dimecres, 31 de gener del 2018

LES REGNES

Entendre què importa i què no importa als altres. Tenir clar què no t'importa i què t'importa a tu.




dissabte, 27 de gener del 2018

ALIATS A L'HIVERN

Per a alguns, un nou disc de The Decemberists (I'll Be Your Girl, a la venda el 16 de març) ve a ser com unes rebaixes o un augment de sou o un passi a semifinals.

Bon cap de setmana satisfet a tothom, doncs.

I'm allied to the winter
But don't you get clever
Don't you get clever
I'm allied to the landslide





PS. Iep, que Franz Ferdinand (Feel the Love Go) i el EELS (The Deconstruction) també tenen disc nou en perspectiva!

dijous, 25 de gener del 2018

LLENGUA I SABATES

"Et fas gran i la llengua se't torna com les sabates o com els estris de cuina: ja no necessites peces elegants. Has après, simplement, a dir les coses."

DEP Ursula K. Le Guin.

(Aquí teniu l'entrevista a The Paris Review, de la sèrie "The Art of Fiction", d'on prové la frase)




dimecres, 24 de gener del 2018

A LA FRANQUÍCIA

Un lloc on faràs més hores que un rellotge per quatre quartos i on, quan toqui fer-te fix, no et renovaran el contracte per estalviar-s'ho. L'anunci ho sintetitza així: "Busquem gent dinàmica amb ganes de treballar".



dimarts, 23 de gener del 2018

EDAD

Si yo fuera mayor,
lo cual parece casi imposible,
amaría los ríos limpios entre las aneas,
el arco de las truchas,
las ocas paseando una tras otra tras la orilla,
bobas y solteras como señoritas puritanas,
la campana sonando lejana en la heredad,
todo como lo viera alguna vez
en un paraje nórdico.
Y allí, bajo el árbol de la vida,
sentarme a leer un libro hermoso,
ya leído.

Pero sí, soy mayor
y amo aun lo que apenas si recuerdo:
la madrugada alta y su ginebra,
la nuca que termina en rizo último
entre tus dientes,
despertar con el alba y con el miedo
de no saber quién duerme entre las sábanas,
la ola blanca y fría dejándome en el cuerpo
la escarcha de los christmas,
su ventura augural del año nuevo.
Y a la mañana al sol, junto a la barca,
leer el mismo libro de mis días.

           Pablo García Baena, Los Campos Elíseos (2006)




dilluns, 22 de gener del 2018

EL DIA *

Vindrà de cop. Ho diuen.
I sí, potser l'aire serà lleuger,
tot perfumat, diferent.
La gent, al carrer, cantarà i ballarà.
Jo també hi sortiré.
I quan, cansat, tornaré a casa,
sentiré
una estranya punxada a l'estómac.
Començaré a explorar
les sòrdides
galeries del tedi.

          Narcís Comadira, Manera negra (Edicions 62, 2018)




* Tal dia com avui Comadira fa anys. Felicitats, mestre.

diumenge, 21 de gener del 2018

PREPARANT VENÈCIA

"Cap altre artista no s'acosta tant a fer-nos creure en la vida palpitant d'allò que pinta", Katya Andreadakis Berger en una carta al seu pare, John Berger

Ticià, "L'Assumpció de la Mare de Déu"
(1516-1518, S. Maria Gloriosa dei Frari, Venècia)

dissabte, 20 de gener del 2018

US HO DIRÉ CANTANT

¡Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley!

I bon cap de setmana als que hi somriem, mentre encara no sigui il·legal.





Aquí l'arrencada de la lletra original, sense la manipulació de TV3:

Where can you find pleasure
Search the world for treasure
Learn science technology
Where can you begin to make your dreams all come true
...


dijous, 18 de gener del 2018

AÏLLAMENT

Dos negocis que en aquests moments farien forrolla a Catalunya: el lloguer d'escafandres i el de globus aerostàtics.


dimecres, 17 de gener del 2018

WRITING AND PUBLISHING SINCE 1985

Em fa una il·lusió especial presentar-vos la versió anglesa del web d'aquest escriptor catalanesc, amb els bits encara lluents i els links acabats d'enllaçar.

No ho hauria pogut fer sense la Mariona, la Pauline, la Meri i Asterisc. I ho he pogut fer sense CEDRO, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut Ramon Llull, l'Instituto Cervantes ni la SGAE. A tots i a totes, moltes gràcies!


dimarts, 16 de gener del 2018

ETERNITATS

[...] Aquest any passat hi he anat tres vegades, a Roma, i els confesso que m’hi quedaria per sempre. N’acabo d’arribar i ja penso a tornar-hi. Aquesta vegada tenia l’hotel en un carreró al costat del palau Farnese i això feia que, quan obria la finestra de l’habitació, em trobés davant dels ulls les finestres de Miquel Àngel. Ja no me n’hauria mogut. Espero que l’eternitat sigui una cosa així. La felicitat de la plenitud formal, amb un punt de perversió, sense neguit, per sempre.

   Narcís Comadira, "Les minves" (Ara, 13-I-18)