KILL ME

"ha dia d'avui"

POLITÒLEG DE GUÀRDIA

Espai postconvergent ve a ser una altra manera de dir enllardada màxima, o broma soporífera, o prou si us plau prou.

JUNTS PER LA GRUNYA

El greuge perpetu és una supervitamina. I un alcohol de grau.

BLUE

Temps enrere vaig posar-me la constricció (coses que fem els poetes) de no repetir grup de setmana en setmana. Però crec que la cançó ho justifica. A veure si a vosaltres també us ho sembla. Apugeu tranquils el volum.

Bon cap de setmana als tristos, i a la resta.

COMPULSIÓ

La distància que hi ha entre citar i pensar ve a ser la mateixa que hi ha entre dir que faràs i fer.

INDIGESTES

El que se'm posa menys bé del menjar en un restaurant? Les pretensions.

QUE ENS DESPERTIN ELLS

Com m'agrada aquesta gent, confinats o a dalt de l'escenari...

Bon cap de setmana a tothom, que ja s'entrelluca la primera llum del dissabte. I quan ja estigueu desperts, poseu-vos també "There Was a Time".

RAMBLA DEN LINDEN

Les nits de juny caminant sota els til·lers sí que sembla que el món estigui ben fet.

RETALLS DE CONVERSA

Els autors de Serem Atlàntida, Joan Benesiu (JB), i d'Ignot, Manel Baixauli (MB), han inaugurat els actes virtuals del PEN Català 2020 en una conversa literària seguida per un centenar d'espectadors, de la qual he picotejat (al pas, i transcrites de memòria) aquestes frases:

"més que un estat d'alarma, semblava un estat d'excepció" (MB)

"per comptes d'un dietari, potser millor fer dieta" (JB)

"en qüestió de 15 o 20 anys anem a veure una democràcia molt debilitada, perquè la tecnologia ho permet" (JB)

"la natura ens ha demostrat que quan no estem és més feliç" (MB)

"per a mi l'arquitectura és molt important en les històries que escric. Perquè és com una metàfora de l'obra d'art" (MB)

"a Serem Atlàntida hi ha una tensió entre el no-lloc (visibilitzat al començament de la novel·la amb l'aeroport) i el lloc" (JB)

"el simulacre va guanyant terreny, com el guanya el camp de batalla" (JB)

"l'art és contemplació, no és possessió" (MB)

"per viure la literatura has de tenir temps i un grau d'atenció" (MB)

"inevitablement tens una posició moral. I això no s'ha de notar, però al final acaba notant-se" (MB)

"a mi com escriptor m'interessa mostrar les coses d'una manera sòbria" (JB)

"jo a Catalunya no trobe prejudicis (cap a la llengua). A on n'he trobat és al País Valencià" (MB)

"vivim un moment molt bo per a la literatura en català feta al País Valencià. I crec que això només és el començament (...) Però hi ha un desconeixement del que es fa ací: hi ha un decalatge molt gran entre el que es fa i la recepció que després té aquesta literatura" (MB)

"les editorials valencianes encara ho tenen difícil a Catalunya" (JB)

"a tu, Joan, t'acaben de donar un premi a nivell europeu i això no té eco en el nostre país" (MB)

"els xiquets no són idiotes. Hem de pensar així. I sempre posar el llistó una mica més a dalt" (MB)

[llibres que els van marcar d'adolescents] "jo recordo molt profundament haver descobert Borges i Pessoa" (JB)

[què han llegit durant el confinament] "jo he llegit l'Odissea (havia llegit la versió de Riba, ara he llegit la de Mira), i m'ho he passat molt bé. És que pense això, que els clàssics són molt divertits. També El món d'ahir, de Zweig... I vàries cosetes més" (MB)

"jo quan escric no pense en ningú. Sé més o menys quin és el meu públic: gent com jo" (MB)

"jo quan escric no pense que serà aprofitat per a una pel·lícula, però sí que pense en imatges" (MB)

"en la meva formació el cinema és fonamental. (...) I quan escric ho tinc present com imatge, però de cap manera no penso si anirà o no al cinema" (JB)

"quan pense en Trieste, no trobe una ciutat que tinga més densitat d'escriptors... excepte Sueca" (JB)

"sempre dic que l'art per a mi és una religió. Me trau d'ací i me proporciona l'espiritualitat que tots necessitem" (MB)

"és molt important la feina que fa el PEN, perquè s'ha de contrarestar la propaganda dels estats" (MB)

"esperem que algun dia tinguem els mateixos drets que els que parlen l'altra llengua" (MB)

"ara resulta que utilitzar una llengua [al País Valencià] és un atac contra uns altres. (...) Jo no tinc dret a veure una televisió en la meva llengua. I no passa res. Si vols pots, però nosaltres si volem no podem" (JB)

PENSAR. POLÍTICAMENT

"Els artistes han de pensar políticament quan creen, i pensar vies alternatives per poder viure i crear i sobreviure", Guerrilla Girls (Tateshots, 6:25)

SIGH

Aquesta sensació incòmoda que t'ha tocat una cadira massa bona, quan mor gent més jove.

LA NORMAL

Algú sap quina és la cua de la normalitat normal?

LLUNA AMB TRENS

Coses que passen amb la lluna plena. Un dels grans començaments de cançó de la cançó moderna.

Apa, deixeu la finestra oberta i bon cap de setmana, un més.

2020-1970

Aquí teniu una tria de coses interessants que han anat sortint o que es poden veure i llegir aquests dies d'Any Carner, amb motiu de la commemoració del cinquantenari de la mort de l'escriptor:

- Jordi Galves, "Per entendre Josep Carner" (elnacional.cat, 6-VI-20). Fa un parell d'any, Galves ja escriví una altra peça breu molt recomanable: "El dret a la felicitat" (El Temps, 4-XII-17)

"Carner ha emprenyat molt perquè ha estat imprevisible. Sempre posa en qüestió el llenguatge i el que ens pensem que sabem del món. S’encara amb el més difícil, amb el que no volem saber, amb una actitud desconfiada, escèptica, tendra i irònica."

- Jordi Cornudella, "Tres passatges de Nabí, I" (La Lectora, 4-VI-20)

Contra l’horitzó il·luminat pels tons crepusculars encara s’hi dreçaria, però no com un profeta capaç d’esporuguir, sinó tot just com un espectre.

- Jaume Coll, "Els cinquanta anys del decés de Carner" (Ara, 4-VI-20)

"A Barcelona hi aterra un ancià que tenia moments de lucidesa i molts més d'opacitat. Els vectors del retorn van ser Noulet i Marià Manent, amb l'ajut indispensable de Cendrós. Noulet el veia diàriament en la seva opacitat, en l'emotiva ancianitat: se solia posar abric i capell, i en preguntar-li: "On vas, José?", ell responia: 'A Barcelona…'"

- Carles Casajuana, "Los demonios del pasado" (La Vanguardia, 1-VI-20)

"era hasta cierto punto lógico que Salvador Espriu no moviera un dedo para ver a Carner. Pero me sorprendió, sobre todo, que no lo hiciera Josep Pla, porque Pla había tenido una relación muy estrecha con el poeta en los años veinte"

- Jordi Marrugat, "Josep Carner i la poesia europea del seu temps" (IRL, 31-V-20). Molt bona peça que posa el Carner poeta en un context europeu

Per a un català és fàcil considerar Josep Carner el més gran escriptor en la seva llengua. Però, què representava en la literatura universal?

- Toni Sala, "L'emergència (18)", 6-IV-20. Un paper subjectiu, sí, però extraordinari

"Aquests dies tristos i cruels de patiments i dols, els versos de Carner em porten el consol de la saviesa, la saviesa del consol."

- Toni Sala, "L'emergència (17)", 5-IV-20

"Per què serveix una cultura catalana incapaç de tenir accessible Carner? Per què serveix l’ensenyament, si no és capaç d’ensenyar-lo? Per què serveix la llengua catalana si no podem llegir Carner? Per què serveix, ser catalans?"

- Joan-Josep Isern, "El retorn de Josep Carner a Catalunya: una història trista i poc edificant" (VilaWeb, 2-IV-20)

"A primera hora de la tarda del 3 d’abril de 1970, avui fa justament cinquanta anys, a l’aeroport de Barcelona hi havia una expectació superior a l’habitual. Com avui, també era divendres i uns centenars de persones s’hi havien aplegat per donar la benvinguda a uns visitants molt especials que arribaven de Brussel·les: el poeta Josep Carner i la seva muller, Émilie Noulet."

- Proposta d'Oriol Izquierdo de recorregut per la vida i l'obra de Carner a través dels textos, per al Mapa Literari Català d'Espais Escrits (un recurs de primera).

- TVE-Catalunya ha repescat el programa commemoratiu que van enregistrar l'any 1984 ("JC. Deure, passió i diversió"), amb la participació, entre d'altres, d'Anna Maria Carner, la filla del poeta, Marià Manent, Narcís Comadira o Joaquim Molas, i també un curiós reportatge antic ("L'últim viatge de Josep Carner") amb breus entrevistes a Albert Manent i Francesc Vallverdú.

- El Josep Carner traductor té un espai privilegiat a la revista digital del PEN, Visat, amb un article llarg de Marcel Ortín i llistes, referències, enllaços i exemples. També hi ha, òbviament, el Carner escriptor (i un grapat de poemes seus), de la mà de Pere Ballart.

- Web de l'Any Josep Carner

- I si a algú no li importa una mirada analítica tirant a crítica, ara fa un any vaig publicar en un dossier de la revista Ínsula coordinat per Jordi Amat un paper sobre la "febre centenària" que vivim a Catalunya pel que fa a les commemoracions literàries (ho sento, no està en obert).

AVÍS

Suposo que ja en sou conscients, que dijous farà cinquanta anys de la mort, a Bèlgica, de Josep Carner. A L'Avenç d'aquest mes de juny han acollit un paper meu no sé si gaire estrambòtic sobre els molts Carners possibles. A veure què en penseu. I demà o demà passat miraré d'incorporar aquí una tria de bones peces sobre el Príncep dels Poetes que han anat apareixent al llarg de les darreres setmanes. Els autors de debò no s'acaben.