L'ESTIU DELS ANYS

Tal dia com avui de 1886 mor a Amherst Emily Dickinson. Carner tenia dos anys, i Robert Louis Stevenson setze. La versió del poema és de Marià Manent, que encara no havia nascut.

 

 

 

 

LITERATURA, LLENGUA I LLOC

Que diu el diari que d'aquí a unes setmanes surt això! En català i en castellà a Anagrama, a la col·lecció Nous Quaderns/Nuevos Cuadernos. Textet de presentació: 

La concepció i l'estudi de la literatura sovint remeten a un sistema tancat i estable. Això era comprensible al s. XIX, en el context de la "primavera dels pobles", però ja no som en aquell escenari. Avui, l'estudi tradicional de la literatura entès com una combinació d'exegesi textual i vides de sants no serveix per explicar com i per què segueix sent una activitat social i cultural significativa. Literatura, llengua i lloc es demana què passa avui en la confluència d'aquests tres elements en un món accelerat i canviant, i ho fa aplicant-hi els principis de la termodinàmica.

 

D'EPITAFIS

Què són, els epitafis, sinó proclames sobre la vida? Ahir, per a una intervenció en un acte a la FILBo25, vaig tornar a l'impressionant epitafi romà de John Keats ("Here lies one whose name was writ in water": aquí jau un de qui es va escriure el nom a l'aigua) i, d'aquest, per les coses i les llistes d'internet, vaig anar a parar a un altre que no coneixia, el del nord-americà Robert Frost. El poeta avança el seu epitafi en un poema, "The Lesson for Today": "And were an epitaph to be my story / I'd have a short one ready for my own. / I would have written of me on my stone: / I had a lover's quarrel with the world." En català, una mica refet, vindria a dir 

Si cal que un epitafi digui la meva història / en tindré un de breu ja preparat. / Hauré escrit de mi a la meva pedra: / Vam discutir amb el món com dos enamorats.