divendres, 28 de febrer del 2020

SOBRE EL CASTELLÀ (I EL CATALÀ)

Enric Gomà ("jo no sóc historiador, sóc un divulgador lingüístic") acaba de publicar a Pòrtic El castellà, la llengua del costat, i al suplement "Faves tendres" del digital Núvol Bernat Puigtobella hi ha parlat amb calma i n'han penjat el podcast a Internet i en obert. Una conversa sobre bisbes i heretges, sobre Montserrat i Carles I, sobre el lloc on viuen i el lloc on escriuen els escriptors, sobre bilingüisme i multilingüisme, sobre llengua ambiental, sobre vodevils idiomàtics i sobre no bibliografies.

Altament recomanables, la conversa i el llibre.



dimecres, 26 de febrer del 2020

diumenge, 23 de febrer del 2020

AMAZED

Si us ve de gust una hora llarga de meravella auditiva i visual, amb els peus (i segons com les mans, però aquí t'has de refrenar) a la seva, no us perdeu Amazing Grace als cinemes Texas. Hi trobareu i sobretot hi sentireu el testimoni de l'enregistrament d'un disc i el que havia de ser també una pel·lícula d'Aretha Franklin amb el reverend James Cleveland i el Southern California Community Choir a Los Angeles l'any 1972. Però sobretot us trobareu enmig d'una festa dels sentits com feia temps que no veia.




dijous, 20 de febrer del 2020

VICENS & COLLINS

Passa una cosa molt bona: Marc Vicens ha llegit els Set elefants drets sota la pluja de Billy Collins i ho explica com ell sap fer-ho, dibuixant, al blog "Menjar blanc. Lletres que troben dibuixos o dibuixos que troben lletres". Sí: els blogs (alguns blogs) encara existeixen.

De moment, aquí podeu veure i llegir "Orient" ("Em fas girar/ com qui gira una bola del món amb la mà...") i aquí "Lletania" ("Ets el pa i el ganivet,/ la copa de cristall i el vi..."). M'hi jugo alguna cosa que l'autor n'estaria més que content.


diumenge, 16 de febrer del 2020

DES DEL 1877

A la vida no tot se soluciona amb bones paraules, pedagogia activa i tutorials. És bo tenir-ho clar, i deixar-ne constància.


dissabte, 15 de febrer del 2020

PLANY DE FEBRER

Hi ha enmig del cel hostil la flor malalta
(el sol no sap encara d'escalfar).
Les ombres dels qui passen són tan primes
que un hom comença a creure que se'n va.

¿On fugirem que retrobem la petja
del cant desfet i de l'amor perdut?
¿On fugirem que no ens rebutgi l'aire
i que la llum del sol tingui virtut?

Perquè encara s'ajupen les teulades,
és rígida la roba dels terrats,
i ens fan l'ull trist els vidres de les cases
i jeuen els camins descoratjats.

  Josep Carner, Poesia (1957). Inèdit abans en llibre


Aquí, un comentari del poema al Quadern de fa anys a càrrec de Narcís Comadira (aplegat a Traces).

dimarts, 4 de febrer del 2020

REIS DEL QUE CALGUI

Ciutadans es diu Ciudadanos perquè Kings of Convenience ja estava agafat pel duet noruec. Són el destil·lat perfecte de la taronja mecànica.