IN JESUS NAME

Cançons estupendes que, malauradament, pel que fa al que diuen, no perden vigència. Com ara "Mercy Now", de Mary Gauthier. A tots ens aniria bé una mica de pietat, ara mateix. Esglésies i països inclosos. 

Bon cap de setmana a tothom.

TOTS ENS FEM GRANS

"Si vius prou temps, la gent que t'estimes es fan vells". Sí, vaig ser a casa dels pares. I sí, aquesta cançó de Lori McKenna i aquesta versió en concret són d'or.

Apa, bon cap de setmana a tothom, abans que les cases, la neu, els fills, les tardes, els quaranta-cinc, les partides, la pescada, abans que tot plegat passi tan de pressa. 

 

CEL BLAU

Una versió magnífica, i molt fidel, és clar, del "Sky Blue Sky" de Wilco en la veu i la guitarra de Jeff Tweedy.

I bon cap de setmana a tothom, faci el temps que faci. 

 

DE QUI ÉS LA LLETRA?

Hart, Lorenz Hart. Uneasy in my easy chair... Algun dia li farem justícia com un dels millors lletristes dels musicals nord-americans. Heu vist Blue Moon? Jo encara no. Quedem-nos de moment amb aquest magnífic "It Never Entered My Mind" en la veu de Sarah Vaughan (sí, també hi ha la monumental versió de Miles Davis, però diria que allò, sense lletra, ja és tota una altra cosa).

 

MITGES VIDES

En un concert a la sala Space, a Evanston, el teloner, Dave Moore, explica a Jeffrey Foucault, enllaçant de primera el que diu amb la cançó: "Ara que ja soc gran, l'únic retret que em faig és que em vaig passar la vida anant de bars, i de la meitat de la vida no me'n recordo... i l'altra meitat no hi ha manera que l'oblidi."

 

DES MOINES

Ahir citava per aquí dos versos d'una cançó de Jeffrey Foucault. Remenant a internet vaig trobar una perla ben poc habitual, i no me'n sé estar de compartir-la. És poc habitual que els artistes expliquin amb detall les circumstàncies creatives d'una seva obra (un quadre, un poema, una cançó), i no és gens però gens habitual que ho expliquin tan bé com Foucault explica en aquest tall de vídeo què va passar-li en un concert a Des Moines, Iowa (el Miquel Àngel i l'Alba saben on és). El seu concert gairebé perfecte. Els que el seguim sabem que el que conta surt a pinzellades en una cançó titulada precisament "Des Moines". I en el meu cas resulta que és una cançó predilecta que escolto de vegades en bucle durant molta molta estona. Aquí ho teniu: un cantant explicant-se, no cantant, i val molt la pena.

DE VEGADES

"Sometimes the whole world is a city, and no one knows your name", Jeffrey Foucault, "One Part Love". Que en la nostra llengua (amb la llibertat d'afegir-hi un pronom) vindria a dir que de vegades el món sencer és una ciutat i ningú no hi sap el teu nom. També que potser res no és per sempre i alhora res no és en va.

 

UN ESTRANY A L'ALTRA BANDA DE LA SALA

Dins de la carpeta Maridatges que no Esperaves, aquí teniu el de Bob Dylan i Rodgers & Hammerstein II, amb aquesta versió de "Some Enchanted Evening", del musical South Pacific. (Val a dir que el disc Shadows in the Night (2015) és ben bé, com en diuen per aquí, un underrated.)

Ah, aquest "so del seu riure"... Apa, bon cap de setmana a tothom.

RES NO ÉS REAL

Onze minuts de teca. M'agradaria ser capaç de presentar, descriure, desmuntar i tornar a muntar així algun dels poemes que més m'agraden. Una anàlisi en detall del procés de composició, primer, i llavors sobretot de l'enregistrament de "Strawberry Fields Forever" dels Beatles. Som al 1966.

 

I'LL STILL BE THERE

Dissabte passat us parlava dels Nickel Creek. Aquesta és una de les seves cançons més conegudes, tocada aquí en acústic l'any 2021. "When you come back down": per si un dia no estem bé.

Mentrestant, bon cap de setmana a tothom. 

DIUMENGE DE JAMES

Demà el quartet de Carmen Stokes fa un homenatge a Etta James al Winter's, a tocar del riu, i jo hi seré. Jazz o soul o R&B o joquèsé, com a alguns ens agrada.

I mentrestant, com que ara és dissabte reprenc el costum de les cançons recomanades, o celebrades. Àpali, bon cap de setmana.

TROBAR-HO

[F l u x d'estiu, #15. Deu anys de versions]

W. S. Merwin, "La cançó nova"  

Durant un temps vaig pensar que hi havia temps (...)

 

 

 

 

 

 

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren" 

ACALORATS

[F l u x d'estiu, #12. Deu anys de versions]

Billy Collins, "Palermo"  

Va ser una bestiesa sortir de l'habitació...

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

TASTI EL MOSSÈN

"La història del món, estimat (...) és qui menja i qui és menjat". Trobo que en aquests nostres temps trumpians s'hauria de reposar el Sweeney Todd de Sondheim i Hugh Wheeler. El barber diabòlic del carrer Fleet va bé per explicar moltes coses, o per fer-les més passadores. I no recordava que a la lletra també hi surten els poetes (menys encara que hi tinguin a veure amb els nostres estudis de posteritat):

Haven't you got poet
Or something like that?

No, you see the trouble with poet
Is how do you know it's
Deceased?
Try the priest

 

NOVETATS QUE SÓN ECOS

L'única manera de superar la bona notícia que Kathleen Edwards estigui de tornada (amb l'EP Sweetness Follows) era que ho fes amb una cançó com "Hello in There", versionant John Prine. Per què? Perquè a banda que sigui una balada de primera, és un dels meus trios predilectes de fa molts, molts anys (del 1990), amb Billy Bragg, Natalie Merchant i Michael Stipe compartint barcassa a Glasgow. Hello in there...

Tot plegat, rodó com un bon cap de setmana. Enjoy.

BRUNYIU LES VOSTRES ANTOLOGIES

M'ha tornat a les mans aquesta meravella de Cole Porter en una pel·lícula de George Sidney on uns comediants de Broadway posen en escena Shakespeare. Honor també a James Whitmore i Keenan Wynn (i a Èsquil i Eurípides): "Ara les noies elegants volen versos com els d'abans..."

 

CANÇONS A LA TELE

Si aquests dies teniu la mala pata d'haver de veure els programes de Nadal a les televisions públiques i privades i us toca entomar les cançons que hi canten, recordeu que al 1993 a Irlanda al programa de Nadal del Late Late Show hi van portar aquesta noia a cantar aquesta cançó.

Visca Irlanda.

 

HAN PASSAT SEGLES

"The Carriage held but just Ourselves – And Immortality" / "Al Cotxe anem Nosaltres dos – i la Immortalitat".

Aquest vers d'Emily Dickinson, aquest poema i aquest duet de Susan McKeown i Natalie Merchant posant-hi veus són (o si més no a mi em resulten de fa anys) magnètics. Jo ja m'ho sé, per què hi torno avui. A passeig amb les paraules, mirant el cap dels cavalls. I passen segles i som al mateix dia.

 

SIS-CENTS ANYS

i com si fos d'avui. Eu hai vist temps que no em plasia res... Qui no ha viscut dies, sense ser presoner, en què res no li agradava i, passat el temps, valora fins allò que l'entristeix? Som potser també una cobla llargament sostinguda, repetida. Composta per Jordi de Sant Jordi, cantada per Raimon (no sencera, ep), conservada en un manuscrit antic.

 

BALLEM

"No m'importa si menties, ballem".

I bon cap de setmana.