DE CADA DIA

L’any 1953, en una lectura de les seves Elegies de Bierville, Carles Riba es demanava: “¿Qui farà l’estudi documentat, fonamental, del que ha canviat en la lírica catalana a partir de La paraula en el vent?”. Mentre vostè, benvolgut lector, llegeix aquestes línies, a l’edifici Carner de la Universitat de Barcelona, al carrer Aribau, hi ha aplegats un grapat d’especialistes en la vida i l’obra de qui fou anomenat el Príncep dels poetes catalans mirant de respondre, mig segle després, a la comanda ribiana: del 27 al 29 d’aquest mes a la Facultat de Filologia hi tenen lloc unes jornades per commemorar el centenari de l’edició, el 1914, de La paraula en el vent, continuació de les dedicades al mes de maig als cent anys d’Auques i ventalls.

Josep Carner va ser un dandi, un gran escriptor i al capdavall també un símbol, totes tres coses alhora: és doncs el nostre Oscar Wilde, el nostre Baudelaire, el nostre Scott Fitzgerald, el nostre Neruda, i així doncs tot allò que té a veure amb els seus llibres i amb la seva memòria és o hauria de ser entès com a patrimoni i tresor del país i la cultura que volem per a nosaltres i els nostres fills i néts. Per això seguim llegint certs textos un segle després, i no deixem de parlar-ne. Per això i perquè no s’acaben, perquè ens fan companyia, perquè hi seguim aprenent i somrient. Aquests dies, a més, per complementar el punt de vista d’experts com Narcís Comadira, Dolors Oller, Salvador Oliva, Adolfo Sotelo o Marcel Ortín, Publicacions i Edicions de la UB ha preparat una edició limitada de La paraula en el vent en tres volums, amb facsímil i variants, a càrrec del professor Jaume Coll. Perquè passen els anys però els versos de Carner, en aquest cas la seva vella “història planyívola d’amor”, refulgeixen, brunyits per les lectures i pels bons lectors. I, entre unes i altres, nosaltres som la canalla agraïda amb molles a la mà que repeteix de fa un segle, al final del poema que duu per títol el nom del país que l’acollí durant dècades d’exili: “És el senyor de cada dia”.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 28-X-15
Versión en castellano

FUGA I PONT

Dimecres vinent a les set de la tarda presentem a la llibreria La Central del carrer Mallorca, a Barcelona, El arte de la fuga, antologia de la poesia de Narcís Comadira acabada d'aparèixer a la col·lecció "Letras Hispánicas" d'Ediciones Cátedra, aquella de les cobertes negres brillants que els que hagueu estudiat filologia teniu escampada per casa en diversos exemplars. Més endavant la presentarem també a Madrid i (espero) a d'altres llocs, però de moment us convido a venir a escoltar el proper dia 4 l'autor, el professor Javier Aparicio i Jordi Virallonga (del qual el llibre inclou algunes versions, tot i que el gruix és nou i el signa José Mª Micó), juntament amb l'editor del volum. Serà la cosa més semblant a un pont refet a què podreu assistir al llarg dels propers mesos.

VENT I PARAULES

De dimarts a dijous els lectors de Carner serem a la Universitat de Barcelona, a les jornades que hi organitza el professor Jaume Coll per commemorar el centenari de l'edició de La paraula en el vent (bessones de les que es van fer a la primavera, al voltant d'Auques i ventalls).




















MÉS
Auques i vent (F l u x, 19-I-14)
Edició facsímil (en 3 volums) del centenari.

LES MOLTES MANS DE L'ÈXIT

Amb aquella mena de clarividència que vista en perspectiva ens fa morir de riure (de nosaltres mateixos també: cadascun podria explicar alguna anècdota per l'estil), l'any 1952 l'agent Irving Lazar va dir de Frank Sinatra: "És home mort".

Un article de James Kaplan a Vanity Fair ("Frank Sinatra's 'I've Got You Under My Skin': The Full Story", llegiu-lo aquí), de fet un extracte de la segona part de la seva biografia a punt d'aparèixer, conta amb detall la reconstrucció i, en realitat, l'enlairament definitiu de Frank Sinatra als anys cinquanta a Capitol Records, amb la figura clau de l'arranjador Nelson Riddle pel mig, a partir de "I've Got The World On A String". Un gran joc de sumes i multiplicacions. I per cert: qui són els arranjadors, en (la nostra) literatura?

Amb Count Basie, el 1964. Foto: John Dominis/Getty Images.

MÉS
The Sex Pistols, "My Way"

VERÍ GOOD

Avui us convido a un concert sencer... de 1992.

Apa, bon cap de setmana enyoradís.

EN PASSANT

Al mòbil amb veu baixa, mirant la copa dels arbres: "Ha passat bona nit?". Les marques de qui vetlla o està pendent d'un malalt.

SES PARAULES DIUEN QUI SOM

El teatre (com la pintura, com la cuina) té aquesta màgia del directe, del real proper i tangible: hi ha obres que havent-les vist ja no se te'n van mai del tot de la memòria. A mi em va passar anys enrere, per exemple, amb Acorats de Toni Gomila i les seves Produccions de Ferro. A mi i a milers de persones més tot al llarg d'aquestes terres on matem i mengem porcs i on quan entrem en un lloc diem "Bon dia".

Acaba d'aparèixer el tràiler del documental que Joan Martí Mir prepara sobre aquest fenomen manacorí i teatral i alguna cosa més que teatral i manacorí. Aquí el teniu.



Tràiler d'Acorats, crònica d'un fenomen from Joan Martí Mir on Vimeo.

PROTAGONISMES

"La història és el temps en què aquells que no tenen el dret d'ocupar el mateix lloc poden ocupar la mateixa imatge."

 Jacques Rancière, Figures de l'histoire (2012)

#EsticambERRI

Avui a la una hi haurà sentència pel procés contra Erri De Luca (@Erriders).

Via @SembraLlibres

MÉS
Erri De Luca, absolt.
"Hi ha molts ous sota la gallina..." Una entrevista de Montse Serra (VilaWeb, 19-III-12)

LA TROLA DEL BILINGÜISME

No us perdeu aquest lloc virtual extraordinari: País de Paraula, un web que mostra la diversitat lingüística de Catalunya des de la perspectiva de la complexitat i l'enriquiment.

País de Paraula explica de forma gràfica coses bàsiques que els monolingües que suposadament defensen el bilingüisme (és a dir, el seu dret al monolingüisme en castellà) haurien de saber però no volen o no poden admetre perquè els desmuntarien el castell de cartes del que hi cap i el que no hi cap a la Constitució espanyola. Si la primera llengua del deu per cent dels catalans no és avui ni el català ni el castellà: a mi què m'expliques sobre un país bilingüe?

REPETIR

Sóc un pesat, ho sé. Aquí teniu la mateixa cançó de l'altre dia i d'altres vegades, però ara excel·lentment versionada en clau de smooth jazz.

I bon cap de setmana a tothom menys als diputats i responsables del PP que neden amb entusiasme digne de millor causa cap a la barca de Ciudadanos.

PER LLEGIR MIRANT

És senzillament esplèndid. Si en voleu un, el regalen a la vostra llibreria habitual quan compreu el cinquantè volum de la col·lecció "El cercle de Viena".

Gràcies per tantes bones estones Marcel, Isabel, Enric!

CORBS, VI

Al lloc de l'horror, passat el temps, ja no hi ha l'horror. Són les paraules o les imatges, la memòria, que l'hi vinculen. Què faríem sense les paraules? Alhora, però, la proximitat a llocs o experiències com Ravensbrück el que fa és robar-te les paraules: què dir, davant de tot això? Què pot ser dit que no ho banalitzi? Recorrem les sales d'exposició en silenci, ens acostem al pati dels recomptes en silenci, tornem al cotxe i conduïm cap a Berlín en silenci... Quina paraula aquí, ara, que no sigui o no sembli fora de lloc, una ofensa, absurda, inconsistent?

[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, III
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, V

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS, V

En una de les sales del centre d'interpretació de Ravensbrück, entre tants i tants noms i tantes històries, escrit a la llista de les presoneres espanyoles (cent i escaig), al costat del de Neus Català, hi ha el nom de Lola Casadellà, filla d'una família pagesa benestant d'Alcoletge, al Segrià, enrolada en una brigada mèdica de l'exèrcit republicà i que amb aquest marxà després de la derrota a l'exili, on aviat va veure morir el seu fill en un dels camps de refugiats improvisats a les platges nord-catalanes.





[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, III
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

L'INFERN DE LES DONES

Avui no hi ha música simpàtica, ho sento.

Per continuar el fil de la sèrie "Corbs" he repescat aquest documental del programa "30 minuts" de TV3: "Ravensbrück, l'infern de les dones". Al minut 2:24 Neus Català hi diu, amb una picada d'ull no sé si conscient a Primo Levi: "l'infern Dante l'ha descrit, però no ha conegut Ravensbrück".





[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, III
Corbs, IV
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS, IV

El 1939, davant de la inauguració del camp (a mitjans de maig) i de l'arribada de les presoneres provinents de Lichtenburg, es van contractar cinquanta-cinc (55) guàrdies femenines al poblet veí de Ravensbrück, que dóna nom al camp. Però ningú no en sabia res, del que estava passant.












[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, III
L'infern de les dones
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS, III

Ravensbrück era, tant com un camp de concentració, un camp de treballs forçats: els seus tallers tèxtils, gestionats per les SS, produïen els uniformes ratllats per als presoners de tots els camps de concentració alemanys del Reich. A més, l'estiu de 1942 l'empresa Siemens afegí al camp un complex de naus industrials on les recluses (i un grapat d'infants) produïen armament per a l'exèrcit de Hitler. Que Déu maleeixi Siemens per sempre.














[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS, II

Misteri de la superposició temporal: aquí va ser la por, el fred, la humiliació, el càstig, la mort, el plor, el crit. Aquí, on ara el vent remuga lleu per entre les fulles en una tarda idíl·lica d'estiu i tu seus en silenci a l'entrada de l'edifici que durant sis anys desenes de milers de dones més odiaren i temeren. No hi ha fantasmes, no se'n senten les veus ni els esgarips: som nosaltres que d'alguna manera els hem de reviure, que podem fer si volem que no desapareguin del tot, encara no.














[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, III
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS

[M'ha semblat que un homenatge possible als cent anys de Neus Català seria obrir una breu sèrie d'apunts presos en una visita al que va ser el camp de Ravensbrück, al pont dels corbs]



Presoneres al camp de Ravensbrück, el 1945.


CORBS, I

Una presonera explica l'anècdota que una de les caps de les guardianes va organitzar una coral perquè les recluses li cantessin una cançó determinada de la seva terra sobre un cavall que moria, i com es va emocionar aquella dona amb la cançó i hi plorava i somicava entendrida. La mateixa guàrdia poc després va tenir castigades sense ni parpellejar unes testimonis de Jehovà tres dies sencers a sol i serena per una fotesa.


[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, II
Corbs, III
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

RERECONQUISTA

Suposo que això vol dir que som els nous moros... M'agradaria tenir un ministeri de l'Interior o de Justícia que investiguessin si un cartell i una convocatòria així són legals, a banda d'antiestètics i anortogràfics.

IMPERIS

Michael Moore ha presentat el seu nou film, amb títol de premi (Where to Invade Next), al festival de cinema de Toronto, i la bona notícia és que ha trobat un distribuïdor important per als Estats Units (no com sembla que ha passat aquí amb B, la película) que té, a més, el do de la paraula:

"Together with Michael Moore and his extraordinary new film we hope to remind Americans [i els catalans i espanyols, per què no?] they have the inalienable right to laugh, especially in an election year".

Bon cap de setmana, doncs. I ens veiem als cinemes.

PPP

"Ho paura di una morte violenta"... El suplement La Lettura del Corriere della Sera dedica una esplèndida selecció de fotografies als quaranta anys de la mort de Pier Paolo Pasolini.

LA CÉRVOLA EN MI

M'agrada molt TheRedList. La imatge de Janet Delaney que proposen avui, per exemple, és de primera.

Janet Delaney, "Woman with tree" (1987)