L'any que ve és ara, cada any. Fa tres tardors escrivia això al porxo de darrere de casa del Tom (gràcies, Tom) a Hartford. I pensava en els octubres i les fulles i la mirada de llavors i d'abans i d'ara. Endavant i enrere. Com un blog, o un èmbol.
"I així anem fent, sempre demanant permís o disculpes per existir". Ho vaig escriure ara fa quatre anys, en una columna a El Periódico (no, ja no hi col·laboro) parlant de la literatura catalana vista en la distància. Passa el temps i som allà mateix: torna Frankfurt, canvien consellers i directors (ara conselleres i directores), els diaris generals ens perdonen la vida... Coses i gent guapes a escala, i tants nassos trencats. Potser la llibertat del subsidiari té aquest preu.
Imagineu tres noms o tres objectes o tres olors o tres colors que us agradin molt i ajunteu-los: poques vegades combinaran com a "Stella by Starlight" ho fan Miles Davis, John Coltrane i Bill Evans.
I mira que la cançó ve d'una pel·lícula de por sense pedigrí i que, convertida en estàndard, ha estat versionada per gegants com Frank Sinatra, Chet Baker, Nat King Cole, Mina o Ella Fitzgerald, però res no iguala, pel meu gust, aquest enregistrament que enllaço avui. Gaudiu-ne. També del cap de setmana.
Ja seguiu anostrats.cat, el web de traduccions de poemes (de molt bons poemes), un cada setmana, que coordina en Miquel Àngel Llauger?
Aquests dies, a més, en Miquel Àngel ha confirmat que a la primavera publicarà el primer llibre traduït al català d'Eavan Boland, de la mà de Salze Editorial. Ara fa uns mesos, precisament, a l'anostrats hi van acollir "Aquest moment".
Sonen de fons els Smiths, sense veu. De cop, un salt de trenta-tants anys. I un somriure.
En un article amable i irònic però prou contundent a l'Ara, la documentalista i periodista Maritza Garcia convida Isabel Díaz Ayuso a anar a Mèxic amb ella a celebrar (o no) el 12 d'octubre. El Día de la Hispanidad, que abans se'n deia d'una altra manera (Vázquez Montalbán ja va escriure un altre bon article sobre això el 1987), és una festa de les declaracions, les intencions, les identitats irresoltes i la fatxenderia, amb fons d'avions i banderetes pertot.
"Quan hom aplica el terraplanisme judicial no és capaç de veure la curvatura que té cada sistema". Gonzalo Boye tindrà més o menys raó jurídica, però és molt bo resumint i titulant.
—Per què penseu que van triar Itàlia?
—Perquè segurament no parlen italià i no es deuen haver llegit la llei
italiana. La reforma del 2021 de la llei italiana d’euroordres reforça
molt més la nostra posició, i per això creiem que van fer una mala tria.
També van triar Alemanya i van triar molt malament, no ho van entendre.
Quan hom aplica el terraplanisme judicial no és capaç de veure la
curvatura que té cada sistema. I dins Europa hi ha un seguit de
situacions que se’ls escapen. L’altre dia vaig llegir un article que em
va semblar bestial, que diu que el problema és de contactes, és a dir,
que volen enviar jutges d’enllaç perquè tinguin més bones relacions amb
els jutges italians i resoldre aquest problema. I fins i tot proposen
noms. Però què diuen? Que els jutges italians canviaran d’opinió perquè
estaran influïts per jutges espanyols? Em sembla molt greu. Això ho hem
fet traduir i ho aportarem dilluns. En quatre anys no han après res. El
problema no és de contactes. No conec la jutgessa italiana, i no
coneixia tampoc els jutges de Slesvig, però sí que sé com funcionen
aquests sistemes jurídics: a la llarga, funcionen sobre la base del
respecte al dret de la UE, que és justament allò que li falla a Espanya.
La justícia espanyola no havia tingut aquest desprestigi des de l’època
de Franco. I reconduir això serà difícil.
("Gonzalo Boye: 'Això portarà Espanya a un procediment sancionador'”, VilaWeb, 2-X-21)
El llibre col·lectiu Great Immortality: Studies on European Cultural Sainthood, publicat per l'editorial Brill a la sèrie National Cultivation of Culture (coordinada per Joep Leerssen) i coeditat pels professors Marijan Dović (investigador a l'Acadèmia Eslovena de les Arts i les Lletres) i Jón Karl Helgason (de la Universitat d'Islàndia), ha obtingut el ESCL Excelence Award for Collaborative Research atorgat per la European Society of Comparative Literature (ESCL).
El llibre inclou una vintena d'aportacions (sovint, estudis de cas) en la línia de la recerca ja plantejada pels autors a National Poets, Cultural Saints (Brill, 2017). Amb Magí Sunyer (URV) hi vam escriure el capítol "Jacint Verdaguer, a Catalan Cultural Saint" (i vam contribuir també, òbviament, a la tria de la imatge de la coberta).
Entrades
Comentaris
