DUKE ELLINGTON A CASA
Com si fóssim en una sala d'aquelles amb bar i taules i orquestra. Apugeu el volum i tanqueu els ulls. Ara us venen a servir unes copes de xampany.
Bon cap de setmana!
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor
Des de 2003
Com si fóssim en una sala d'aquelles amb bar i taules i orquestra. Apugeu el volum i tanqueu els ulls. Ara us venen a servir unes copes de xampany.
Bon cap de setmana!
Sí, la cultura és objecte de recerca, d'anàlisi i de discussió possibles. La setmana vinent, els dies 27 i 28 d'octubre, tindré la sort de compartir micro i discussions a la USC, a Santiago de Compostela, en el seminari "Investigações na Cultura", amb col·legues investigadors en cultura que admiro: Emilio Carral Vilariño, Itamar Even-Zohar, Antonio Monegal, Clara Saraiva, Rakefet Sela-Sheffy i Elias J. Torres-Feijó.
Les sessions seran retransmeses en obert en streaming a través de https://www.facebook.com/
"La Fira del Llibre de Frankfurt congrega més de 7.000 empreses i institucions que proven de fer fortuna amb els seus llibres i autors. La sensació que es té passejant-s'hi és de recerca frenètica d'oportunitats i de concentració de talent: a la fira hi pot passar de tot. El primer dia d'aventura, la il·lusió sura en l'aire i en les cares dels milers d'editors, agents i autors que omplen passadissos, auditoris i places. (...) La presència catalana d'enguany –una vintena d'autors– pot semblar, a simple vista, una gota enmig de l'oceà. De fet, fins i tot el rei Felip VI va ometre, en el discurs inaugural, que el 2007 la cultura catalana havia estat convidada d'honor a la fira: va enllaçar la invitació espanyola del 1991 amb la del 2022, com si entremig no hi hagués res més. "Em sembla una manca d'oportunitat política i un error –comenta Pere Almeda, director de l'Institut Ramon Llull–. Cada cop que obre la boca fa més ampla la distància entre la cultura catalana i l'espanyola." (Jordi Nopca, "El talent català triomfa a Frankfurt...", Ara, 20-X-22).
La idea d'Espanya que té Felip VI neix a la Plaza de Oriente i s'expandeix per excolònies i ambaixades. Així els va.
Escrit per
Jaume
a les
10:15
No vaig conèixer Gabriel Ferrater. Però cada vegada que llegeixo aquest poema, o el llibre de Carner que hi menciona, sé que llegeixo el que ell llegia, que dic per dins el que deia i m'aturo on s'aturava. Així anem fent una literatura, una cultura: mots compartits que diem i ens parlen. Com una pàtria.
Josep Carner
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
Gabriel Ferrater, Menja't una cama (1962)
Escrit per
Jaume
a les
9:00
Etiquetes: Carner, Català, Ferrater, Literatura, Llibre i lectura, Poesia
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017