dimecres, 18 de desembre de 2013

LEGISLACIÓ I MENTIDES

Ahir, a sala plena i amb gent dreta, vam cloure la presentació amb paraules d'un poeta fent el millor discurs polític que he escoltat en mesos. Per què no encarreguen més discursos polítics dels de veritat als poetes?

"Plató va dir que trauria els poetes de la seva República, ja que 'mentien massa'. No obstant això, el seu text, La República, és un gran mite, una visió totalitària que ningú no es va prendre seriosament fins al segle XX. Aquelles idees van ser desastroses, tant si van venir via Hitler com via Stalin. Els poetes, en canvi, es queden amb els vells mites simples que clarament són només històries senzilles, i no demanen (com a norma) intentar formular polítiques públiques. Les mentides dels poetes es veuen de seguida i no són perilloses perquè prometen ben poc. La Gran Mentida de Plató és sinistra perquè promet control i poder als líders.

La poesia és saludable, perquè no hi ha dubte que pertany a l’elusiu i igualitari regne de la imaginació. Això té la seva importància, ja que la imaginació és part de la vida del veritable jo. Els dirigents d’una nació no poden ordenar els sentiments més profunds de la gent; només poden aspirar a dirigir-los. En això competeixen amb els narradors i els poetes, i és per això que Shelley va dir que els poetes són els legisladors no reconeguts del món. De fet, els poetes d’alguna manera són 'legisladors', i és millor i més segur que això continuï sense ser-los reconegut. Els poetes (és a dir, tots els artistes) ajuden a donar veu a les formes, estils i valors vernaculars pels quals una societat s’assenta en la seva pròpia naturalesa profunda."

 Gary Snyder, "La veritable (no) naturalesa de l'esperit de la muntanya", a Les muntanyes són la teva ment (2013) 


"El funeral de Shelley", Louis Edouard Fournier

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió