dissabte, 11 de juliol de 2020

BETH I CLINTON

I una estona de volcà, ara que comença la calor de bo de veres?

Apa, bon cap de setmana a tothom.



dijous, 9 de juliol de 2020

dilluns, 6 de juliol de 2020

A TEMPS

Per raons que no venen al cas he tret la pila del rellotge petit de l'estudi, el que tinc a la vista mentre escric a l'ordinador. Ara sempre és una hora bona, suspesa. Em sembla que m'agrada.



diumenge, 5 de juliol de 2020

PUNTS DE VISTA (I DE FUGA)


























I ara, que ens diguin el que vulguin sobre pressupostos, despeses i demagògia.


dissabte, 4 de juliol de 2020

BRAGG

L'altre dia, en veure'm agafar el seu llibre a la col·lecció petita d'Anagrama, un amic em preguntava qui era Billy Bragg. Aquí ja m'heu llegit parlar d'ell alguna altra vegada. A més de la joia conjunta amb Joe Henry, li tinc un carinyo especial al disc amb Wilco (i a un vídeo meravellós de 1990, ep!). I, de Mermaid Avenue, a aquesta cançó.

Apa, bon cap de setmana a Califòrnia, ara que no se sap quan hi podrem tornar.


dimecres, 1 de juliol de 2020

CORREGINT, ENCARA

"No m'he afaitat perquè m'he adormit", "M'enreden perquè mai no miro el canvi", "He topat perquè just no mirava". I llavors, lògicament, "Hi ha faltes perquè no vaig tenir temps de revisar".



dissabte, 27 de juny de 2020

POLITÒLEG DE GUÀRDIA

Espai postconvergent ve a ser una altra manera de dir enllardada màxima, o broma soporífera, o prou si us plau prou.



divendres, 26 de juny de 2020

JUNTS PER LA GRUNYA

El greuge perpetu és una supervitamina. I un alcohol de grau.


dissabte, 20 de juny de 2020

BLUE

Temps enrere vaig posar-me la constricció (coses que fem els poetes) de no repetir grup de setmana en setmana. Però crec que la cançó ho justifica. A veure si a vosaltres també us ho sembla. Apugeu tranquils el volum.

Bon cap de setmana als tristos, i a la resta.


dijous, 18 de juny de 2020

COMPULSIÓ

La distància que hi ha entre citar i pensar ve a ser la mateixa que hi ha entre dir que faràs i fer.



dimarts, 16 de juny de 2020

INDIGESTES

El que se'm posa menys bé del menjar en un restaurant? Les pretensions.



dissabte, 13 de juny de 2020

QUE ENS DESPERTIN ELLS

Com m'agrada aquesta gent, confinats o a dalt de l'escenari...

Bon cap de setmana a tothom, que ja s'entrelluca la primera llum del dissabte. I quan ja estigueu desperts, poseu-vos també "There Was a Time".




divendres, 12 de juny de 2020

RAMBLA DEN LINDEN

Les nits de juny caminant sota els til·lers sí que sembla que el món estigui ben fet.



dijous, 11 de juny de 2020

RETALLS DE CONVERSA



Els autors de Serem Atlàntida, Joan Benesiu (JB), i d'Ignot, Manel Baixauli (MB), han inaugurat els actes virtuals del PEN Català 2020 en una conversa literària seguida per un centenar d'espectadors, de la qual he picotejat (al pas, i transcrites de memòria) aquestes frases:

"més que un estat d'alarma, semblava un estat d'excepció" (MB)

"per comptes d'un dietari, potser millor fer dieta" (JB)

"en qüestió de 15 o 20 anys anem a veure una democràcia molt debilitada, perquè la tecnologia ho permet" (JB)

"la natura ens ha demostrat que quan no estem és més feliç" (MB)

"per a mi l'arquitectura és molt important en les històries que escric. Perquè és com una metàfora de l'obra d'art" (MB)

"a Serem Atlàntida hi ha una tensió entre el no-lloc (visibilitzat al començament de la novel·la amb l'aeroport) i el lloc" (JB)

"el simulacre va guanyant terreny, com el guanya el camp de batalla" (JB)

"l'art és contemplació, no és possessió" (MB)

"per viure la literatura has de tenir temps i un grau d'atenció" (MB)

"inevitablement tens una posició moral. I això no s'ha de notar, però al final acaba notant-se" (MB)

"a mi com escriptor m'interessa mostrar les coses d'una manera sòbria" (JB)

"jo a Catalunya no trobe prejudicis (cap a la llengua). A on n'he trobat és al País Valencià" (MB)

"vivim un moment molt bo per a la literatura en català feta al País Valencià. I crec que això només és el començament (...) Però hi ha un desconeixement del que es fa ací: hi ha un decalatge molt gran entre el que es fa i la recepció que després té aquesta literatura" (MB)

"les editorials valencianes encara ho tenen difícil a Catalunya" (JB)

"a tu, Joan, t'acaben de donar un premi a nivell europeu i això no té eco en el nostre país" (MB)

"els xiquets no són idiotes. Hem de pensar així. I sempre posar el llistó una mica més a dalt" (MB)

[llibres que els van marcar d'adolescents] "jo recordo molt profundament haver descobert Borges i Pessoa" (JB)

[què han llegit durant el confinament] "jo he llegit l'Odissea (havia llegit la versió de Riba, ara he llegit la de Mira), i m'ho he passat molt bé. És que pense això, que els clàssics són molt divertits. També El món d'ahir, de Zweig... I vàries cosetes més" (MB)

"jo quan escric no pense en ningú. Sé més o menys quin és el meu públic: gent com jo" (MB)

"jo quan escric no pense que serà aprofitat per a una pel·lícula, però sí que pense en imatges" (MB)

"en la meva formació el cinema és fonamental. (...) I quan escric ho tinc present com imatge, però de cap manera no penso si anirà o no al cinema" (JB)

"quan pense en Trieste, no trobe una ciutat que tinga més densitat d'escriptors... excepte Sueca" (JB)

"sempre dic que l'art per a mi és una religió. Me trau d'ací i me proporciona l'espiritualitat que tots necessitem" (MB)

"és molt important la feina que fa el PEN, perquè s'ha de contrarestar la propaganda dels estats" (MB)

"esperem que algun dia tinguem els mateixos drets que els que parlen l'altra llengua" (MB)

"ara resulta que utilitzar una llengua [al País Valencià] és un atac contra uns altres. (...) Jo no tinc dret a veure una televisió en la meva llengua. I no passa res. Si vols pots, però nosaltres si volem no podem" (JB)

dimecres, 10 de juny de 2020

PENSAR. POLÍTICAMENT

"Els artistes han de pensar políticament quan creen, i pensar vies alternatives per poder viure i crear i sobreviure", Guerrilla Girls (Tateshots, 6:25)



dimarts, 9 de juny de 2020

SIGH

Aquesta sensació incòmoda que t'ha tocat una cadira massa bona, quan mor gent més jove.


dilluns, 8 de juny de 2020

LA NORMAL

Algú sap quina és la cua de la normalitat normal?



dissabte, 6 de juny de 2020

LLUNA AMB TRENS

Coses que passen amb la lluna plena. Un dels grans començaments de cançó de la cançó moderna.

Apa, deixeu la finestra oberta i bon cap de setmana, un més.


dimecres, 3 de juny de 2020

2020-1970



Aquí teniu una tria de coses interessants que han anat sortint o que es poden veure i llegir aquests dies d'Any Carner, amb motiu de la commemoració del cinquantenari de la mort de l'escriptor:

- Jordi Galves, "Per entendre Josep Carner" (elnacional.cat, 6-VI-20). Fa un parell d'any, Galves ja escriví una altra peça breu molt recomanable: "El dret a la felicitat" (El Temps, 4-XII-17)
"Carner ha emprenyat molt perquè ha estat imprevisible. Sempre posa en qüestió el llenguatge i el que ens pensem que sabem del món. S’encara amb el més difícil, amb el que no volem saber, amb una actitud desconfiada, escèptica, tendra i irònica."

- Jordi Cornudella, "Tres passatges de Nabí, I" (La Lectora, 4-VI-20)
Contra l’horitzó il·luminat pels tons crepusculars encara s’hi dreçaria, però no com un profeta capaç d’esporuguir, sinó tot just com un espectre.

- Jaume Coll, "Els cinquanta anys del decés de Carner" (Ara, 4-VI-20)
"A Barcelona hi aterra un ancià que tenia moments de lucidesa i molts més d'opacitat. Els vectors del retorn van ser Noulet i Marià Manent, amb l'ajut indispensable de Cendrós. Noulet el veia diàriament en la seva opacitat, en l'emotiva ancianitat: se solia posar abric i capell, i en preguntar-li: "On vas, José?", ell responia: 'A Barcelona…'"

- Carles Casajuana, "Los demonios del pasado" (La Vanguardia, 1-VI-20)
"era hasta cierto punto lógico que Salvador Espriu no moviera un dedo para ver a Carner. Pero me sorprendió, sobre todo, que no lo hiciera Josep Pla, porque Pla había tenido una relación muy estrecha con el poeta en los años veinte"

- Jordi Marrugat, "Josep Carner i la poesia europea del seu temps" (IRL, 31-V-20). Molt bona peça que posa el Carner poeta en un context europeu
Per a un català és fàcil considerar Josep Carner el més gran escriptor en la seva llengua. Però, què representava en la literatura universal?

- Toni Sala, "L'emergència (18)", 6-IV-20. Un paper subjectiu, sí, però extraordinari
"Aquests dies tristos i cruels de patiments i dols, els versos de Carner em porten el consol de la saviesa, la saviesa del consol."

- Toni Sala, "L'emergència (17)", 5-IV-20
"Per què serveix una cultura catalana incapaç de tenir accessible Carner? Per què serveix l’ensenyament, si no és capaç d’ensenyar-lo? Per què serveix la llengua catalana si no podem llegir Carner? Per què serveix, ser catalans?"

"A primera hora de la tarda del 3 d’abril de 1970, avui fa justament cinquanta anys, a l’aeroport de Barcelona hi havia una expectació superior a l’habitual. Com avui, també era divendres i uns centenars de persones s’hi havien aplegat per donar la benvinguda a uns visitants molt especials que arribaven de Brussel·les: el poeta Josep Carner i la seva muller, Émilie Noulet."

- Proposta d'Oriol Izquierdo de recorregut per la vida i l'obra de Carner a través dels textos, per al Mapa Literari Català d'Espais Escrits (un recurs de primera).

- TVE-Catalunya ha repescat el programa commemoratiu que van enregistrar l'any 1984 ("JC. Deure, passió i diversió"), amb la participació, entre d'altres, d'Anna Maria Carner, la filla del poeta, Marià Manent, Narcís Comadira o Joaquim Molas, i també un curiós reportatge antic ("L'últim viatge de Josep Carner") amb breus entrevistes a Albert Manent i Francesc Vallverdú.

- El Josep Carner traductor té un espai privilegiat a la revista digital del PEN, Visat, amb un article llarg de Marcel Ortín i llistes, referències, enllaços i exemples. També hi ha, òbviament, el Carner escriptor (i un grapat de poemes seus), de la mà de Pere Ballart.

- Web de l'Any Josep Carner

- I si a algú no li importa una mirada analítica tirant a crítica, ara fa un any vaig publicar en un dossier de la revista Ínsula coordinat per Jordi Amat un paper sobre la "febre centenària" que vivim a Catalunya pel que fa a les commemoracions literàries (ho sento, no està en obert).


dimarts, 2 de juny de 2020

AVÍS

Suposo que ja en sou conscients, que dijous farà cinquanta anys de la mort, a Bèlgica, de Josep Carner. A L'Avenç d'aquest mes de juny han acollit un paper meu no sé si gaire estrambòtic sobre els molts Carners possibles. A veure què en penseu. I demà o demà passat miraré d'incorporar aquí una tria de bones peces sobre el Príncep dels Poetes que han anat apareixent al llarg de les darreres setmanes. Els autors de debò no s'acaben.



diumenge, 31 de maig de 2020

RÈGIM

Hi insistiria cada dia: més poesia, menys tonteria.


dissabte, 30 de maig de 2020

CARNERS

A punt d'entrar en la setmana aniversària (dijous vinent farà cinquanta anys de la mort de Josep Carner, que a tots ens ha fet, a Brussel·les, molla de pluja), potser tingui gràcia presentar-vos un tema d'un altre Carner. Aquest ve del Regne Unit, però també la toca bastant bé.

Apa, doncs, bon cap de setmana carnerià a tothom, a una banda i a l'altra de llengües, ritmes i  quarantenes.




dijous, 28 de maig de 2020

diumenge, 17 de maig de 2020

LA VUITENA LLETRA

Aquí estem, passat el temps. El setè llibre de versos es diu com la vuitena lletra de l'abecedari. I va treure el nas a Edicions 62 al mes de febrer, just abans de Tot Això.

Ara a poc a poc se'n van publicant cosetes, a banda d'alguna noticiassa com saber que l'any vinent sortirà en anglès de la mà de la gent de Fum d'Estampa Press. La culpa d'això, com de tantes altres coses, és en bona part de les meves agents d'Asterisc.


RESSONS

- A la primavera, en anglès

- Jordi Llavina, "Potser en farà un poema" (ressenya a Ara, Llegim, 16-V-20)

- Entrevista amb David Castillo, "Potser hem d'assumir que la poesia no és per a tothom" (El Punt Avui, 1-V-20)

- Gerard E. Mur, "Jaume Subirana i el jo ben travat" (Núvol, 25-III-20)

- Confinament en vers amb Esteve Miralles i Carles Torner (Núvol, 17-III-20)

- El vam presentar a Laie Pau Claris el 4 de març, dies abans del Cataclisme



dissabte, 16 de maig de 2020

ENSENYAMENT NOCTURN

Un estàndard, un clàssic, una alegria quan és cantada i puntuada així de bé.





(també quan la versionà una joveníssima Amy Winehouse. La cançó va ser afegida com a bonus track a l'edició de luxe del seu primer disc, Frank).

Bon cap de setmana a tothom, de nit i de dia.


MÉS
Una cantant de cantants, a més de popular. Conta Tony Bennett sobre la Washington a finals dels cinquanta, presentant-se a Las Vegas sense contracte: "She used to just come in with two suitcases in Vegas without being booked. And she'd just come in and put the suitcases down. And she'd say 'I'm here, boss'. And she'd stay as long as she wanted. And all the kids in all the shows on the Strip would come that night. They'd hear that she's in town and it would be packed just for her performance".


dissabte, 9 de maig de 2020

VILLAGE

El mestre Weller treu cançó, prèvia del disc nou, hi vas i així d'entrada sona com si toquessin i cantessin els Style Council, ten stories high. Però amb el caseller del segle canviat.

Apa, bon cap de setmana de coses estranyes a tothom, canalla inclosa.





divendres, 8 de maig de 2020

CONFITEOR

Navego i tuitejo potser una mica massa, escolto qui sap si massa poc. I gairebé tot m'importa cada cop més tirant a gens.


diumenge, 3 de maig de 2020

MOMENT BOLAND

En la mort d'Eavan Boland, el poeta i traductor Xavier Farré, sempre atent des de les seves terres septentrionals, ens va convidar amb el Miquel Àngel Llauger a traduir-ne algun poema, atès que encara no hi ha cap llibre d'ella en català. El Miquel Àngel ha traduït "Quarantine" en una versió excel·lent que molts ja haureu llegit. Ara ve la meva contribució a la demanda del Xavier, la traducció de "This Moment".


AQUEST MOMENT

Un barri.
Al capvespre.

Les coses es preparen
per passar
sense que les veiem.

Estrelles i papallons nocturns.
I peles que es decanten de la fruita.

Però encara no.

Un arbre negre.
Una finestra groga com la mantega.

Una dona s’ajup per agafar una criatura
que just ara corre
als seus braços.

Surten les estrelles.
Els papallons voleien.
Les pomes es fan dolces en la fosca.

     —Eavan Boland, In a Time of Violence (1994)













MÉS
L'autora llegint el poema.
Una anàlisi del poema (a PoemAnalysis).
Entrevista a "The Writing Life" (2008): "Eavan Boland on loss, history and poetry" (28:42).

dissabte, 2 de maig de 2020

MISSISSIPPÍ

A vosaltres també us passa que el confinament us escalfa l'ànsia per llocs llunyans amb noms estranys, d'ortografia embolicada?

Apa, bon cap de setmana camí del millor llarg ball mental d'esses i pes i is.




dijous, 30 d’abril de 2020

DESIGUALTAT UNIVERSITÀRIA

Final més que pertinent a les reflexions d'un responsable acadèmic sobre el que el Coronavirus està representant per a l'ensenyament universitari:

"(...) En fin, en el contexto del confinamiento no falta quien se deja llevar por una ilusión embriagadora al afirmar que las universidades presenciales están dando pasos de gigante hacia la virtualización. Como si todo lo que no se ha hecho en dos o tres décadas se pudiese hacer a toda prisa y contrarreloj en un entorno tan poco propicio. La verdad es que a los profesores se les está exigiendo un esfuerzo casi heroico, que hace abstracción de su situación personal, no siempre sencilla, pues ellos también enferman pero se espera que sigan dando clases como si nada. Y a la inversa, el estudiante corre el riesgo de que se le pida lo mismo o incluso más que antes. Por ello parece más necesario que nunca hablar de educación y de desigualdad.

Thomas Piketty escribe en su último libro (Capital et idéologie, 2019, publicado en español por Deusto) que es el combate por la igualdad en la educación el que ha permitido el desarrollo económico y el progreso humano. Si esto es así, las universidades se encuentran ante una oportunidad de oro para reflexionar sobre la desigualdad en la sociedad en general y entre los estudiantes en particular. No cabe permanecer ajenos a situaciones de exclusión que provocan mucho sufrimiento entre los alumnos y su entorno.

Así pues, hace falta que los miembros de la comunidad educativa seamos conscientes de las desigualdades que indudablemente existen y que no partamos de la premisa falsa de que la virtualización de un curso por parte del profesorado produce al mismo tiempo la del estudiante. Los problemas sociales no van a desaparecer, eclipsados por la gravedad del drama sanitario, sino que este –y todas sus consecuencias, aún insospechadas– suponen el riesgo de ahondar más aún la ya existente brecha digital entre unos y otros. Por ello hay que saludar medidas como el préstamo gratuito de portátiles y otras que, aunque no sean suficientes para resolver el problema de fondo, van al menos en la buena dirección."

  Albert Ruda, "La universidad ante la pandemia: estudiantes que rezan para que sus megas no se acaben y profesores agobiados (eldiario.es, 28-IV-20)


dimecres, 29 d’abril de 2020

TORNA BRADBURY

"El bomber dubitatiu de la novel·la som segurament nosaltres mateixos, més en aquest temps en què les arbitrarietats policials i militars son utilitzades pel poder per demostrar qui mana. A què ve l’exhibició d’uniformes i medalles –guanyades on?– a què ens ha sotmès el govern 'progressista' en totes les rodes de premsa de les últimes setmanes?

La situació d’abús de les autoritats contra els llibres i la crema dels prohibits ara no caldria perquè la censura no cal que vingui de dalt sinó que és implícita a la civilització de rucs que hem aconseguit forjar. Si abans, nazis, soviètics, catòlics i musulmans havien cremat llibres, ara no es necessari perquè el llibre com a gran objecte cultural ha estat arraconat, fins i tot en el seu vessant d’entreteniment. Garcia Tur posa el dit a la nafra quan escriu 'una distopia en què la cultura de l’entreteniment més frívol ha desplaçat la cultura, en general'. 'És un món feliç, sempre que no et desviïs del lloc que tens marcat –consell: no surtis a fer un tomb perquè sí; no captis l’atenció de les autoritats o procediran a neutralitzar-te–. És un món, d’altra banda, on els llibres són material subversiu i la seva tinença, un delicte que es redimeix per via del foc. És un món irreal i, al mateix temps, prou familiar. Ens sorprèn i, a la vegada, tot plegat ens sona... Oi que ens sona?'."

  David Castillo, "Profecia d'un abús policial" (El Punt Avui, 29-IV-2020)




diumenge, 26 d’abril de 2020

CONFINAMENT

Em pregunten si treballo, en aquestes circumstàncies (si llegeixo i escric i tradueixo, suposo que volen dir). La veritat és que no gaire. Però m'he enregistrat en vídeo més vegades i més minuts que en la resta de la meva vida tota junta. Això sí, això segur.




dimecres, 22 d’abril de 2020

dilluns, 20 d’abril de 2020

AGORA CONTEMPLAMOS A MAR DE VIGO

                                        A Eduardo
Amei a mar de Vigo.
Amei a luz que modifica a doctrina dos astros
a total curvatura que da unidade ás formas
cando a badía nace cada mañá
e ti agardabas.
Foi o móvil primeiro.

Amei o espacio único
cando decrece a chuvia pola banda da Guía
e a mar indefinida —paráfrasis celeste—
pode entregar a luz.
Amei o reino onde as aves inician unha curva
melódica para morrer de amor nos outonos diáfanos
do norde.

Amei os días indecisos. Había un río inmóvil.
Aínda ausencia implacable escribía
nunha letra miuda a nosa historia
e pechamos nun códice as derradeiras páxinas
do amor. Opera omnia.

Agora contemplamos a mar de Vigo xuntos.
Vemos caer a noite nun equilibrio ingrávido
e escoitamos a última sinfonía do crepúsculo nas avenidas
interiores dun xardín en penumbra.
Ben sei que ficarei neste sosego para sempre.
Mentres cruzamos pórticos transparentes
pontes iluminadas
espacios sucesivos
chegan coma mensaxe as horas extinguidas
no axioma da existencia.
Ben sei que ficarei neste sosego inda despois
da morte.

                    Luz Pozo Garza, Códice calixtino (1986)

divendres, 17 d’abril de 2020

CONFINAMENT

Una ambulància invisible. La cançoneta, la cançoneta, la cançoneta. Mires d'entendre-hi res, què deu voler dir. Molta estona. S'allunya i encara la sents. Realment, comença a pesar-te.




dijous, 16 d’abril de 2020

PELS LLIBRES, NO LES DROGUES

Més blanc que el blanc, o més blanc que la pal·lidesa. Llegim i versionem, que el món s'acaba!

Durant anys havia pensat que la versió original del tema "A Whiter Shade of Pale" era de Roxette (fustigueu-me), i ara buscant com sempre una altra cosa he descobert que no, que surt el 1967 del disc de debut dels Procol Harum, per cert amb un vídeo pseudopsicodèlic que fa bastanta por:






Llavors ve sant Spotify i em fa descobrir aquesta joia encalmada de Dan Reeder:



i versions paral·leles de vegades tan bones com la de Joe Cocker de 1980, que podria passar també perfectament per original



al costat d'altres, en canvi, no tan (o no gens) reexides, com les de Billy Joel o de la insigne Bonnie Tyler.

Però la millor frase sobre tot plegat és de Keith Reid, un dels co-autors de la cançó, davant de l'espiral d'explicacions, interpretacions i elucubracions que va despertar i ha anat arrossegant al llarg dels anys: "Està influïda pel llibres, no per les drogues". Doncs això, llibres.

And so it was that later
As the miller told his tale
That her face, at first just ghostly
Turned a whiter shade of pale



MÉS
I encara hi ha més versions, és clar, ja més aviat camí de l'infern:
- Eric Clapton
- Gary Brooker, dels Procol Harum, amb Queen!
- Percy Sledge

dimarts, 14 d’abril de 2020

I MÉS TERRAT

La veritat és que Eliot devia ser un sonso, o no vivia per aquests verals. Abril és un mes magnífic, fins i tot mirant-te'l confinat a casa.

Foto: elnacional.cat

diumenge, 12 d’abril de 2020

PASSING THROUGH

Una cançó tradicional amb Jesús al Calvari... i Nathaniel Rateliff i Gregory Alan Isakov i una bona colla més a dalt de l'escenari.

Apa, bona Pasqua (sometimes happy, sometimes blue...) a tothom.



eTown webisode #553 - Gregory Alan Isakov /  Nathaniel Rateliff / eTones - "Passing Through" from eTown on Vimeo.

dissabte, 11 d’abril de 2020

LA VINGUDA

I Déu va sostenir a la mà
un petit globus. Mira, va dir.
El fill mirà. Molt lluny,
com a través de l’aigua, va veure
una terra abrusada d’un color
violent. Allà, la llum
cremava; edificis esquerdats
projectaven ombres: una serp
brillant, un riu es
desenroscava, radiant
de llot.
             En un turó
nu, un arbre nu entristia
el cel. Tot de gent
alçaven les mans primes
a l’arbre, com si esperessin
que un abril desaparegut
retornés a les seves branques
encreuades. El fill se’ls mirava.
Deixa-m’hi anar, va dir.

            R.S. Thomas, “The Coming”
            Versió de JS

divendres, 10 d’abril de 2020

ATAVISMES

La gent se'n fum de les processons. I toquen l'himne del país davant dels hospitals, aplaudeixen a militars analfabets i s'escolten el que diuen sobre una crisi futbolistes milionaris. Tot en ordre. De revista.




dimecres, 1 d’abril de 2020

PODEM

Des de casa fem el que podem però, com deia aquell, a poc a poc la verdad desagradable asoma (via @jdorcacosta i @oriolmalet)


dimarts, 31 de març de 2020

RESUMIR UNA VIDA

N'hi ha que necessiten quatre-centes pàgines per contar la seva vida. Podent escriure "Had to do time in the tower" i ja està (o, si voleu, per allargar-ho una mica, "Sometimes I’d head for the highway"). Si fes més mal temps i no tingués tantes ganes de badar ho traduiria i ho signaria i apa, ja he escrit la meva biografia, jo també.

Per cert: ahir vaig descobrir que Anjani Thomas, aquella veu de fons que li donava forma, té una curiosa (morosa, melosa) versió pròpia de "Crazy to love you".




dimecres, 18 de març de 2020

CIUTAT BUIDA

Torno sol del supermercat. Puc sentir el soroll que fa el silenci en una ciutat buida el dia que tothom és a casa. Us sona? Com tantes altres coses, a més, això té la seva cançó. I no és de Johnny Cash, com em pensava (ell la va popularitzar), sinó de Kris Kristofferson. Sí, l'actor (i cantant no del tot negligible: coneixeu les seves Austin Sessions?).

Però la millor versió que conec de "Sunday Morning Coming Down" és, de llarg, l'acústica de Joe Henry a l'AmericanaFest, i no la trobareu a Spotify. Per això us la deixo aquí. Per tots els diumenges i tots els dies de confinament que puguin venir.





Ah, per cert, diu que Kristofferson, vuitantí, ha demanat que a la seva làpida hi posin els versos inicials del "Bird on the Wire" de Cohen:

    Like a bird on the wire
    Like a drunk in a midnight choir
    I have tried in my way to be free


dimarts, 17 de març de 2020

TRIPODCAST

A can Núvol ens havien convidat a l'Esteve Miralles, el Carles Torner i un servidor, tots amb llibre de versos com qui diu calent del forn a sobre de la taula, a fer alguna cosa junts per al suplement "Faves tendes". Amb el Covid-19, la cosa s'ha convertit en uns "Poemes del confinament" presentats per Bernat Puigtobella i acabats de penjar al seu web en obert.

Que ho disfruteu, tafaners aïllats i versaires del món.

dilluns, 16 de març de 2020

CANCELLS

Cancell 1 m. [LC] [AQ] Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta i cobert per dalt, obert per un costat, pel qual s’aplica a l’obertura d’entrada d’un edifici, i en el qual hi ha una o més portelles, que serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan s’obre la porta d’entrada.
2 m. [LC] [AQ] Clos anàleg format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.
3 [AQ] cancell de seguretat Lloc de pas obligat per a accedir a un espai protegit, que disposa de dues portes successives la segona de les quals només es pot obrir un cop queda tancada la primera.


La convocatòria del cile "Contrabandistes" acabava dient: "Aquesta constant actualització del saber acosta la poesia a altres gèneres i l’exposa a un aiguabarreig amb altres disciplines artístiques. Però la traducció tanmateix no té com a objectiu l’eliminació de les fronteres, sinó que és una activitat que malda precisament per preservar la diferència. Es tradueix des del desig de conèixer allò que desconeixíem". En aquest escenari desconegut que ara compartim vulgues no vulgues, el dia 23 no podrem fer el Dilluns de Poesia amb la Xènia Dyakonova. Gràcies a Cinta Massip i l'Arts Santa Mònica, a Simona Skrabek i a la ILC per la iniciativa. Tant de bo la puguem reprendre.

diumenge, 8 de març de 2020

ETIQUETATGE

"Les definicions pertanyen als definidors, no als definits."

  Toni Morrison (via @LiteraryVienna)




dissabte, 7 de març de 2020

PRENDRE-S'HO

Uns quants Woody Guthrie, ara irien bé. Però quants per aquí saben qui era i què va fer? Al final d'una interpretació col·lectiva de "This land is your land" al "Woody Guthrie: At 100! (Live At The Kennedy Center)", amb els Old Crow Medicine Show, Rosanne Cash, Lucinda Williams, Jackson Browne i un munt més dalt de l'escenari (diria que fins i tot un Boss lleument desafinat), amb la cançó a punt d'acabar, entremig de l'esclat naixent dels aplaudiments, se sent una veu masculina que clama, convincent: "Take it easy... but take it!"




divendres, 6 de març de 2020

UN DELS MEUS

Ho passo de dalt de tot de la columna de la dreta a aquesta entrada, i ho deixo aquí com a recordatori i homenatge a un dels autors i un dels llibres que m'ha fet com a lector. I en què vaig estrenar-me (quina vergonya) com a traductor.




dimecres, 4 de març de 2020

MA FEINA

De riure's dels altres (d'això en sabem tant, els acadèmics...) a riure amb els altres, o ajudar-los a somriure mirant i pensant, i dient. En això deu consistir la saviesa. I potser també simplement la humanitat.




dimarts, 3 de març de 2020

MORIR-SE I AIXÒ

O viure després així. La producció, en el sentit més ampli del terme, és una cosa que –quan funciona com aquí– sempre envejaré, des de la torre aïllada del fer poemes, al món de la música, als cantants i compositors. Un bon vídeo sobre Thanks for the dance, el disc pòstum de Leonard Cohen, un treball de col·laboració extraordinari.




divendres, 28 de febrer de 2020

SOBRE EL CASTELLÀ (I EL CATALÀ)

Enric Gomà ("jo no sóc historiador, sóc un divulgador lingüístic") acaba de publicar a Pòrtic El castellà, la llengua del costat, i al suplement "Faves tendres" del digital Núvol Bernat Puigtobella hi ha parlat amb calma i n'han penjat el podcast a Internet i en obert. Una conversa sobre bisbes i heretges, sobre Montserrat i Carles I, sobre el lloc on viuen i el lloc on escriuen els escriptors, sobre bilingüisme i multilingüisme, sobre llengua ambiental, sobre vodevils idiomàtics i sobre no bibliografies.

Altament recomanables, la conversa i el llibre.



dimecres, 26 de febrer de 2020

diumenge, 23 de febrer de 2020

AMAZED

Si us ve de gust una hora llarga de meravella auditiva i visual, amb els peus (i segons com les mans, però aquí t'has de refrenar) a la seva, no us perdeu Amazing Grace als cinemes Texas. Hi trobareu i sobretot hi sentireu el testimoni de l'enregistrament d'un disc i el que havia de ser també una pel·lícula d'Aretha Franklin amb el reverend James Cleveland i el Southern California Community Choir a Los Angeles l'any 1972. Però sobretot us trobareu enmig d'una festa dels sentits com feia temps que no veia.




dijous, 20 de febrer de 2020

VICENS & COLLINS

Passa una cosa molt bona: Marc Vicens ha llegit els Set elefants drets sota la pluja de Billy Collins i ho explica com ell sap fer-ho, dibuixant, al blog "Menjar blanc. Lletres que troben dibuixos o dibuixos que troben lletres". Sí: els blogs (alguns blogs) encara existeixen.

De moment, aquí podeu veure i llegir "Orient" ("Em fas girar/ com qui gira una bola del món amb la mà...") i aquí "Lletania" ("Ets el pa i el ganivet,/ la copa de cristall i el vi..."). M'hi jugo alguna cosa que l'autor n'estaria més que content.


diumenge, 16 de febrer de 2020

DES DEL 1877

A la vida no tot se soluciona amb bones paraules, pedagogia activa i tutorials. És bo tenir-ho clar, i deixar-ne constància.


dissabte, 15 de febrer de 2020

PLANY DE FEBRER

Hi ha enmig del cel hostil la flor malalta
(el sol no sap encara d'escalfar).
Les ombres dels qui passen són tan primes
que un hom comença a creure que se'n va.

¿On fugirem que retrobem la petja
del cant desfet i de l'amor perdut?
¿On fugirem que no ens rebutgi l'aire
i que la llum del sol tingui virtut?

Perquè encara s'ajupen les teulades,
és rígida la roba dels terrats,
i ens fan l'ull trist els vidres de les cases
i jeuen els camins descoratjats.

  Josep Carner, Poesia (1957). Inèdit abans en llibre


Aquí, un comentari del poema al Quadern de fa anys a càrrec de Narcís Comadira (aplegat a Traces).

dimarts, 4 de febrer de 2020

REIS DEL QUE CALGUI

Ciutadans es diu Ciudadanos perquè Kings of Convenience ja estava agafat pel duet noruec. Són el destil·lat perfecte de la taronja mecànica.


dimarts, 28 de gener de 2020

I/O

Potser hauríem de canviar el lema de Catalunya per "SOM O SEREM".




dijous, 23 de gener de 2020

UN ARTIFICI DOLÇ

Cent anys de Joan Perucho, cinquanta de la mort de Josep Carner: Julià Guillamon i l'editorial Comanegra els vincules amb aquesta interessant evocació de la memòria i el paper de Carner feta per Perucho des de Gandesa (via el cultural Catorze):

Bec el vermut amb pausa. Tinc un moble biblioteca al meu costat, d’aquells que s’estilaven l’any mil nou-cents vint-i-cinc i, entre els llibres, n’hi veig un de Josep Carner. A través de la finestra de la noble casa de Tomàs de Riello es veu el porxo romànic de l’església de Gandesa. Això no és cap ruta turística, però és intens i dolorosament bell, d’una significació total. Som a la serra de Cavalls, a la serra de Pàndols. El llibre és Les bonhomies. Hi ha una humanitat que fuma, beu, riu o s’enyora. Passa un ventet fi i Josep Carner ens acompanya melangiosament. Quan tenia setze o disset anys vaig descobrir per primera vegada gairebé totes les obres de Josep Carner i vaig escriure versos que el recordaven. La figura del gran poeta apareixia nimbada de glòria, amb un punt d’ironia càustica en els seus ulls. No l’he conegut mai si no és en fotografia. Els seus poemes eren lluminosos i semblaven animats per un somriure malenconiós, i tendre, a través del qual hom veia tant la gràcia elegant d’una dama en el seu boudoir, inundada de sol·licitud i de blondes, com l’estel en el terrat i la frescor del càntir en un balcó menestral i barceloní. Era un artifici dolç i reconfortant, ple d’infinites possibilitats en el llenguatge i en el cor. Per a mi tingué un sentit pedagògic inestimable. Surten, per tant, aquelles tardes de diumenge a l’hora foscant, enxarolada amb la brillantor de les llums del cinema, Regent Street, les primeres lliçons d’anglès i la salsa Perry.

Del diumenge la llum, tota encalmada,
es gronxa en un dolcíssim ventijol.
El senyor Quim sent una revolada
.


El meu pare m’atorgà una absoluta llibertat per a les meves lectures i em contava anècdotes brillants de Josep Carner i del seu temps, que li havien pervingut d’una manera més o menys indirecta. Era l’època en què jo m’aprenia de memòria poemes com «La fulla», «Brise marine», «À une dame créole», etcètera. El meu pare, a desgrat de la guerra, mantenia oberta la botiga, fundada amb unes enormes ganes de treballar, l’any divuit. Tenia tres dependents que discutien de política mentre no varen ser mobilitzats. Això fou un cop molt dur. Tot, llavors, esdevingué trist i decrèpit, sense cap generositat. Vaig ajudar el meu pare, a la botiga, i recordo la flaire dels cotons i dels velluts, cada vegada més escassos. Un dia arribà una papereta de mobilització estesa al meu nom, i les meves lectures s’acabaren. Recordaré tota la vida dos o tres poemes de Josep Carner apresos aquell temps.

  Joan Perucho, Els homes invisibles (2020)


dimecres, 22 de gener de 2020

dilluns, 20 de gener de 2020

MALEÏDA

Algú l'ha vist i ens en pot fer cinc cèntims? El tràiler promet. En nom de Déu, amunt!




dimarts, 7 de gener de 2020