PATRONATGE

Sant Jeroni al seu estudi, representat per Marinus van Reymerswaele com un intel·lectual (al Museo del Prado). Nihil est dictum, quod non sit dictum prius.

TRADUCCIONS DESTACADES

El PEN Català i la revista de literatura i traducció Visat posen en marxa el premi PEN Català de Traducció Literària, per reconèixer traduccions literàries destacades publicades en la nostra llengua i destacar i subratllar així la feina dels traductors.

Per aquest motiu d'entre les traduccions aparegudes l'any passat s'han seleccionat quatre finalistes (Ramon Farrés, Josep M. Jaumà, Albert Nolla i Dolors Udina) publicats a més per quatre editorials diferents (Adesiara, Edicions de 1984, Viena Edicions i Raig Verd), i tots quatre participaran en l'acte de lliurament del premi, dins del programa d'activitats al voltant del Dia Internacional del Traductor. L’acte és dimecres vinent, 5 d'octubre, a les set de la tarda a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

UBICACIÓ EXACTA

Espero uns amics a l'aeroport, a l'altra banda de la porta opaca movedissa de Llegadas/Arrivals/Arribades, al costat de desenes de persones més, moltes amb cartellets amb el nom dels viatgers, gairebé totes amb mòbils a la mà o a l'orella.

Un home cansat (perquè fa estona que ja ha parlat amb qui espera i sap que ha arribat i que ja ha recollit la maleta, com ho sabem tots els que som a prop seu gràcies al chorro de voz que Nostre Senyor li va donar) decideix donar instruccions precises al viatger despistat que deu deambular per entre les cintes d'equipatge o, pitjor encara, pel hall d'arribades:

—¿Dónde estás tú?
— ...
—¿Yo? Donde sale tol mundo.

SEMPRE ÉS MILLOR PRONUNCIAR BÉ

Via The New Yorker.

LA MARE DE DÉU DE SETEMBRE

Oh Mare de Déu, extrema
reina de la fi d'estiu!
Vós que a veure la verema
per un senderó veniu,
deu-me, sol, la pau suprema
del coster, del cel del riu,
que un enyor em cal esprémer
ans que l'èter, fent-se ombriu,
porti el xàfec que davalla
a mig joc, a mitja balla,
i altres vagin a aixopluc,
ulls ardents i veus felices,
amb xisclets i corredisses
desniant l'amor poruc.

 Josep Carner, El veire encantat (1933)

FES

Ja no creiem en Déu, però s'estén en canvi la curiosa fe de tanta gent que els cotxes, els teclats, els mòbils o els fons dels armaris es netegen sols, que els llibres es llegeixen ràpid, que són els altres qui et deuen una trucada, que Catalunya existirà per sempre. Amén a tot.

GIRA-SOLS

Van Gogh va escriure en una carta
al seu germà:
"El gira-sol, en certa forma,
era meu".
Giro els ulls als meus versos,
els reconec, però diguem
que sempre se m’escapen.
Vull dir que no tinc res,
que si de cas em tenen.
Més aviat sóc jo qui és,
en certa forma,
seu.
                            JS

REVISANT VERSOS

"Les paraules massa familiars, o massa remotes, derroten la intenció del poeta."

 Dr. Samuel Johnson (via @PENamerican)

PRESSUPÒSITS

What makes you think I'm enjoying being led to the flood? We got another thing coming undone. We got another thing coming undone And it's taking forever.

Però bon cap de setmana, és clar. Com sempre. A tothom.

PERIFÈRIES

Una tarda de la setmana passada, a l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona, a la presentació de La Terra Santa d’Alda Merini, l’editora d’Arrela, Ariadna Ferrer, reivindicava el punt de vista perifèric: des de Menorca, amb traducció d’una eivissenca (Nora Albert), una petita editorial publica per primera vegada en català una poeta contemporània traduïda de l'italià. Sens dubte, com va dir un dia la mateixa Merini, traduir és un acte d’amor. Però també publicar, i difondre-ho, i perseverar. La Terra Santa de la poetessa és el manicomi on la va ingressar el seu marit, però també la mena de resurrecció que experimentà en sortir-ne: menys per als quatre que hi malviuen, la Terra Promesa sempre és lluny, tirant cap a l’horitzó. Com les perifèries, com els marges: les llengües al marge, els gèneres al marge, els temes al marge, els llocs als marges.

A casa, deixo l’exemplar de La Terra Santa damunt d’un altre llibre publicat fa poc per l’Ajuntament de Barcelona i, tot i així, igualment perifèric: Poesia contracultura Barcelona, on David Castillo i Marc Valls trien l’obra de divuit poetes recents però ja morts (entre els quals Genís Cano, Pau Maragall, Pere Marcilla, Jordi Pope o Pepe Sales), tots gent que va escriure al marge de les convencions des d’un espai on els referents eren el punk, el còmic, les drogues, el comunitarisme o l’anarquisme, i això ha fet que en bona part quedin com un hiat, com un parèntesi obviable vistos des del discurs més oficial de la literatura i la cultura catalanes. «I què?», segurament ens respondrien avui. Perquè, com deia el lema que Castillo recupera al seu pròleg: «Si no arrisques la vida la tindràs sempre perduda».

Poesia, traducció, illes, contracultura, anarquisme: perifèries de la ja en si perifèrica realitat catalana. Publicar i escriure lluny del centre, en tots els sentits. Potser perquè des de la perifèria, des de les diverses perifèries, un veu sempre les coses amb més perspectiva, i amb uns altres ulls. Algú dirà que som bojos. Nos­altres preferim imaginar resurreccions.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 14-IX-16
Versión en castellano

EN LA FOSCOR

El poema (dit per Zagajewski dilluns al vespre al CCCB) acaba amb una llarga interrogació amb derivades als pintors holandesos del títol: què passarà quan ja haguem pelat la poma i els colors es refredin? I, sobretot, què és la foscor? No ho sap qui parla, i segurament tampoc no ho sabien els destinataris retòrics de la pregunta. Ni nosaltres, és clar, però en aquest cas gràcies al poema podem comptar si més no que hi haurà paraules.












MÉS
"Adam Zagajewski: 'La memòria és insuficient per a parlar de l'infinit'" (VilaWeb, 13-IX-16)

PÀTRIA SUPREMA

Esborreu el que tinguéssiu a l'agenda per a la segona part de la tarda d'avui: Adam Zagajewski serà al CCCB, acompanyat de Narcís Comadira, Pepa López, Biel Mesquida i Sebastià Perelló per llegir les versions catalanes dels seus textos.

L'acte, promogut pel PEN Català, forma part del programa "Habitació 2016", promogut a Mallorca per Mesquida i Perelló. I Zagajewski és... bé, un dels grans.




















MÉS
Plaquette amb la conferència de Zagajewski "El centre no resisteix" (en català, castellà, anglès i francès). Hi diu, per exemple: "Jaume Vallcorba em va fer veure ahir a la nit, en el sostre del vestíbul del Liceu de Barcelona acabat de restaurar, una frase que deia: «L’art n’a pas de patrie». Això és molt cert en el cas de la música. Peròl’art d’escriure té més patrie, més ojczyzna, que la música. Aspira a la universalitat i, tanmateix, sempre canta la seva cançó en una llengua concreta que per a cadascun de nosaltres, practicants de la literatura, ha conservat el gust de la infància, el gust de les mores, de les ortigues i les pomes, i l’amargor de la nostra individualitat sempre difícil, la nostra singularitat... la nostra pàtria suprema."

TARDOR (A PROP)

Ep, que Lisa Hannigan ha tret disc nou. Es diu At Swim i inclou aquesta "Tardor". Apa, doncs: bon cap de setmana a tothom, ja a l'espera. (Si trobeu el vídeo massa historiat, potser us agradi més aquí amb foto fixa fent la versió d'un superclàssic).

MATÍS

No són ben bé els llibres. És la il·lusió dels llibres.

FIORD

Obert, ample, núvols, pla, pluja, sol, pluja, pedra, mar, verds, marrons, grisos, verds, riu, cascades, molsa, més cascades, herba, rierol, fils d’aigua, llac, guals, neu, glaç, horitzó, cobalt, ocells, ovelles, herba alta, cabanes, tanques, perspectiva. Enfora i endins i amunt en una sola paraula, si existís.

LLORERS

Sabeu en què sí que s'assemblen Donald Trump i Juli Cèsar? La historiadora i divulgadora del món clàssic Mary Beard ho explica en aquest article al TLS ("A Don's Life")... i no té gaire a veure amb la política (o potser sí). Als cèsars el que és dels cèsars.











MÉS
Podeu seguir Beard a Twitter.

TRAPEZOIDES

Perifèrics del món aplegant-se amb la bóta de vi bo de les covers: Gregory Alan Isakov canta "The Trapeze Swinger" dels Iron & Wine. Vuit minuts d'alegria tranquil·la.

Please remember me, happily / By the rosebush laughing...

Bentornats totes a allò de sempre.