divendres, 31 de març del 2017

EL QUE SABEN LES MONEDES

Per als que creuen que la poesia només parla de flors i violes: aquí Gary Snyder evoca la moneda més petita que els nord-americans duen (o ja ni duen) a la butxaca, la que la gent no cull de terra. Un poema menut com la moneda, i clar com la llum fina de la saviesa. Poesia política. O quotidiana. O mínima. O exemplar.



L'ALTRA CARA DE CADA MONEDA

El cap d'un home de l'elit que mana
i un edifici molt gran.
Un a cada cara de la moneda.

                     Gary Snyder, Left Out in the Rain (2005)
                     Versió de JS




MÉS
Més versions de poemes de Gary Snyder en català.
Gary Snyder a la Poetry Foundation.
Gary Snyder a l'Academy of American Poets.



dijous, 30 de març del 2017

MESTRES I SEITONS

Els bons escriptors saben posar paraules a coses que vivim o intuïm. Aquí sembla que Gary Snyder estigui parlant de zen, però jo hi llegeixo un punt de vista alliçonador sobre la poesia catalana.













EN QUIN SENTIT ELS MESTRES
ZEN SÓN COM SEITONS

Molt pocs arriben a créixer del tot.
I que necessaris són tots els altres:
      dons per a la cadena alimentària,
      aliment d'un altre univers.

Aquests més grans alimenten els taurons.

                                  Gary Snyder, Left Out in the Rain (2005)
                                  Versió de JS


dimecres, 29 de març del 2017

SÍ, SENYOR PRESIDENT

Mariano Rajoy acaba de fer seixanta-dos anys. Em sembla indiscutible que se l'ha de felicitar per haver sabut arribar a Presidente de la gran nació única, la més antiga. Y mucho españoles.




dilluns, 27 de març del 2017

DIFERÈNCIES

Una altra de les diferències amb Espanya: aquí les connexions gratuïtes de wifi es connecten. I funcionen.



dissabte, 25 de març del 2017

ESTRELLAS LAND

Ho han tornat a fer: La la land és a les Espanyes (i als avions i organismes que en depenen, claro está) La ciudad de las estrellas, amb el detall que en aquest cas per comptes de treure's el títol hispànic de la punta del llapis han agafat com a mínim el d'una cançó, amb una sinècdoque tirant a clàssica.

En fi, bon cap de setmana a tothom, com sempre. Tituladors espanyols de pel·lícules inclosos.





MÉS
La banda sonora de la pel·lícula completa. Val la pena.
Emma Stone ballant també però en una peça una mica més animada (d'un dels Arcade Fire). I si us interessa la dansa, aquí teniu un vídeo amb el coreògraf de tot plegat.


dijous, 23 de març del 2017

TRANSALBERGÍNIA

Els tombs que han fet algunes coses! A la terra professional de Joan Coromines, deu tenir sentit fer una mica d'etimologia recreativa... Resulta que segons el Shorter Oxford English Dictionary la paraula anglesa aubergine (que es fa servir sobretot al Regne Unit al costat d'eggplant per referir-se a la Solanum melongena) prové del francès, a on va anar a parar via el català, que la va agafar de l'àrab, com aquest l'havia presa del persa, i aquest del sànscrit. L'albergínia (a casa, esbergínia).


Via @CatalanVoices

dimecres, 22 de març del 2017

JO MI ME

Com que s’acosta Sant Jordi, avui els parlaré del meu llibre. Bé, dels meus llibres. Perquè n’he publicat un parell, no es pensin. El problema és que si l’element distintiu del gremi literari és escriure i publicar llibres, hem deixat de ser un gremi, o hem deixat de ser distints. Qui no publica llibres, avui? Però: vostès condueixen un taxi, operen articulacions o preparen nòmines a banda de la seva feina? Doncs amb els llibres sí que es pot fer, perquè escriure’n és ben senzill, pel que sembla. La qüestió, avui, no és escriure (com dèiem, això ho fa qualsevol): ara l’important és aconseguir que es parli del teu llibre i, amb una mica de sort, que es vengui.

Per a això, en època de crisi endèmica, els editors, esgotats per la dictadura de l’Excel, resen no perquè l’autor ajudi, sinó perquè es faci la promoció. Per una banda no hi ha diners per gastar en màrqueting, i per l’altra hom ha descobert l’Eldorado de la promoció digital. Resultat: els editors s’estimen més autors que ja vinguin amb la promoció feta (perquè surten als mitjans, o perquè són els mitjans) i/o que se la facin ells. Abans de llegir cap original, el seu nombre de seguidors a Facebook o a Twitter ja parla de l’escriptor als possibles contractadors. Jo, que sóc fan de Twitter, aquests mesos pre-Sant Jordi ho poso tot entre parèntesis: el meu TL és un festival de l’autopromoció en què escriptors, editors, llibreters i amics i coneguts dels uns i dels altres s’escarrassen (ens escarrassem) per col·locar una petita falca del llibre de torn, que, indefectiblement, no s’assembla a cap altre.

Vaja, els he dit que parlaria dels meus llibres i se m’acaba l’espai. Són una antologia temàtica de versos i un dietari. La mena de coses que seixanta anys enrere ja feia Marià Manent. L’altre dia, sense venir a tomb, em vaig posar a riure sol imaginant Manent fent-se de community manager. Quin fracàs no hauria estat! I quin gran escriptor no era. Si del que es tracta és d’un concurs de multiplicadors d’ego potser valdrà més córrer damunt de tot plegat el pietós vel de Maia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 22-III-17
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats




dilluns, 20 de març del 2017

SAN JERÓNIMO A LA CARRERA

Senyores i senyors, un moment d'atenció si us plau. Before we go any further with the discussion, have a look at this. Après l'avoir lu, nous continuons à parler. De lo que haga falta, oigan. Porca miseria.



via Iu Forn


diumenge, 19 de març del 2017

dissabte, 18 de març del 2017

ESTEL POLAR

Per sant Patrici, un irlandès. I un bon cap de setmana a tothom. Amb un agraïment especial (per la descoberta) a l'altre Jaume, el que no sóc jo. Un dels.





MÉS
Més irlandesos: Pugwash, la recomanació de @malcombowie.
Més irlandesos: Lisa O'Neill, la recomanació de @raf_jaime.
Més irlandesos, ara del Canadà: The Irish Descendants, la recomanació de @ClaretVives.
Alguna altra recomanació?

divendres, 17 de març del 2017

LA VEU D'UNA DONA:

La mestra a mi no m'agradava,
hi tenia problemes
per molt poc, per no res.
M'havia d'estar dreta durant hores.
El dia de la gran tempesta
jo m'estava allà dreta
quan va picar a l'escola el primer cop de vent
i va apagar l'estufa. Sense perdre
el fil de la lliçó, la mestra
va mirar-me i va dir:
"Ara pots seure, Nettie".

                 Ted Kooser, The Blizzard Voices (1986)











MÉS
Kooser llegeix el darrer poema del llibre.
La introducció del llibre.
Crònica d'un testimoni, enregistrada el 1949.
Avui se celebra el Dia de la poesia catalana a Internet (17 de març, #jollegeixo)

dimarts, 14 de març del 2017

VIGÍLIA

Hi ha gent que dorm amb algú altre. Jo dormo amb un parell de radiadors i amb una parada de l'autobús.

dissabte, 11 de març del 2017

L'ISAKOV

Diu que el temps ho dirà, si l'encertem. Mentrestant, jo m'he fet del club de fans de Gregory Alan Isakov, amb el Jaume Claret i per culpa del Daniel Capó. Si us hi voleu afegir, ja ho veureu: sona igual de bé tocant a pèl la guitarra ("Si us plau, recorda'm alegrement...") que amb una simfònica al darrere.

Ah, i bon cap de setmana, és clar.




dijous, 9 de març del 2017

ASCENSIONS

Una de les coses bones i una de les condemnes de trepitjar terra estranya és la forma en què apareixen, s'acumulen, s'emboliquen, es potencien, malentens i travesses els estímuls. En dos dies, tot alhora, Hyde Park, Orlando, Carner, Joe Henry, Walgreens, Anish Kapoor, el TFM, Ter Stegen, Verdaguer en anglès, la bugada, Whole Foods, el Metra, Mies, Trump, Cafarnaüm, Saunders, Kooser, Bill Evans de fons. I la llista creix i s'escampa amb cada fil que estires.

Respiro. Em miro les dues batedores que he trobat a l'apartament. I somric.



Anish Kapoor, 'Ascension (Red)'. Guggenheim, NYC, 2010

dimecres, 8 de març del 2017

THAI

Sona música cubana en un restaurant tailandès atès per filipines al nord dels Estats Units. I ara, si voleu, parlem d'identitats.




dimarts, 7 de març del 2017

TOMA, NORUEGA

El ministre espanyol de Cultura anuncia que es reduirà del 21% al 10% l'IVA de les corrides de toros. Sembla que és un dels punts del pacte d'investidura amb Ciudadanos. Un ja no sap si riure o plorar.

A Noruega suposo que n'han pres bona nota: ja anem 1.786 a 0.



diumenge, 5 de març del 2017

USB

Tot lo sant dia recarregant aparellets. Sort que la tecnologia ens havia d'alliberar.




dissabte, 4 de març del 2017

SPANN

Si avui és dissabte, aquí al F l u x hi ha música. Ateses les circumstàncies, suposo que tocaria que us proposés això o això altre, és clar, però mira, ara mateix em ve més de gust un piano i una mica de blues.

Bon cap de setmana a totes les tecles, blanques o negres.




dimecres, 1 de març del 2017

CENDRA O ESBLAIM

Poca broma, Maragall, quan s'hi posava. Llegiu, avui precisament, el seu "Dimecres de Cendra". I aquí teniu un comentari del poema d'Ignasi Moreta al seu blog "Lector de Maragall", que us recomano.


DIMECRES DE CENDRA
                                               A una noia

No et facis posar cendra, — no et facis posar cendra,
  patró de joventut,
que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.
  No entelis amb mementos
  ton front rosat i pur.

Tu no has pas d’haver esment — de la trista paraula
  que diu el sacerdot
  girant-se de la taula.

Que aquest color rosat — que duus al front i als llavis
no t’ha sigut donat — per cendrosos agravis,

  que t’ha sigut donat,
  verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims — que no són pols ni cendra.
                                                       1896
      Joan Maragall