MESQUIDA, KAVAFIS, LLACH, RIBA, SOLÀ, AYENSA I ANAR ENFILANT

“Aprèn-ne, això sí que és bo”, diu que li va dir Biel Mesquida al llavors cantant Lluís Llach oferint-li un exemplar de les versions ribianes de Kavafis. I Llach en va aprendre. Els grans llibres suren i perviuen, van i venen, retornen i transformen. Ho explica Eugeni Ayensa (això i un grapat de coses més) a El bell viatge. Kavafis en la cultura catalana, darrer premi Joan Fuster d'assaig, publicat a València per 3i4. 

Ayensa, traductor ell també de Kavafis (en dos volums plens de notes sàvies, a Flâneur), en parla amb detall en aquesta entrevista a VilaWeb, on també apareixen el Cervantes i el Llull (i l'impagable PP, no en va l'autor és amic de Petros Màrkaris). Grècia, poesia, traducció, mar, cultura. I la paciència de les coses que s'ho valen.

QUE TU

Que tu no ho sàpigues fer no vol dir que no es pugui fer. Que tu ho vulguis fer no vol dir que es pugui fer. Que a tu no et vingui de gust fer-ho no vol dir que no es faci. 

 

THILE A LA CSO

Avui he sabut que Chris Thile (sí, el de Nickel Creek) toca al mes d'octubre a la Simfònica de Chicago, i n'he pres bona nota. Jo ja m'entenc. Si no el coneixeu, aquí el teniu fent un duet amb Norah Jones.

Bona Pasqua a tothom, creients i descreguts.

 

MÉS: El Tiny Desk Concert de Nickel Creek a la NPR. Felicitat bluegrass.

 

SANT JORDI A NOVA YORK

Per a la llista de coses que costa d'entendre del nostre país: el Farragut Fund torna a organitzar el seu festival de Sant Jordi a Nova York, al West Village, i ho fa sense gaire suport institucional d'aquí (de les institucions catalanes o espanyoles de projecció exterior, vull dir). Per això hi he fet una donació, i us convido a afegir-vos-hi si podeu i us ve de gust. 

Del 23 al 26 d'abril hi haurà entre d'altres, a més de parades al carrer, la presentació de l'edició en anglès d'Aram's Notebook de Maria Àngels Anglada, traduït per Ara Merjian, i lectures de les traduccions de Marialena Carr i Mary Ann Newman d'Irene Pujades i Antònia Vicens. Teniu el programa del festival a la xarxa.

 

GENT GRAN

Un rètol en una residència de gent gran a Barcelona, aquest nostre simpàtic parc temàtic. Taral·legeu amb mi "Help the Aged".

(via @Al_carrer i Míriam Rovira)  

EL NOSTRE COS

El núvol dalt del cel. Els pins ventosos.

            el flux, el regalim a la prada amarada

            el nostre cos. 

                                        Gary Snyder  [versió de JS] 

 

CD

L'espècimen més rar en una organització: el competent disponible.

 

AQUELL JAZZ

Avui un editor i un traductor (Albert Nolla) m'han fet feliç. 

 

AQUESTA NIT A SAMARCANDA

Una de les històries més boniques i més iròniques --sí, també més tristes-- que conec. Un clàssic persa, recollit per Jean-Claude Carrière en aquella meravella que en castellà es va dir El círculo de los mentirosos (a Lumen):

ESTAR-NE SEGUR

"si has d'estar segur, no escriguis", diu (l'últim vers del poema) que li va dir John Berryman a W.S. Merwin quan aquest, de jove, li havia demanat consell sobre escriure versos. Reporta la història (en principi, sobre Berryman i la seva complicada relació amb el procés creatiu) Maria Popova al seu excel·lent blog, The Marginalian. 

 

IDUS DE MARÇ

"Fes-te fotre, fill de ta mare", o potser "Merda, fill de..." És precís recordar Suetoni... I tenir present que Shakespeare era per damunt de tot dramaturg. O, com diu Carner, que els diccionaris de butxaca no només deformen la butxaca.

 

FER, NO SER

"No pensis en el que vols ser, sinó en el que vols fer". El físic Richard Feynman és una mina de mirades i consells raonables, sovint exhilarants.

 

 

PROSPECTIVA

La gràcia de jubilar-se deurà ser no haver de corregir més.

 

TASTI EL MOSSÈN

"La història del món, estimat (...) és qui menja i qui és menjat". Trobo que en aquests nostres temps trumpians s'hauria de reposar el Sweeney Todd de Sondheim i Hugh Wheeler. El barber diabòlic del carrer Fleet va bé per explicar moltes coses, o per fer-les més passadores. I no recordava que a la lletra també hi surten els poetes (menys encara que hi tinguin a veure amb els nostres estudis de posteritat):

Haven't you got poet
Or something like that?

No, you see the trouble with poet
Is how do you know it's
Deceased?
Try the priest

 

NEU DE VIDALBA

 

 

 

 

 

 

Vidalba: vinya blanca. El Rodamots d'avui se m'ha endut a un dels millors poemes de Manent:

 

Prou sé...

Prou sé que he de dir-vos adéu,
núvol lila i de foc, neu de vidalba.
El temps de l'home és breu
i la posta es confon amb la claror de l'alba.

Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda, la Terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d'or adormida a la gerra.

     Marià Manent

 

 

 

NOVETATS QUE SÓN ECOS

L'única manera de superar la bona notícia que Kathleen Edwards estigui de tornada (amb l'EP Sweetness Follows) era que ho fes amb una cançó com "Hello in There", versionant John Prine. Per què? Perquè a banda que sigui una balada de primera, és un dels meus trios predilectes de fa molts, molts anys (del 1990), amb Billy Bragg, Natalie Merchant i Michael Stipe compartint barcassa a Glasgow. Hello in there...

Tot plegat, rodó com un bon cap de setmana. Enjoy.

CANNAREGIO

A Venècia vaig aprendre (i, millor: vaig assumir) que no passa res per perdre's.

 

 

ESPANHA DIVERSA

Què feu el 6 de març? La gent del projecte ESCORE sobre escriptors, comunitat i reconeixement ens n'anem a Lisboa a escoltar l'Helena Miguélez-Carballeira, i a xerrotejar al seminari "Cânone e periferias".

 

 

 

 

BRUNYIU LES VOSTRES ANTOLOGIES

M'ha tornat a les mans aquesta meravella de Cole Porter en una pel·lícula de George Sidney on uns comediants de Broadway posen en escena Shakespeare. Honor també a James Whitmore i Keenan Wynn (i a Èsquil i Eurípides): "Ara les noies elegants volen versos com els d'abans..."

 

CASA

Desmuntar una casa és una lliçó radical (qui sap si la lliçó més radical possible) de relativisme. 

BIBLIOTECA J.V. FOIX

A Sarrià. De vegades ens en sortim. 

 

I JA ESTÀ

El secret és que no hi ha secret. 

UNA CONVERSA AMB BERTA PIÑÁN

Al número de gener de L'Avenç hi ha sortit la conversa que vam mantenir amb l'escriptora Berta Piñán sobre llengües, política, poesia i altres assumptes que ens vinculen. Va passar a la llibreria La Central, dura una bona estona i hi vam parlar cadascú en la seva llengua, en asturià i en català, com hauria de ser més habitual. La veritat és que hi vam xalar, i vull creure que això es nota. 

Des de fa uns mesos les converses tenen una versió en vídeo que es pot veure al canal Youtube de la revista. Cal agrair a L'Avenç que continuï sent un espai on la gent pot parlar llarg i sense traves. Sobre història, cultura i memòria, com diu el nou subtítol de la publicació. Una bona manera d'avançar.

 

Altres vegades que la Berta Piñán i els seus versos han aparegut ja al Flux.

EL PRIMER MATÍ

He fet una variació a partir d'una versió d'un poema d'Izumi Shikibu de mil anys enrere:

 

   Avui, diria,
   el món no sembla
   el món de cada dia:
   aquest d'aquí
   és el primer matí.