dimarts, 14 de gener de 2014

D'ALBATROS










"L’albatros no és un ocell qualsevol en la història de la poesia occidental. En un dels seus poemes més famosos, Charles Baudelaire en va fer l’emblema de l’artista romàntic: l’esperit que sap elevar-se majestuosament, però que se sent maldestre i és objecte de menyspreu quan baixa a viure entre els altres homes. Trobam un altre albatros, potser més proper a Snyder, al llarg poema narratiu The rime of the Ancient Mariner, de l’anglès Samuel Taylor Coleridge. Un vaixell pateix una estanya venjança perquè un dels seus mariners havia matat un d’aquests ocells: un acte de crueltat que Coleridge, un dels primers romàntics, ja presenta com una fractura entre home i naturalesa. El més curiós, però, és que Snyder es refereix al gran ocell de l’oceà amb una citació entre cometes que no és ni del poema de Baudelaire ni del de Coleridge: parla dels “distingits estrangers vinguts a visitar-nos d’un altre món”. L’expressió és de Frederick Law Olmsted, un cèlebre arquitecre paisatgístic responsable, entre d’altres coses, del Central Park de Nova York, que la va escriure per parlar… de les sequoies gegants de Yosemite. Els ocells gegantins i els arbres gegantins, molt adequadament, es lliguen en la naturalesa sacralitzada de Snyder."

 Miquel Àngel Llauger, "El món sense albatros de Gary Snyder" (13-I-14)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió