COMPLETES
Els ocells se’n van
amb la llum del vespre.
Surten d’algun lloc
d’aquest cos en vetlla.
Em miro les mans,
em palpo l’esquena,
torno a dins del pis,
compto les promeses.
S’han endut les claus
del que no tenia,
dels calaixos buits
han pres les paraules,
vola a contrallum
la porta de casa:
la lluna fa el ple
damunt de l’aigüera,
la neu ha esquerdat
la vella nevera
amb una destral
en forma d’estrella.
JS
,_%D0%91%D0%B8%D1%82%D1%86%D0%B5%D0%B2%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9_%D0%BB%D0%B5%D1%81.jpg)



,_%D0%91%D0%B8%D1%82%D1%86%D0%B5%D0%B2%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9_%D0%BB%D0%B5%D1%81.jpg)



