PINYA ESLOVACA
Sóc uns dies aquí, per llegir i sobretot escoltar poesia en un grapat de llengües més i menys estranyes. Miraré d'explicar-vos-en alguna cosa. De moment, torno a l'hotel després de més de dues hores de versos, amb la poesia sonora de l'islandès Eiríkur Örn Norddahl i un grapat d'imatges dels poemes inèdits d'Elizabeth Willis ballant-me pel cap.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.