Josep Pedrals, Oriol Izquierdo, Margarida Prats, Jordi Pàmias, Lluís Calvo, Txema Martínez Inglés, Alfred de Musset, Robert Burns, Teixeira de Pascoaes i molts altres hi eren dimecres passat i van llegir, en homenatge a Màrius Torres, a la reinauguració de l'Horiginal (VilaWeb n'ofereix el vídeo íntegre).
Una habitació curiosa però no amable en un país desconegut amb una llengua opaca. I en aquesta incomoditat, en aquest trànsit, entre gent acabada de conèixer que marxaran demà passat i el dia abans del neguit de ser posat un cop més a prova, sentir-se no pas bé però sí a lloc. El nostre lloc no deurà ser a casa. Vull dir que potser no sigui un lloc sinó enlloc.
Sóc uns dies aquí, per llegir i sobretot escoltar poesia en un grapat de llengües més i menys estranyes. Miraré d'explicar-vos-en alguna cosa. De moment, torno a l'hotel després de més de dues hores de versos, amb la poesia sonora de l'islandès Eiríkur Örn Norddahl i un grapat d'imatges dels poemes inèdits d'Elizabeth Willis ballant-me pel cap.
Per descans (amb sort etern, en algun cas) de tants que ara fa tres anys es van afartar d'estripar-se les vestidures en tertúlies i articles periodístics parlant sobre la desviació identitària dels catalans i la terriible barreja de cultura i política, em plau subratllar que a l'exposició de l'Argentina com a país convidat a la Fira de Frankfurt d'enguany hi ha nou fotos (9) de la presidenta Kirchner per una de Jorge Luis Borges, una de Julio Cortázar i una d'Ernesto Sábato. Sí, ja sé que els argentins són argentins, però val a dir també que Borges és Borges... Ara mateix, no recordo cap foto del president Montilla (ni de Jordi Pujol, ni tan sols de Lluís Companys) a l'exposició de la cultura catalana l'octubre de 2007, quinze anys després que Espanya hi muntés una plaça de toros. I tan malament que diu que ho vam fer.
Avui he lliurat per fi a l'editora el recull de poemes de Stevenson. Per celebrar-ho, i també com un eco del Dia Internacional del Traductor, encara uns versos més del llibre, que en aquest cas podrien ser igualment llegits com un homenatge a Francesc Parcerisas, acabat de nomenar Degà de la Institució de les Lletres Catalanes.
FOCS DE TARDOR
Per tota la contrada
i als jardins del voltant
d’un munt de focs d’octubre
el fum es va enfilant.
Després dels dies càlids
i les flors de l’estiu
el foc vermell flameja,
el fum gris vola viu.
Cada estació que passa
conté una resplendor:
a l’estiu flors obertes
i focs a la tardor.
Robert Louis Stevenson, A Child's Garden of Verses (1885)
Versió de JS
(que hauria de voler dir relativisme, o curtisme)
Tots ens pensem que el lloc bo és, ves per on, allà on ens han picat.
Via Yo, etc m'assabento (amb aquell gentil retard que alguns portem a la vida) de l'estrena de A Room and a Half, pel·lícula d'Andrei Khrzhanovsky lliurement inspirada en alguns passatges de la vida de Joseph Brodsky. Tan sols el tràiler, ja s'ho val.
Fa anys, els alumnes de batxillerat de la Institució Cultural del CIC, a Barcelona, érem convocats periòdicament a la temuda sala d'actes (i d'exàmens) per assistir a unes curioses classes sense llibre de text i sense avaluació a càrrec d'algú que no figurava entre els nostres professors habituals: el "senyor Triadú", un nom a qui sabíem vinculat a la direcció del centre i, vagament, a la cultura catalana de les darreres dècades.
Em temo que aleshores no vam valorar prou el tarannà universitari i universalista de les conferències, però en aquelles quantes hores a la sala Joan XXIII molts de nosaltres vam sentir parlar abrandadament (en alguns casos per primera vegada) de James Joyce i de Mercè Rodoreda, de William Faulkner i de Joan Puig i Ferreter, dels clàssics grecs i dels medievals, de Carles Riba i de l'exili a Bierville, de mites i de figures retòriques. Anys després, quan alguns vam començar a treure el cap fora del niu i a més vam anar a parar a una facultat de lletres, vam trobar-nos que el nom d'aquell nostre senyor Triadú no només sovintejava a les pàgines de crítica de llibres del diari Avui, sinó que a més senyorejava a moltes classes i a les bibliografies de literatura catalana contemporània.
Ara, a uns quants anys de distància, i després que primer un recent homenatge públic i avui el Premi d'Honor m'estalviïn lloances innecessàries, m'adono que aquelles lliçons magistrals a la sala Joan XXIII eren una mena d'emblema del caràcter de Joan Triadú. S'hi recollia el pes de l'esforç i l'acció personal del mestre, surant per damunt de l'evident gaudi de la literatura. Hi era imprescindible la seva paciència i la fermesa del seu convenciment que allò que feia valia la pena (amb més d'un gram, doncs, d'utopia). S'hi fonien d'una banda el lector (esforçant-se a transmetre'ns el gust per la lectura) i de l'altra el ciutadà (enderiat a fer-nos sentir fills d'una cultura viva, oberta i digna). Hi convivien els referents literaris estrangers, tant clàssics com contemporanis, amb els noms d'una història i una cultura pròpia que calia recuperar. I estic convençut que com a teló de fons hi havia encara la fe que aquelles hores parlant de llibres eren també una inversió de futur, de regeneració de tot plegat. Aquest còctel dens és el mateix que dóna identitat i cohesió a tota la trajectòria pública de Joan Triadú, i aplega alguns dels trets bàsics que a través d'ell i d'uns quants noms més han donat continuïtat durant dècades difícils a la cultura catalana. A mi, d'altra banda, sempre em quedaran les ganes de saber tot el que hauria donat de si aquell (aquest) "senyor Triadú" si el país de què ens parlava no hagués estat efectivament tan trist, brut i dissortat.
© Jaume Subirana, Suomenlinna (2000). Extret del parlament al Palau Dalmases en el lliurament a Joan Triadú del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el maig de 1992.
MÉS
Condol institucional
Joan Triadú, el crític, el mestre, el savi (VilaWeb)
Programa "(S)avis" a TV3 (2009)
Ada Castells, "La generositat d'un mestre" (Avui)
Agustí Pons, "Lo que quedará de Joan Triadú" (La Vanguardia)
Oriol Izquierdo, "Mestre de lectors" (El Periódico)
Bloc de David Figueres
Bloc de Joan-Josep Isern
Bloc A hores perdudes
"Per a això s'ha d'exigir una confiança tan il·limitada en la traducció que forçosament hi hauran de coincidir sense cap violència la fidelitat i la llibertat en forma de versió interlineal com coincideixen als textos mencionats [els textos sagrats] llenguatge i revelació."
Walter Benjamin, "La tasca del traductor"
Avui és el Dia Internacional del Traductor. Si voltant pel país us en trobeu un/a en alguna llibreria o biblioteca (a Barcelona, Castelló, El Vendrell, Girona, Mataró, Palma de Mallorca, Portbou, Reus, Sabadell, Santa Margalida, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Codines, València) doneu-li si us plau les gràcies per la seva feina forçosament fidel i lliure alhora.
MÉS
Màrius Serra, "Un traductor amarillo" (La Vanguardia)
Al Metrònom Ferrater
A l'espera que la Casa Rússia obri les portes al palau del Marquès d'Alfarràs, allà on fins fa uns mesos el Síndic de Greuges s'escarrassava a fer entendre a una catalana (filla de feixista, és cert) que mentre no es declari el contrari Catalunya també és Espanya i doncs també hauria de ser defensada pels alts funcionaris estatals, a l'espera d'això, dèiem, de moment podem celebrar que Biblioteques de Barcelona és a punt de posar en marxa un cicle titulat "Catalunya-Rússia: viatge d'anada i tornada" que comença dijous dia 7 amb el traductor i poeta Jaume Creus parlant d'Osip Mandelstam i Anna Akhmàtova i es clourà el 2 de novembre amb les "Visions de Rússia" d'Olga Merino i Francesc Serés. Entremig, una mica de tot (lectures, traduccions, testimonis) i amb molt bona pinta.
La cosa russa s'escampa entre nosaltres... Que la senyora Cava de Llano ens agafi confessats!
A l'Amèrica Llatina algunes constitucions també serveixen d'escut, o de cotilla, o de pourparler... Com diu el President, "Me apasiona el debate". Però poques vegades tantes paraules havien explicat tan poc. O com deia aquell, potser és tant el que mostren que no importa que no expliquin.
Entrades
Comentaris
