TRANSPORT

Treballo a casa en aquest punyetero llibre que he de dur dimarts a l'editora i potser m'acabarà duent ell a mi vés a saber a on, i el dit màgic de l'spotify escull "I Wait for Late Afternoon and You" i la veu de Patricia Barber omple l'estudi. Apujo el volum, suspenc el paràgraf, tot d'una sóc al Green Mill amb ella asseguda al piano a pocs metres, les cambreres fent contorsions poc creïbles per entre les taules i el meu àngel dels viatges somrient aquí al costat, a les fosques, perquè ha tornat a guanyar la partida, taral·lejant I count on smaller things, minutes, seconds, days...

CAMINANT

                       Melior est mors quan vita amara. (Eccl. 30, 17)

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
¿quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix véns per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

                  Jacint Verdaguer, Al cel (1903)

CINISME I POSTVERITAT

"Al gobernante de Catalunya lo pone o lo quita el pueblo y el Parlament."

Poques vegades he llegit en tan poques línies un catàleg tan evident i il·lustratiu de sentències fetes a mida per qui les diu sobre una cosa que no entén però que aspira a controlar a base de reescriure'n els fets i, sobretot, les consideracions. Amb la cirereta esplèndida de dir a la gent des de dalt del tron que qui mana és la gent.

Al pot petit hi ha la màxima impostura.

MÉS
I no us perdeu Enric Millo fent els cors a la cantata "You Love to Be Harassed".

OBEDIENCIA DEBIDA

Em sumo a la proposta de Max. Si per decisió d'un jutge l'Ajuntament de Barcelona ha de penjar obligat una imatge del rei Felip VI al seu Saló de Plens, que sigui aquesta: la millor il·lustració de l'obediència deguda.

FULLA I OCELL

Wendell Berry, lector de Carner ;)

I JA ENYOREM DEMÀ

Ara que sembla que ha deixat de ploure, alguns ja ho trobem a faltar.

Bon cap de setmana a totes els desacompassats.





MÉS
Els Jayhawks al NPR Music Tiny Desk Concert.

LLEGINT L'ACTUALITAT

"¿Dónde está el hombre justo, que no lleve un revólver sino un libro, que no sea un soldado pero sí un misionero para la libertad?"

  Sant Joan (Salvat- Papasseit), Humo de fábrica (1918)

SUCUMBITS

"L'esperit que sucumbeix sota el pes de la quantitat ja no té altre criteri que l'eficàcia."
    Simone Weil

(i si tinguessin almenys el de l'eficàcia!)

FINS QUE NO ENS ALCEM

We never know how high we are
Till we are called to rise;
And then, if we are true to plan,
Our statures touch the skies—

The Heroism we recite
Would be a daily thing,
Did not ourselves the Cubits warp
For fear to be a King—

  Emily Dickinson

UNA MICA DE CADA

Hi ha cantants que queden, no saps ben bé per què, per sempre en un segon o tercer pla, i després ve que mai no deceben. Ella n'és un.

Bon cap de setmana, amb una mica de cada.




(Aquí una altra cançó de primera, del mateix disc: "Hand on my back")

ROTONDITAT

"Ara Catalunya té dues capitals: Barcelona i Waterloo. I Girona més..."

Voltant desesmats a la rotonda on s'ajunten els carrers de Cursileria, Foradelloc, Santa Innocència i Cul-llogat.

TRANQUILS

Les solucions als problemes generen els seus propis problemes.

    Peter Burke, Què és la història cultural? (2004)