dimecres, 7 de desembre de 2016

TORNA EL PRÍNCEP

"L'avió ha arribat puntualment, i la gent s’ha precipitat cap a les portes de vidre. No he vist el poeta fins que ja ha travessat gairebé tot el vestíbul. Plorava. La gent el voltava, emocionada, aplaudint. Ha entrat al cotxe, i llavors un grup de gent jove ha desplegat una bandera i una pancarta: 'Benvingut a Catalunya'." Així descriu Marià Manent al seu dietari (coneixeu els dietaris de Manent?) l’arribada de Josep Carner a l’aeroport del Prat la primavera de 1970. Carner se n’havia anat a fer de diplomàtic el 1921, i després de 1939 ja no va poder tornar a posar els peus a Espanya. Aquella mateixa tarda un periodista li feia una entrevista i, davant dels problemes del poeta (que patia arterioesclerosi) per respondre, la seva dona, Émilie Noulet, comentà a Manent: "C’est un homme qui a perdu son passé".

Quaranta-sis anys després de la mort, aquella mateixa primavera, de Carner, Edicions 62 acaba de presentar a Barcelona el primer volum de l’edició completa de l’obra de l’autor, Llibres de poesia 1904-1924, més de mil pàgines que apleguen 726 poemes i 11 llibres tal com van ser publicats, els de la "primera edat" d’un dels grans escriptors catalans del segle XX. Som davant d’un fet històric, pel temps que ha trigat a produir-se i perquè el conjunt del projecte (vuit volums, alguns en diversos toms) presentarà per primera vegada tota l’obra en poesia i en prosa (i una part de les traduccions) de Carner, en edició crítica dirigida pel professor Jaume Coll.

De la mateixa manera que els catalans de l’Exposició del 29 o del franquisme van viure cinquanta anys sense Carner, els lectors actuals no hem trobat mai a les llibreries bona part del que ell publicà, o ho hem llegit sempre en les versions retocades en la seva vellesa. Aquest projecte editorial promet posar-hi remei. I la bona notícia no és només per als carnerians: ho és per al país. Com va deixar escrit Carl Sandburg, quan una nació declina hi ha una condició que sempre es compleix: ha oblidat d’on venia. Allò que va ser. I com ho deia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 7-XII-16
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats




MÉS
Menció d'Enric Blanes al blog Un fres de móres negres.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió