dilluns, 4 de juny de 2018

COR FIDEL

A una dolor que va al dellà del seny
fa només l’Impossible cara tendra.―
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d’aquest lloc desposseït,
palpant, caient, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit,
rapisser del record i la frisança.

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.―
Veig l’últim monument en l’enderroc.

Jo pujaré, sense replans d’espera,
cap al camí de l’alba fugissera
pel tros d’escala que no mena enlloc.

    Josep Carner, Poesia (1957, edició original: Paliers, 1950)


Carner va morir a Brussel·les avui fa quaranta-vuit anys. Aquí teniu les versions del poema en anglès i francès. I aquí diversos papers sobre ell.

1 comentari:

  1. Només per aquest poema m'ha agradat sempre moltíssim Carner. Després d'escriure això ja et pots morir!
    Bromes a part, aquest poema m'allibera davant dels qui, a vegades, se'n riuen de mi perquè recordo encara algú de quaranta anys enrere. El que passa és que no han entès res.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió