divendres, 16 de desembre de 2016

PINYOL

Està bé no poder
separar l'avellana de la pedra.
Està bé no poder
desprendre la carn de l'os.
Està bé no poder
treure les pepites del meló.
Està bé no poder
discernir la llum de l'ombra.
Està bé no poder
desarrelar tant de vi.
Està bé no poder
separar fàcilment les coses.

Hauríem d'extirpar
els estels al cel, el somni
a l'ésser, les preguntes
al silenci, i prescindiríem
de la bellesa d'enfebrar
si un cuc, només un cuc,
ens expulsa de l'univers.

Està bé no poder
dividir dos entre dos.
Està bé saber-ho.
Està bé no entendre-ho.
Està bé no poder.

        Josep Porcar, Nectari (Edicions del Buc, 2016)




1 comentari:

  1. "extirpar/ els estels al cel", com si fessin nosa! Fa pensar molt aquest poema, sense poder-lo dividir en forma i interpretació, perquè és les dues coses alhora, com la carn i l'os.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió