dilluns, 28 de novembre de 2022

MANIA, ALEMANIA

Registrador i tautòleg. Tenim Hegel, Wittgenstein i llavors ja ve Rajoy: "dije que Alemania es Alemania y creo que Alemania me ha dado la razón".

 


 

diumenge, 27 de novembre de 2022

VIVALDI A LA SAGRADA FAMÍLIA

Avui a la tarda anem a escoltar el Gloria de Vivaldi (Gloria RV 589) interpretat per una orquestra amateur de flautes de bec, el Consort Pere Serra, a la cripta de la Sagrada Família. El Consort celebra el seu desè aniversari, i ho fan de la millor manera: han hagut de doblar concert, després d'exhaurir les entrades d'un primer concert que es va fer setmanes enrere. Petites alegries que de tant en tant ens dona el Verkami.. El Capellà Vermell de l'Ospedale della Pietà de Venècia també n'estaria content. Et in terra pax.

 

dimecres, 23 de novembre de 2022

O

L'estranya memòria de coses que no han passat.




dimarts, 22 de novembre de 2022

MÉS CASA

Què voleu, una casa menuda on has preparat cafè amb cafetera italiana és més casa.




dissabte, 19 de novembre de 2022

DESPRÉS DE PLOURE MOLT

L'altre dia ens en vam quedar amb les ganes, oi @ClaretVives?

Apa doncs, bon cap de setmana als estranys i als estrangers.


divendres, 18 de novembre de 2022

LLEGIR BÉ

Llegir no és una virtut, però llegir bé és un art.

~Edith Warton, "El vici de la lectura"

 

dissabte, 12 de novembre de 2022

QUÈ FA TANTA GRÀCIA

De vegades em ve com la intuïció que ja comencem a ser uns ganàpies. Bé, doncs aquí en teniu un altre, cantant una cançó que també suma dècades composta per ell però popularitzada per un favorit de qui escriu això, ja ho sabeu.


Apa, doncs. I molt bon cap de setmana als que també us ho heu preguntat algun cop.



 

divendres, 11 de novembre de 2022

NI RENAN NI PLEBISCIT, PORRAS

Joan B. Culla descriu molt bé a "La sedició i el plebiscti quotidià" (Ara, 7-XI-22) el panorama madrileny pel que fa a la reforma jurídica del delicte de sedició que mira de fer el PSOE  i a la reacció de la dreta espanyola. Per això no me n'estic de citar-lo in extenso


"Si ja va quedar verificat que Alberto Núñez Feijóo no sap qui va ser George Orwell, és evident que tampoc no ha sentit a parlar mai d’Ernest Renan. Les nacions modernes, a l’Occident liberal, s’han construït sobre la base del consens. Un consens no espontani, esperonat per polítiques d’assimilació i aculturació de les minories, però alimentat sobretot per l’existència d’un projecte nacional/estatal atractiu i generós en oportunitats per als que s’hi adherissin, de tal manera que l’estat/nació guanyés de manera còmoda i repetida aquell “plebiscit quotidià” a què s’havia referit Renan. 
   L’estat francès no convertí els occitans o els catalans del nord en francesos a punta de baioneta o a cops de porra, ni tancant els que dissentissin dues dècades en un presidi. Ho va aconseguir per la via de la seducció, dels avantatges: oferint-los una educació eficient –en francès, per descomptat, no en patois–, carreres professionals o funcionarials brillants, plataformes de projecció internacional per a llur creativitat, etcètera. Josep Joffre (Rivesaltes, 1852) no va seguir el camí de Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859) perquè a ell França sí que li va oferir una carrera militar brillant i exitosa, un patriotisme reeixit. 
   Si l’estat espanyol no ha estat ni és capaç d’oferir res d’això, sinó tan sols collonades com ara la Marca España, España Global, etcètera; si, en lloc de guanyar a Catalunya el “plebiscit quotidià”, el sentiment nacional espanyol hi topa amb el rebuig frontal d’una gran part de la ciutadania –la qual en voldria un altre, de plebiscit–; si, en resum, Espanya ha renunciat per complet a seduir els catalans que volen deixar de ser espanyols, ¿el PP creu que la solució és l’enduriment de l’amenaça repressiva, el "Si ho torneu a intentar, us podrireu a la presó"? Ja em disculparà el senyor Feijóo, però aquesta és una recepta pròpia dels règims més reaccionaris del segle XIX europeu; així era com pretenien mantenir la seva unitat aquell imperi otomà o aquella Rússia tsarista que eren descrits com a “presons de pobles”... i que van acabar implosionant. Aviat començarà el 2023, i no som a Rússia ni a Turquia."


dissabte, 22 d’octubre de 2022

DUKE ELLINGTON A CASA

Com si fóssim en una sala d'aquelles amb bar i taules i orquestra. Apugeu el volum i tanqueu els ulls. Ara us venen a servir unes copes de xampany.

Bon cap de setmana!

 



divendres, 21 d’octubre de 2022

INVESTIGAÇÕES NA CULTURA

Sí, la cultura és objecte de recerca, d'anàlisi i de discussió possibles. La setmana vinent, els dies 27 i 28 d'octubre, tindré la sort de compartir micro i discussions a la USC, a Santiago de Compostela, en el seminari "Investigações na Cultura", amb col·legues investigadors en cultura que admiro: Emilio Carral Vilariño, Itamar Even-Zohar, Antonio Monegal, Clara Saraiva, Rakefet Sela-Sheffy i Elias J. Torres-Feijó.

Les sessions seran retransmeses en obert en streaming a través de https://www.facebook.com/RedeGalabra.

dijous, 20 d’octubre de 2022

FELIP DE FIRA

"La Fira del Llibre de Frankfurt congrega més de 7.000 empreses i institucions que proven de fer fortuna amb els seus llibres i autors. La sensació que es té passejant-s'hi és de recerca frenètica d'oportunitats i de concentració de talent: a la fira hi pot passar de tot. El primer dia d'aventura, la il·lusió sura en l'aire i en les cares dels milers d'editors, agents i autors que omplen passadissos, auditoris i places. (...) La presència catalana d'enguany –una vintena d'autors– pot semblar, a simple vista, una gota enmig de l'oceà. De fet, fins i tot el rei Felip VI va ometre, en el discurs inaugural, que el 2007 la cultura catalana havia estat convidada d'honor a la fira: va enllaçar la invitació espanyola del 1991 amb la del 2022, com si entremig no hi hagués res més. "Em sembla una manca d'oportunitat política i un error –comenta Pere Almeda, director de l'Institut Ramon Llull–. Cada cop que obre la boca fa més ampla la distància entre la cultura catalana i l'espanyola." (Jordi Nopca, "El talent català triomfa a Frankfurt...", Ara, 20-X-22).

La idea d'Espanya que té Felip VI neix a la Plaza de Oriente i s'expandeix per excolònies i ambaixades. Així els va. 

 


 

dissabte, 15 d’octubre de 2022

COM UNA PÀTRIA

No vaig conèixer Gabriel Ferrater. Però cada vegada que llegeixo aquest poema, o el llibre de Carner que hi menciona, sé que llegeixo el que ell llegia, que dic per dins el que deia i m'aturo on s'aturava. Així anem fent una literatura, una cultura: mots compartits que diem i ens parlen. Com una pàtria.


Josep Carner

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan 
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.

                       Gabriel Ferrater, Menja't una cama (1962)

 

dimarts, 11 d’octubre de 2022

EN MÚTUA COMPANYIA

Incendi retòric, frivolitat política i buidor d'idees. Què podria anar malament?


Francesc Melcion



dijous, 6 d’octubre de 2022

TEMPUS

Sembla mentida com vola el temps, quan passa a poc a poc.




dilluns, 26 de setembre de 2022

ARA I AQUÍ

Em miro les fulles acimades en un racó del porxo i em pregunto com hi han anat a parar. Després torno a llegir paraules solemnes sobre la literatura arreu i tota i sempre. A l'altaveu, els Decemberists canten "But we're travelling on/ Sold for a song/ We're travelling on/ And it won't be long". Es pot entendre menys i més alhora? 




diumenge, 11 de setembre de 2022

ELS COMPROMISOS

Visca la tendresa, a més dels encàrrecs. I bon cap de setmana a tothom, com sempre. 


dijous, 8 de setembre de 2022

UBI SUNT

Definició d'idiota: qui perd llibres que tenia i els ha de tornar a comprar.


dissabte, 3 de setembre de 2022

DARRERE

El món podria ser així. Però no ens enganyem, és la part de darrere. Bé, però és. Ja... En fi, endavant.

 



dimecres, 31 d’agost de 2022

MELLOW TONE

Resumint-ho molt: ser (o si més no ser capaç de respirar amb) el swing o el tempo de les notes que surten del saxòfon de Ben Webster.


divendres, 22 de juliol de 2022

dissabte, 16 de juliol de 2022

MARE DE DÉU

Si aquesta cançó et fa somriure, de vergonya (així de tristos eren per aquests verals els anys d'on venim) o pel que sigui, és que ja tenim una edat. Felicitats per haver-hi sobreviscut. I bon cap de setmana, a les Carmes i a tota la resta.

 


diumenge, 10 de juliol de 2022

COSES QUE CAUEN A TERRA

Ve un dia, o hi ha uns moments, en què no les reculls. Perquè no pots ajupir-te. Saps que hi són, te les mires, però no les reculls. Un ganivet, la tapa d'un pot, un amic, una pastilla, una ambició.


dissabte, 9 de juliol de 2022

AQUí, ESPERANT

També us passa que hi ha grups i noms que els espereu de fa anys i de vegades us gireu i encara no han arribat, diguin el que diguin?

Doncs això, que bon cap de setmana als que esperem.




divendres, 1 de juliol de 2022

dissabte, 11 de juny de 2022

ESTRANGERIA

Si penseu que res no iguala la versió de "Don't go to strangers" del duet d'Amy Winehouse (obviem-ne el vestit) i Paul Weller (ep, que a mi m'ha passat), torneu a escoltar-vos abans la senyora Etta Jones.

I bon cap de setmana als que acullen.

 

 

Aquí una altra versió una mica menys salvatge —tot i que amb més mal so— del duet. Per a un doble canvi d'aires, aquí i així la canta Joni Mitchell, i així ho fa ("I told you not to go to strangers") Dinah Washington.


diumenge, 5 de juny de 2022

TENELL

[De la sèrie "Paraules que s'aprenen jugant al Paraulògic"]

m. [LC] Grop de la fusta.
m. [LC] [AGF] Tros curt d’una branca que queda en una soca després d’esporgar-la.

 


 

dissabte, 4 de juny de 2022

PÒTOLS TOTS

Bon cap de setmana a totes i tots els que portem ulleres. Bifocals, multifocals, de sol o de piscina.

 

dijous, 2 de juny de 2022

RETALLADURA

Portem trenta anys retallant pressupostos. Confio que a hores d'ara com a mínim les tisores ja estiguin amortitzades.

 

dimecres, 1 de juny de 2022

dimarts, 17 de maig de 2022

SOC MECENES

Avui he celebrat el dia del naixement de Jacint Verdaguer fent-me mecenes a Verkami del projecte Canigó 1883, un projecte de pel·lícula o documental (té una mica de cada) d'Albert Naudín i la FJV sobre el poeta i els Pririneus amb la veu de Lluís Soler, que un ja no sap si és la d'ell o la de l'escriptor.

Us convido a afegir-vos aquí al projecte.

 

dissabte, 14 de maig de 2022

RETORNS BONS

De la sèrie (o la llista, que potser s'hauria d'obrir), "Cançons més versionades de la història". I a sobre aquesta tampoc no m'agrada gaire. Però és que ella és Stacey Kent, i el vídeo em serveix per explicar-vos que té disc nou, Songs From Other Places (2022).

Apa, bon cap de setmana a tothom.

 

dijous, 5 de maig de 2022

CARNER, ACTUAL

Això serà dilluns 16 de maig a la Facultat d'Humanitats de la UPF, a Barcelona, i crec que estarà molt bé. Amb Jordi Manent, Dolors Oller i Marcel Ortín, responsables de tres llibres recents sobre Carner que mantenen oberta la conversa sobre l'escriptor i les seves (tantes) circumstàncies.

 


Dolors Oller, "Mentre hi ha la llengua, hi ha un país" (El Temps, 22-II-2021)

 

dimarts, 3 de maig de 2022

ENDAVANT

Fes-ho. Igualment vindran a demanar-te per què ho has fet.


dissabte, 30 d’abril de 2022

dijous, 21 d’abril de 2022

DE LLUNY

Els imperis, com els edificis i les grans idees i les processons, millor vistos de lluny.




dilluns, 18 d’abril de 2022

SALMS PER A NINGÚ

 

 
I'm sitting with you
Sitting in silence
Let's sing into the years, like one
Singing in tune, together
A psalm for no one
Let's sing in tune
But now it's home
 
I bona Pasqua.

dissabte, 16 d’abril de 2022

SHAKESPEARE SEGONS COCA

Llibres que no ens haurien de passar per malla: El teatre de Shakespeare en el seu context (Edicions 1984), de Jordi Coca. Assaig de primera, pel que diuen. Per exemple en aquesta entrevista de Jacinto Anton al "Quadern" d'El País: "Al final sembla que només hi hagi Shakespeare, Shakespeare i Shakespeare. Però ell només va ser la culminació -grandiosa culminació, sens dubte- d'una època i una tradició sense la qual no hauria existit. També d'unes circumstàncies molt concretes, com l'enorme augment dels teatres a Londres en el seu temps i l'entusiasme pel teatre, que va fer que se n’obrissin més. El Globe s'omplia amb 2.000 espectadors cada dia, en una població de 200.000 persones. Hi havia una afició gran i transversal, que anava des de la reina fins a l'artesà humil."

 


 

dimarts, 12 d’abril de 2022

ELS POEMES DE JS

Aquí teniu l'enregistrament de la sessió de lectura de diumenge a la Nollegiu. Mitja hora de xerrera (lleu) i una vintena de poemes traduïts, apropiats i signats pel senyor Subirana. Alegria. Gràcies, Xavier!



dimarts, 5 d’abril de 2022

NOLLEGIU, JA LLEGEIXO JO

Això serà aquest diumenge al Poblenou, a la Nollegiu. Poemes propis i apropiats, amb vermut de premi.

 



dijous, 31 de març de 2022

VERDAGUER VE A LA FACULTAT

Properament a les seves pantalles (bé, al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra ;) 

L'exposició, produïda anys enrere per la Fundació Jacint Verdaguer, serà a la facultat d'Humanitats fins a mitjans de juny, i forma part d'un programa més extens que hem anomenat "Primavera Verdaguer" coorganitzat amb la Fundació, el MUHBA i l'Institut de Cultura de la UPF. Visitable a partir de dilluns vinent.

 



dissabte, 19 de març de 2022

DIAMANTS I ROVELL

És una de les meves cançons (i una de les meves lletres) preferides, i mai no n'havia vist aquest enregistrament, amb el brillant íncipit. Au, doncs, bon cap de setmana per a totes i tots, bojos i no tant. I vigileu que no us faci aquell mal dolç la nostàlgia.


dimarts, 15 de març de 2022

KÍIV

Mireu això i penseu que ens pot passar a nosaltres, aquí. I llavors ves a dormir i descansa. Els nostres edificis esventrats, entortolligats, esbucats. Els nostres edificis o nosaltres. Bona nit.


Fadel Senna/AFP


dilluns, 14 de març de 2022

CAPÇADA

La forma com un arbre ocupa l'espai. Quina lliçó per a tantes altres coses.




divendres, 11 de març de 2022

NO HI CAP AL CAP

Quina tristesa. De fa dies, busco una banda sonora per al no mirar el telenotícies, per al no llegir el diari, per a l'esquivar vídeos a twitter. Avui he decidit que havia de ser una que d'alguna manera, ni que fos per uns minuts, restaurés la fe en la bellesa. Doncs aquí la teniu: "It never entered my mind". Val per la cançó del cap de setmana.

 

dilluns, 7 de març de 2022

dijous, 3 de març de 2022

SOLILOQUI

Que la gent et caigui bé o et caigui malament és irrellevant. De fet, sovint pot ser una nosa. Que els coneguis o no hauria de ser indiferent. De fet, sol ser una pega. Llegeix. Llegeix i escriu.


dimecres, 2 de març de 2022

RÚFOL

Que amenaça pluja, tempesta. Com el dia d'avui. I algunes altres coses.

 

dimecres, 23 de febrer de 2022

BUCLE

Escoltar i tornar a escoltar "Overtime" en la veu de Lucinda Williams. Qui ha dit que no has fet res, aquesta tarda?






 

Una altra versió xula de la cançó: el duet de Williams amb Willie Nelson (encara que no l'acabin d'acabar bé). Si us agrada ella, no us perdeu el seu Tiny Desk Concert a la NPR.


diumenge, 20 de febrer de 2022

QUE PARLIN

Avui ho fem, ho pengem i escoltem, en diumenge. I que parlin. Amb un que canta com podríem cantar nosaltres sobre un fons més que conegut. "How about silence?"

Molt bona resta de cap de setmana a tothom.

 


 

David Lynch: "Harry Dean singing Everybody's Talkin' is one of the most beautiful things I've ever seen or heard... His ending of the song is pure beauty, deep, deep, deep, beauty... He takes the song and he takes you to another place with it" (Mojo Magazine).

dissabte, 19 de febrer de 2022

MÈRVILS

No em digueu que aquesta llengua no és meravellosa... Avui, de la mà de Rodamots, una paraula arribada al català per Menorca via l'anglès:



mèrvil m.

Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar; bala, bola (o bolla) (menorquí).

Aquest joc es practica al carrer, en una superfície plana, amb un clot circular (es rotlo) on es dipositen els mèrvils dels jugadors, i una posició de sortida o estonx.

També: mèrvel, mèrvol

 

Etimologia

De l’anglès marble, ‘marbre’ (del francès marbre, del llatí marmor, -oris, mateix significat), ‘bala, bala de vidre’. «En aquest sentit va passar al català de Menorca en la forma mèrvel de la boca dels mestres anglesos de minyons durant la dominació britànica» (Joan Coromines, DECat V, p. 466).

 

Usos

L’edifici era senzill i sempre estava emblancat. M’agradava aquell lloc perquè al costat hi havia una font dels temps dels anglesos i una llosa allargada. Era ideal per jugar-hi a mèrvils. Les bales de vidre o de fang lliscaven pel pendent de la llosa gastada i, projectades per la inèrcia, anaven separant-se i prenent els diferents camins de pedra fins que topaven una amb l’altra.

Joan Pons, La casa de gel (Alzira: Bromera, 2010)

divendres, 18 de febrer de 2022

dijous, 10 de febrer de 2022

QUAN NO

Tradueixo (és dir molt) un text potser intraduïble (o que no sé si cal traduir) perquè m'ho van proposar i em va fer il·lusió i vaig creure que era diferent i que me'n sortiria o ves a saber. Penar on habitualment gaudeixes. Arrossegar, reressagar-se, rascar, divagar, retardar, renegar. Ah, les lliçons del quan no.

 



diumenge, 6 de febrer de 2022

A MÉS A MÉS

A més a més, la gent gran ens ajuda a tenir paciència. I a relativitzar. I a agrair. I a oblidar. I a agrair. I a tenir paciència.




dissabte, 5 de febrer de 2022

PLANS (TANTS)

Tants plans, al principi del confinament. El que volíem fer i el que no hem fet. I què vol dir una cosa i l'altra.

 



dissabte, 29 de gener de 2022

QUANT FA

My fault! No sabia que Bill Charlap tingués un disc en què interpreta Gershwin (Bill Charlap plays George Gershwin. The American soul). De dret a la llista de versions i reversions.

I ara, veus?, em serveix per desitjar-vos un bon, un excel·lent cap de setmana. Així, segur que sí.

 



dijous, 27 de gener de 2022

DIÀLEGS HUMANÍSTICS

Primer partit a casa: dimarts 8 de març, amb la Xènia Dyakonova parlarem una estona sobre escriure i traduir al cicle "Diàlegs Humanístics" de la Universitat Pompeu Fabra. La nòmina de la resta del cicle impressiona, començant amb la primera sessió dimarts vinent, 1 de febrer, amb Jaume Casals i Juan Malpartida que parlaran sobre Montaigne. Accés lliure i gratuït (amb inscripció prèvia).


dissabte, 22 de gener de 2022

CARN MORTAL

Descansin en pau Meat Loaf i els crits i l'extravagància i el dramatisme i l'exageració, també el bon humor, del Rocky Horror Picture Show i de tots aquells vídeos de quan en teníem vint. I bon cap de setmana als que ens quedem per aquí. Avui que Narcís Comadira en fa vuitanta, per cert.







divendres, 21 de gener de 2022

ERA UN PLAER ESPECIAL

Visca el foc! La novel·la de Bradbury és l'alegria més llarga i continuada del traductor que es diu com jo. Ara acabo de rebre els meus exemplars de la primera edició a la col·lecció Educació 62. De la resta d'edicions, ja n'he perdut el compte. Tot per culpa de Francesc Parcerisas, en els temps d'Edhasa a la Diagonal, i després d'Oriol Izquierdo a Proa (i ara dels diversos editors d'Edicions 62, que també l'han publicat a Les Eines, a A Tot Vent i a labutxaca).
 



diumenge, 16 de gener de 2022

OH HAPPY DAY

No es pot dir en públic, el que li faries a algú a qui fa hores que li sona l'alarma del local un diumenge de matí assolellat i joliu. 

 


 

dimecres, 12 de gener de 2022

ORDRES I COSES

"Seria ben estrany que l'ordre de les coses materials reflectís més saviesa divina que l'ordre de les coses de l'ànima. És justament tot el contrari."

  Simone Weil, L'arrelament (Edicions de 1984, 2016)

 


 

diumenge, 2 de gener de 2022

1922

Segons el Babelia i el reportatge que hi signa Javier Rodríguez Marcos, ("1922, el año de la revolución cultural"), enguany fa justament un segle "James Joyce, T. S. Eliot, Ludwig Wittgenstein y Virginia Woolf firmaron sus obras capitales en un mundo devastado por la guerra y la tiranía. Con ellas cambiaría el rumbo de la novela, la poesía y la filosofía modernas. Cien años después de su publicación, regresamos a ese 'annus mirabilis de la cultura occidental' (...). El Ulises de Joyce, La tierra baldía de Eliot y la traducción del Tractatus logico-phillosophicus de Wittgenstein vieron la luz en 1922. Eran obras muy distintas, pero también tenían mucho en común. Todas surgieron después del cataclismo de la Primera Guerra Mundial, con el que termina de una vez por todas 'el mundo de ayer', que diría Stefan Zweig, y arranca simbólicamente el siglo XX". A la llista hi falta pel meu gust un fet clau, i paral·lel als que s'hi citen: la fundació l'any abans del PEN Internacional... i el 1922 del PEN Català (perquè ell sabés això darrer i El País en deixés constància ja hauríem de viure en un altre món), bellament entrellaçades a la coberta del llibre commemoratiu distribuït arreu del món.