dijous, 30 de juny del 2011

QUE US LLIMIN




Avui al vespre a l'Horiginal (c. Ferlandina, 29) si veniu a partir de les 8:30h us farem una bona llimada amb un Paper de vidre de primera per celebrar el novè aniversari de la revista i presentar-ne el número 58, que inclou una entrevista a Joan-Lluís Lluís i un dilatat homenatge a l'Oplepo, al Màrius Serra i les seves constriccions (lingüístiques) i al VerB en el sentit més literal del terme.

Hi haurà en Guillem Miralles i els altres responsables de la publicació, i hi llegirem alguns dels llimaires (Rudolf Ortega, Ricard Ripoll, Pau Vidal, Eduard Ribera, Magí Camps, Jordi Fortuny, Joan Todó, Màrius Serra i un servidor) que ens vam avenir al joc proposat: "Amb en Màrius Serra, que segueix la trajectòria del Paper de vidre des del número 1, en què vam publicar un escrit seu com a primer pròleg de la revista, ens hem empescat, per aquest número, una trava més o menys inèdita (una contrainte, per dir-ho en terminologia oulipiana) i hem proposat a diversos autors que la seguissin sense treva per escriure un text ben travat. I de què va la trava? Doncs, s'ha tractat de reescriure un fragment (de longitud lliure) d'una obra literària que fascini als autors pels seus components verbals (o verbívors); és a dir, pel seu ús lúdic del llenguatge. La reescriptura del fragment triat compleix una doble condició: no conté cap V ni cap B, que són els dos límits del VerB i les dues lletres emblemàtiques del país de VerBàlia, ideat pel Màrius Serra."

dimecres, 29 de juny del 2011

SANT XAVIER MATAMOROS

Amb el permís de Martín López-Vega i del poeta (i demanant-los disculpes per l'ús probablement indegut), permetem-nos una mica de demagògia de mercat per començar a to la temporada:

"El candidato popular ha insistido en su intención de incrementar la presión policial 'para que los delincuentes y los incívicos se marchen aburridos de Badalona'. 'Sé que de esta manera sólo estoy trasladando el problema, pero yo lo que quiero es resolver los problemas de Badalona, y lo que pienso es que Artur Mas ha de hacer los deberes en Cataluña y Rodríguez Zapatero ha de hacer los deberes para toda España', ha sentenciado".










EUROPA
(Aleš Šteger. Eslovènia, 1973)

Sigues vendiendo la historia de los turcos
a las puertas de Viena, que desmontaron sus campamentos sólo como treta
y que disfrazados de vendedores de kebab
no hacen más que esperar el momento oportuno
para salir de sus escondrijos y cortaros el gañote.

No importa que tus tribus se hayan perdido para siempre
en los pantanos de tus planes bárbaros
ni que seas incapaz de distinguir la calavera de un godo de la calavera
de un eslavo de la calavera de un sajón de la calavera de un franco,
aún piensas que sólo la sangre derramada de tus hijos podrá rejuvenecerte.

Aún piensas que todos nos conformaremos con tus mentiras.
Cuando cierro mis cansados ojos te apareces
bajo la forma de una horrenda mujer obesa que da a luz mientras ronca
y de un hombre que junto a ella se masturba a escondidas en la oscuridad
pensando en América
.

dimarts, 28 de juny del 2011

dilluns, 27 de juny del 2011

I QUÈ?

Disculpeu-me que hi torni amb un altre vídeo, però ja veureu que aquest s'ho val. Potser us semblarà que parla de futbol, però no: cadascú de nosaltres ha jugat i juga en un o uns quants equips com aquest a la vida. I al final sovint resulta que és just el que ens ve més de gust recordar i explicar.



l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

MÉS
Josep M. Fonalleras, "271 gols" (El Periódico)

diumenge, 26 de juny del 2011

LLIÇÓ DEL TELONER

M'avisen que Miquel Pairolí abaixa la persiana de "L'escaire", la seva columna diària de fa anys a El Punt. Si l'heu llegit alguna vegada, no cal que us detalli fins a quin punt és una mala notícia. Si no el coneixeu, quedeu-vos amb la idea que Pairolí (que debutà el 1990 amb Paisatge amb flames i a la tardor ha publicat Octubre a Contravent) és sens dubte un dels millors dietaristes catalans contemporanis.

Us deixo amb el seu darrer article, "Teló"...











Convideu cinc cuiners a fer un arròs a la cassola, per exemple, i cada un us el farà diferent. Els ingredients, el sofregit, el punt de cocció variaran i, apagats els fogons, us serviran cinc arrossos potser excel·lents, però diversos de sabor i matís. Els cuiners, ara, tenen molt prestigi públic, més que mai. Els columnistes de premsa, no, com els periodistes en general. Despertem moltes més suspicàcies que els cuiners i estem avesats a sentir tot de retrets tòpics i habituals, que no comentarem. Però, igual que els cuiners, els columnistes tenim les nostres receptes i cadascú elabora l'arròs a la seva manera. En aquesta secció, que es va iniciar a El Punt juntament amb el segle, hem procurat combinar quatre ingredients: sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat. Sentit crític perquè pensem que és inherent al periodisme d'opinió. Si no hi ha sentit crític envers el poder, els abusos, la intolerància, l'explotació, el fanatisme, el periodisme tendeix a les flors i violes, que fan molt goig als prats i jardins, però no a les planes d'un diari. Reflexió com a compromís amb el lector. El columnista ha d'aportar una idea, la seva, raonada i fonamentada, que estimuli la del lector, bé sigui a favor o en contra. La columna ha de ser una incitació al pensament i al diàleg, un element, humil si voleu, perquè el lector formi el seu punt de vista. Memòria, perquè lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. [+]

MÉS
Josep M. Fonalleras, "Arròs Pairolí" (El Periódico)

dissabte, 25 de juny del 2011

UNA BANDA

Avui, una de banda. Amb acordió, violí, guitarra espanyola i secció de vent (no les hem inventat ara a Gràcia, les guitarres petites amb metall de fons) i, al final, aquesta mena de sensació espirituosa tan santjoanesca... Bona postrevetlla.


dijous, 23 de juny del 2011

SOCIALITZACIONS

Jo no sé si sóc o no un indignat, però sí que sé que no puc estar més d'acord amb afirmacions del tipus: "a les entitats financeres se les ha protegit socialitzant-ne les pèrdues però no s'ha protegit els que no poden pagar les hipoteques, i això és èticament incorrecte i moralment injust". Si en voleu més, podeu llegir-vos aquesta notícia, i ampliar-la anant aquí.


(per cert, ja heu anat a veure Inside job? No? Doncs aneu-hi: us ajudarà a entendre unes quantes coses, i a malfiar-vos d'alguns arguments. A Barcelona diria que encara la fan al Verdi Park. I si no quan la trobeu al videoclub o a la llista de descàrregues possibles no dubteu gens...)

dimecres, 22 de juny del 2011

ARA, CALDES

Mentre a La Garriga tot just recullen els cartells de la Primavera Poètica d'enguany (coorganitzada per Òmnium, l'ajuntament i la ILC, i capitanejada com sempre per Albert Benzekry), la Fundació Palau ja anuncia la posada en marxa aquest cap de setmana a Caldes d'Estrac d'una altra de les noves iniciatives d'activisme poètic que en pocs anys ha obtingut els galons de festival a tenir en compte: el Poesia i + 2011, amb diverses activitats vinculades en aquest cas a l'any Maragall i la presència, entre d'altres, de Francesc Garriga, Pep Gimeno el Botifarra, el mag Hausson, Laia Noguera, Miquel Pujadó o Gerard Vergés, i espectacles basats en l'obra de Jacques Miquel Martí i Pol, Joana Raspall o Joan Vinyoli. Feu un cop d'ull al programa i ja veureu que segur que haureu d'apuntar a l'agenda alguna de les propostes.

dimarts, 21 de juny del 2011

LA MEVA TAULA

Ni la cadira ni el despatx no són teus (de fet, tampoc no acaben de ser "els teus"). De tant en tant, va bé repassar mentalment tots els llocs en què t'has assegut durant mesos o anys seguits i a on ara s'asseu algú altre. També mirar de veure un altre allà on en aquests moments seus tu. No només pensar-te o saber-te en trànsit: transitar per tu, com per un record o per un conte, o per una sala.


dilluns, 20 de juny del 2011

ELS DETERMINANTS

–¿Els determinants estaban?

Proveu a dir-ho amb l'accent perfecte en cadascuna de les dues parts: no és pas tan fàcil, si no sou de la zona alta. El fill, un nenet de dotze o tretze anys que s'ha passat l'estona trucant al 010 amb un mòbil d'última generació perquè li donin números de botigues que venguin petards a prop de casa seva, per comptes de respondre a sa mare profetitza, mirant endavant i balancejant els peus:

–Es tope de chungo, el catalán. Lo suspendo seguro.

I llavors sona el mòbil d'ella i se suposa que algú que devia haver de venir a acompanyar-los a fer la radiografia ja és aquí. La mare demana al noi que vagi fins a l'entrada i ell li diu que nanai. Ella (rossa, prima, bronzejada) esbufega, s'aixeca i, repicant amb els talons, s'allunya fent no sé si adéu o vale amb els serrellets que pengen del bolso blanc de pell a què s'agafa com a un salvavides.


dissabte, 18 de juny del 2011

VEU I TROMPETA

Pescat a cal David, avui un vídeo terapèutic.




Una altra versió amb trompeta sola (però sense vídeo), potser més elegant, aquí.

divendres, 17 de juny del 2011

BUTXAQUES

Som en temps d'abaratiments i empetitiments. Ahir es va presentar a Barcelona la nova col·lecció de llibres de butxaca "Portàtil", nascuda de l'aliança entre Viena, Cossetània, Bromera, Angle, Basea, Meteora i Símbol, que obre foc amb quinze títols entre els quals hi ha una mica de tot, com en un colmado (sabíeu que Dersu Uzalà es pot llegir en català?).

I avui Ernest Alòs amplia el tema, amb coneixement de causa, a "La butxaca, butxaquetes i altres llibres petits".


dijous, 16 de juny del 2011

STEVENSON A BARCELONA

Robert Louis Stevenson, viatger infatigable, segueix de gira. Després de Madrid, el proper dimarts dia 21 ve a Barcelona. Serà a La Central del Raval a partir de les set de la tarda, i el novel·lista i poeta escocès hi durà de capità de la nau en Francesc Parcerisas i de grumets l'editora Laia Fidalgo, la professora i traductora Pauline Ernest (que posarà veu a les versions originals en anglès) i uns quants nens i nenes als quals Stevenson ha encarregat que llegeixin el seu poema preferit del Jardí de versos d'un nen. La cosa, doncs, promet.


dimecres, 15 de juny del 2011

VESSAMENT














SOBRE UN TEMA DE KI NO ARITOMO

"Dus la camisa
tacada de cirera".
I va somriure:
"És per les flors vessades
aquesta primavera".

                       JS


[Ki no Aritomo (ca. 820-880) és un dels poetes aplegats a la més antiga antologia imperial japonesa, el Kokin Wakashū, conegut com Kokinshū.]

dimarts, 14 de juny del 2011

ARTUR I ELS 134 PARLAMENTARIS VALENTS








Fins i tot un observador desapassionat haurà d’admetre que la Institució de les Lletres Catalanes té una relació tirant a dramàtica amb els autobusos. Si un matí de gener de 1939 els seus responsables i treballadors van fugir a l’exili dalt del bibliobús de la Generalitat de Catalunya (un servei gestionat per la Institució), ara sembla que serà un òmnibus (el nom de batalla donat a la llei de lleis que prepara el govern d’Artur Mas) el que s’endurà la Institució en aquest cas al llimb d’un despatxet del Departament de Cultura reordenat.

La Institució de les Lletres Catalanes (ILC), creada pel govern de Lluís Companys la tardor de 1937, va ser un dels organismes més actius i reconeguts de la Generalitat republicana. L’any 1987, un acord entre les associacions d’escriptors i el Parlament va tornar a establir-la com a entitat autònoma amb la funció de promoure i difondre la creació literària en llengua catalana. Punt de trobada, doncs, d’administració i sector. Però el debat sobre què han de promoure i què han de deixar estar els governs és tan antic com l’anar a peu, i quan arribem als intangibles l’assumpte s’embolica... Un excel·lent escriptor no català que ha escollit el català com a vehicle d’expressió (encara es donen aquestes paradoxes) em recordava l’altre dia que Convergència no ha sabut mai gaire què fer amb la cultura i el PSC no ha sabut mai gaire què fer amb la llengua: ara que a la conselleria i al Parlament sembla que es poden sumar les dues experteses devem ser en el moment històric idoni per donar un pas endavant i oblidar-nos de les iniciatives públiques que combinen llengua i cultura. Com ara la Institució. Per què, en un país com Catalunya, on llengua i literatura com tothom sap no han tingut ni tenen cap importància, ha d’haver-hi una ILC? Que potser tenim un Institut d’Estudis Antàrtics? Oi que no? Doncs si no tenim glaciars i pensem que art i llengua s’autoregulen, optem per ser normals com no sé gaire qui i avall que fa baixada.

Que no tremoli l’espasa
L’aposta del govern de la Generalitat és valenta i arriscada. Precisament per això els caldrà ajuda: en les properes setmanes serà bàsic el suport dels cent trenta-quatre parlamentaris que, al costat d’Artur Mas, i seguint el previsible entusiasme d’Albert Rivera, paladí de la desregulació lingüística, hauran de votar l’anomenada llei Òmnibus. Que no es deixin influir, si us plau! Els sentimentals de sempre evocaran la llarga història de la Institució i citaran noms com Carles Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Carles Riba, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer, Jordi Rubió, Joan Oliver, Francesc Trabal, C.A. Jordana, Anna Murià, Mercè Rodoreda, Jordi Sarsanedas, Feliu Formosa, M. Antònia Oliver, Josep M. Benet i Jornet, Josep M. Castellet, Francesc Parcerisas. Que el talent no estovi els nostres parlamentaris! Els crítics els diran que la Institució és un dels pocs espais de trobada amb l’administració del món de la creació i les lletres. Hauran d’escoltar els raonament sibil·lins dels que no voldran entendre què té a veure la literatura amb una “Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat económica” (ni com és que la mateixa llei allibera les carreres de motos en espais naturals protegits i despenalitza la captura de caderneres). No defalliu, parlamentaris, no us els escolteu: esbandir la Institució pocs mesos abans que faci 75 anys és un bon gest simbòlic. Generarà sens dubte un rebrot de l’activitat econòmica en un país on les entitats i els programes de promoció de la lectura perjudiquen greument la indústria editorial. Que no us tremoli el pols! Us parlaran d’anades d’escriptors a les escoles, d’una base de dades única, de festivals de poesia amb un pressupost mínim... Ca! Vosaltres brandeu l’Excàlibur de l’aprimament i la reactivació sense debilitat socialdemòcrata, sense llagrimeta nacionalista. Fora la Institució. El pes de la història i el donar veu a la societat civil ja han fet massa mal al nostre país: la ILC va néixer precisament de la vocació d’articular escriptors i administració. Han calgut una guerra, una dictadura, una transició i diversos governs en democràcia perquè l’administració catalana actual arribi a la conclusió que ja no té sentit articular-se amb ningú, ni promoure institucionalment la literatura pròpia. Perquè la Generalitat entengui que és molt millor deixar que els artistes volin sols sense proteccions innecessàries, com les caderneres. Escapcem doncs sense dubtar-ne la Institució de les Lletres Catalanes. Però escapcem-la de veritat, persiana avall, sense mitges tintes oficialistes: així els escriptors i els lectors no haurem de patir durant anys un fantasma amb el seu nom, i la podrem potser refundar des de la societat civil quan la trobem a faltar. Potser hi convidarem i tot una administració futura que valori diàleg i patrimoni i que hagi recuperat el sentit d’estat. Si un país és una cultura, com ha dit algú, la llei Òmnibus és l’oportunitat perfecta per aclarir el panorama alliberant un organisme que la tardor de 1938, amb motiu de l’Exposició del Llibre Català organitzada a Londres, va fer escriure a la premsa: “entitats com la Institució de les Lletres Catalanes honoren elles soles un país i un govern”.

Publicat a El Periódico, 13-VI-2011
Aquí, en castellano


MÉS
Bloc Òmnibus de Cultura
Màrius Serra, "¿Ómnibus gratis?" (La Vanguardia)
Lluís-Anton Baulenas, "L'òmnibus i les lletres catalanes" (El Público)
Maria Barbal, "La ILC no pot desaparèixer" (Ara)
Miquel Àngel Llauger, "En defensa de la ILC" (Diari de Balears)
Josep M. Fonalleras, "Un dofí engabiat" (El Periódico)
Josep-Francesc Delgado, "Un cop a les campanyes de lectura pública" (El 9 Nou)
Jaume Cabré, "La ILC no pot desaparèixer" (Ara)
David Figueres, La ILC en perill (Els dies i les dones)
Toni Sala, "El meu article a favor de la Institució de les Lletres Catalanes" (El Punt)
"Una llei òmnibus amb càrrega ideològica" (El Periódico)
"Malestar entre la gent de cultura..." (VilaWeb)
"Manifiesto en defensa de la ILC" (La Vanguardia)

divendres, 10 de juny del 2011

ENLLAÇOS D'ENLLAÇOS

De tant en tant em demanen adreces útils a la selva en què la Internet catalanàutica va convertint-se, naturalment. N'hi ha una, Blogs de lletres ("hiperbloc català de literatura") que sempre és a la llista. Ara han canviat el disseny i aquests dies van fent-hi retocs diversos (entre els quals una secció titulada "L'apunt" amb el Flux de convidat). Tot plegat, ben recomanable.

Més llocs de referència, altres llocs de llocs? El BEAT.cat ("observatori de l'edició catalana"), més decantat cap al noticiari editorial endollat, i el lletrA de sempre. Amb una passejada matinal per totes tres adreces el dia comença en forma. Ho diu tothom: caminar és bo per a la salut.


dijous, 9 de juny del 2011

ELS ESCRIPTORS TAMBÉ SOMNIEN












He tingut un somni. Un advocat de l’Estat anava retallant diaris amb declaracions de Francisco Camps i Alejandro Font de Mora (que eliminaran l’opció per la línia en la llengua pròpia a les escoles valencianes) i de José Ramón Bauzá (enderiat a fer que la parla de les Balears deixi de ser-hi un requisit i passi a ser un mèrit, com ara saber mecanografia), i les anava posant en una carpeta amb l’article 3.3 de la Constitució espanyola imprès: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Diguem les coses com són: passades gairebé quatre dècades de democràcia, malgrat la Constitució, Espanya continua sense respectar ni protegir de cap manera les llengües espanyoles que no són el castellà. Si els perifèrics volen promoure les seves llengües que s’ho paguin, i alerta que no trepitgin ni un mil·límetre l’ungla petita del gegant. Això és així, sembla que a tothom li sembli bé (o que a ningú li sembli malament) i no hi ha senyals que hagi de canviar. ¿Què hem de pensar, els que treballem i creem amb la llengua i hem tingut la mala punteria de fer-ho en la dels nostres pares i no en la dels senyors Camps o Bauzá?

Hem tingut un somni. El Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional, presidit per Josep M. Terricabras, ha condensat en l’anomenat “Manifest de Girona” un decàleg en defensa dels drets col·lectius relacionats amb les llengües, quinze anys després de la proposta de Declaració Universal de Drets Lingüístics aprovada a Barcelona i que encara espera tanda als despatxos de la UNESCO. El primer punt del decàleg és elemental: “La diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que ha de ser valorat i protegit”. D’aquí fins al desè (“El dret a l’ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides…”), desfila la lògica de la diversitat com a riquesa i no com a problema aplicada a l’element clau de la comunicació: la llengua. Una mena de lògica (una altra mena de lògica) que per a alguns es veu prou clara quan es mira lluny i costa més d’enfocar quan miren a la vora, com una mena d’hipermetropia lingüística. A on deuen fabricar ulleres per a països?

Publicat a El Periódico, 8-VI-2011

MÉS
Josep M. Terricabras, "Aniversari d'una gran declaració" (El Periódico)

dimarts, 7 de juny del 2011

ÒMNIBUS

El nom tot sol de l'avantprojecte ja és sensacional: "Llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica". Òmnibus, per als amics. I l'òmnibus al Leteu per a la Institució de les Lletres Catalanes.

Aquests dies en sentirem a parlar.


dilluns, 6 de juny del 2011

GLU GLU GLU

La veritat és que no para. Quan ja fa molta estona que la cosa dura, una veu femenina asseguda just darrere nostre esbufega i ho resumeix amb la imatge perfecta:

–Aquest nano no calla ni sota l'aigua.


diumenge, 5 de juny del 2011

STEVENSON A MADRID

Aquest dimarts (dia 7) a la tarda presentem a la Feria del Libro de Madrid, al pavelló del Círculo de Lectores, la versió castellana del Jardín de versos de un niño de Robert Louis Stevenson que hem traduït amb Fernando Beltrán per a Almadraba Editorial. Ens hi acompanyarà Teresa Serra, editora.

Per al dia 21 (també dimarts) preparem una altra presentació, en aquest cas de la versió catalana, a la Central del Raval. Aviat us en donaré més detalls.


dissabte, 4 de juny del 2011

POP DE BIBLIOTECA

Molt millors que les rates. Que tingueu un bon cap de setmana, si pot ser envoltats de llibres.


dimecres, 1 de juny del 2011

D'ON TRAIEM EL BLAU










INSTRUCCIONES PARA LA ELABORACIÓN
DE COLORES PARA LA PINTURA


Para elaborar el color azul, recorta un pedazo
de este cielo de agosto y sumérgelo unos minutos
en un vaso de agua de mar: ganará en transparencia.
Naranjas, rojos y violetas te los regalarán el amanecer
y el ocaso si sabes cómo sonreírles.
Si necesitas del verde
no pidas nada a los árboles,
pero arranca el manojo de hierbas
sobre el que tu pelo haya estado acostado antes.
Y el dorado, el dorado recógelo cuidadosamente,
de tan frágil, de las esquirlas de este instante
.

 Martín López-Vega, Adulto extranjero (DVD, 2010)