RODA DE FIRA

Roda, en català en diem roda, o roda de fira. La de l'Exposició Universal de Chicago de 1893 era a on ara hi ha el Midway Plaisance, a quatre passes de casa, i feia vuitanta metres d'alçada. Parlem dels anys en què tot just es construïen els primers gratacels, com el Rookery (1888), de dotze plantes i 55 metres d'alçada, més tard renovat per Frank Lloyd Wright.

L'any despres de l'Exposició van desmuntar la gran roda, i poc després, el 1896, la van convertir en l'atracció principal del Ferris Wheel Park (pel nom del constructor), al que avui seria Lincoln Park. De llavors n'hi ha una filmació feta pels germans Lumière que podeu veure a Youtube. Més tard encara la van desmuntar per segona vegada i la van tornar a muntar a Saint Louis, a l'Exposició Internacional de 1904.

ZALDUA A CHICAGO

Dimecres vinent els estudiants de la universitat de Chicago mantindran una conversa en línia amb Iban Zaldua sobre l'escriure en idiomes "estranys i poderosos", dins del curs promogut per la càtedra Coromines. Si no coneixeu Zaldua i us interessen aquests asumptes, no us perdeu els seus contes traduïts al català a Godall Edicions, ni el llibre que motiva la conversa, en castellà a Lengua de Trapo: Ese idioma rao y poderoso. Once deciciones cruciales que un escritor vasco está obligado a tomar (2012).

 

QUAN

Trobes quan no busques, aprens quan calles, recordes quan no hi penses... Quan devem viure? 

 

AUTORITARISMES

L'autoritarisme és com el Real Madrid, o viceversa. Té una estratègia, reescriu la realitat a base de consignes, ha descobert que comprar els mitjans és relativament barat (quan tens molts recursos) i et permet marcar els discursos públics, accepta el sistema mentre li va a favor i el qüestiona i deteriora si mai gosa jutjar-lo, emblanqueix la violència i es mou amb una lògica idolàtrica.

En aquesta interessant entrevista d'avui al diari Ara, la periodista francesa Salomé Saqué descriu molt bé algunes de les dinàmiques de l'extrema dreta (o de l'autoritarisme, o del nou feixisme: busquem-hi el nom adient) a França, tot subratllant que la qüestió és transnacional. Preguntada pel cas Sarkozy, per exemple, comenta: "El que em preocupa és com s'ha cobert mediàticament el cas: pocs periodistes han seguit el judici de prop i molts mitjans s'han limitat a repetir les paraules de Sarkozy, que ataca la justícia". A algú li sona? I no són només els periodistes: cadascun de nosaltres bastant alegrement reproduïm de vegades aquest comportament en la nostra pràctica digital, per exemple. Vist des de la gola del llop us puc ben assegurar que Saqué no parla només de França, ni només dels bojos que l'assetgen. Pregunteu-ho per exemple al rector de la universitat de Sevilla, o a la de Columbia. Hauríem de posar-nos tots plegats a pensar i a discutir estratègies democràtiques alternatives, i acords molt bàsics però radicals sobre com pensem reaccionar davant de l'abús de poder. Perquè d'això es tracta. I l'abusador no té cap intenció de deixar de guanyar.

 

SENSE CENSURA

Aquesta haurà de ser l'actitud. 

SI

Si és una solució només per a tu, no és una solució. 

AGUALUSA A BARCELONA

D'aquí a uns dies serà a Barcelona José Eduardo Agualusa, un dels narradors interessants del panorama internacional. El podreu anar a escoltar al CCCB (dins del festival Kosmopolis25, en diàleg amb el seu traductor, Pere Comellas) diumenge 26 a les 12h, i també dimarts 28 a la tarda al Cercle Artístic Sant Lluc, en una conversa amb Melcion Mateu organitzada pel PEN Català.

Anys enrere, Comellas va guanyar el premi PEN de Traducció per la seva versió de Teoria general de l'oblit, un llibràs que teniu a Periscopi.

ÉS POSSIBLE PERÒ

Llengua de consens, de referència, de cohesió, tema tabú... Una entrevista molt interessant amb el sociolingüista Joan Pujolar, catedràtic a la UOC, una de les persones sàvies que conec posades a parlar d'això tan nostre, del tema del català.

A finals del segle passat, abans de les grans onades migratòries internacionals, semblava que es podria assolir la normalització del català.

— I jo crec que s’estava assolint una certa normalitat. Per a la generació que primer es va escolaritzar en català, el català era la llengua de referència fora de casa. Però la vida continua i passen coses.

I'LL STILL BE THERE

Dissabte passat us parlava dels Nickel Creek. Aquesta és una de les seves cançons més conegudes, tocada aquí en acústic l'any 2021. "When you come back down": per si un dia no estem bé.

Mentrestant, bon cap de setmana a tothom. 

MITJANS

"El poema és, per dir-ho d'alguna manera, el mitjà per dur el vent a la porta."

—Charles Simic 

MYOPIC BOOKS (O QUALSEVOL ALTRA)

Hi ha dies que una llibreria t'exalta, altres t'aplana. Llibres i llibres i més llibres, noms i editorials i lloms i cobertes i pròlegs i col·leccions, ambició, il·lusió, geni, banalitat: tot aquí aplegat i compactat, barrejat, apartat, conservat, abandonat. La diabòlica (sí, diabòlica) mania no només d'escriure sinó, a més, de voler publicar, i de fer-ho. I si ja anés remetent? Un llibre més, un altre encara? Qui sap. Al matí, E. em deia per telèfon "Segur que de tot això en surt un llibre". I no he sabut què respondre-li. Si puc, si vull, si crec, si encara. Llibres. 

THILE

Divendres 24 Chris Thile (sí, el mandolinista, i un dels membres, sí, de Nickel Creek) toca a la Simfònica de Chicago, la CSO. Mentre esperem el concert, avui ens regala una estona de Bach amb la seva mandolina.

Bon cap de setmana a tothom.

PD. M'avisen que no cal anar tan lluny: el 22 de novembre Thile toca a Bacelona, a la sala Razzmatazz, dins del programa del Festival de Jazz de Barcelona.

POESIA I PREGÀRIA

[D'una conversa d'Edward Hirsch amb W.S. Merwin, "The Art of Poetry", publicada a The Paris Review, 38 (1987)] 

Hirsch: Veieu una connexió entre poesia i pregària?

Merwin: Suposo que la resposta senzilla és dir que sí, si més no perquè jo concebo la poesia com un intent d'usar el llenguatge de la manera més completa possible. I, si vols fer això, òbviament no t'importa el llenguatge en el sentit decoratiu, o el llenguatge com a entreteniment, tot i que certament vulguis que sigui plaent. El plaer forma part de la completesa. Jo concebo la poesia com si tingués a veure amb la completesa de la vida, i amb la completesa de la relació amb l'experiència d'un mateix, com si l'articulés, com si hi donés sentit. 

PLA DE TARDA

"som a la tarda i doncs és l'hora de fer-ne un poema, alçar-se de sota de la tarda amb un llarg sospir i llançar-s'hi des de dalt: la tarda, l'hora daurada: no tenir altre tema que el món, la vida i el món, la vida al món, la textura de la vida, la textura de cada minut mentre passa [Kalymnos, març 20/64]"

—Robert Lax, "A Greek Journal", dins Love Had a Compass. Journals and Poetry

MÉS

Els papers de Lax són, entre d'altres llocs, allà on va estudiar, a Columbia University.

Why should I Buy a Bed When All I Want Is Sleep? Una pel·lícula de cambra de Nicholas Hubert i Werner Penzel (1999), amb Robert Lax.

James Uebbing, "A Visit With Robert Lax '38". Article d'un graduat de Columbia a partir d'una visita a Lax a Grècia.

VINDICTA

Si no fas el que vull (si no em dones el que vull, en aquest cas), et quedes sense feina. La revenja com a política laboral. Al segle XXI li sobren un parell d'aspes.

NATA LLEUGERA

Iogurt grec desnatat. Perquè després diguin que la poesia és el regne de l'oxímoron.