AUTORITARISMES
L'autoritarisme és com el Real Madrid, o viceversa. Té una estratègia, reescriu la realitat a base de consignes, ha descobert que comprar els mitjans és relativament barat (quan tens molts recursos) i et permet marcar els discursos públics, accepta el sistema mentre li va a favor i el qüestiona i deteriora si mai gosa jutjar-lo, emblanqueix la violència i es mou amb una lògica idolàtrica.
En aquesta interessant entrevista d'avui al diari Ara, la periodista francesa Salomé Saqué descriu molt bé algunes de les dinàmiques de l'extrema dreta (o de l'autoritarisme, o del nou feixisme: busquem-hi el nom adient) a França, tot subratllant que la qüestió és transnacional. Preguntada pel cas Sarkozy, per exemple, comenta: "El que em preocupa és com s'ha cobert mediàticament el cas: pocs periodistes han seguit el judici de prop i molts mitjans s'han limitat a repetir les paraules de Sarkozy, que ataca la justícia". A algú li sona? I no són només els periodistes: cadascun de nosaltres bastant alegrement reproduïm de vegades aquest comportament en la nostra pràctica digital, per exemple. Vist des de la gola del llop us puc ben assegurar que Saqué no parla només de França, ni només dels bojos que l'assetgen. Pregunteu-ho per exemple al rector de la universitat de Sevilla, o a la de Columbia. Hauríem de posar-nos tots plegats a pensar i a discutir estratègies democràtiques alternatives, i acords molt bàsics però radicals sobre com pensem reaccionar davant de l'abús de poder. Perquè d'això es tracta. I l'abusador no té cap intenció de deixar de guanyar.
Entrades
