots els que anem per la vida vestits d'algun color.





MÉS
No la coneixíeu? La cover que fa del "Creep" dels Radiohead també està molt bé. Res a veure amb l'acústica de Chrissie Hynde, és clar: I don't belong here, I don't belong here... (una altra bona versió acústica, també diferent, dels Running Mates).

TROBAR

T'agrada el que trobes, o trobes el que t'agrada?

Trobar al DCVB: "descobrir amb treball i enginy una cosa nova". La ànima... ha trobades diverses figures de letres, Bernat Metge Somni I.