COURE

No és un poema de Nadal però ho podria ser. Bona lectura i millors Festes.













SOTA UN PAL DE TELÈFON

Sóc un fil de coure penjat en l’aire,
tan prim contra el sol que no faig ni una línia d’ombra prou clara.
Nit i dia no paro de cantar, zumzejo i tamborinejo:
són amor i guerra i calés; són baralles i llàgrimes, la feina i el desig,
mort i rialles d’homes i dones passen a través meu, portador de la vostra parla,
degotadís amb la pluja i la humitat, assecant-me a l’alba i al sol,
un fil de coure.

                                           Carl Sandburg, Poemes de Xicago (1916)
                                           Versió de JS


MÉS
Més Sandburg al F l u x: "Finestra".