Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xina. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de març del 2026

FESTA ENCADENADA

Som tres: la lluna i jo 
i l'ombra que em seguia...

Dies enrere buscava poemes amb ombra per a la lectura de Rosalía de Castro a la USC, i no vaig pensar en "Petita festa", aquesta joia de Toti Soler a la veu i la guitarra que no totes les fonts mencionen que és una musicació (també l'ha cantada Maria del Mar Bonet) d'una versió de Marià Manent d'un poema de Li Po/Li Bai. Aquesta versió en concret és un clar exemple d'anostrament, com potser cal fer sempre amb els clàssics orientals, en aquest cas venint de la Xina i del segle VIII. Perquè semblin d'avui, com si ens hagués passat a nosaltres —nosaltres i la nostra ombra— al darrer cap de setmana:

Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny

m'acompanya la lluna.


dimecres, 11 de febrer del 2026

WANG WEI EN CATALÀ

Això serà dilluns vinent, dia 16, i estarà molt bé (per poc que us interessin la literatura, la traducció i/o la poesia). És una activitat del Màster en estudis comparatius de la UPF, però oberta a tothom. I el Manel Ollé deu ser qui en sap més del tema per aquests verals, juntament amb la versionadora, la Dolors Udina. 

Un llibre mític per a traductors, poetes i sinòlegs, un joc literari sensacional en què han participat al llarg del temps una llarga llista de noms il·lustres (inclòs el meu benvolgut Gary Snyder). Dedicat també tot plegat, si m'ho permeteu, a Marià Manent i Dolors Folch.

 


 

dijous, 28 d’agost del 2025

VEURE, PINTAR, ESCRIURE

[F l u x d'estiu, #17. Deu anys de versions]

Su Dongpo, "Quan Yu Ke pinta bambús" (trad. Manel Ollé)  

(...) I no és tan sols que no vegi la gent...


 

 POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"
Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"
R.S. Thomas, "El prat il·luminat"
Wislawa Szymborska, "Possibilitats"
William Shakespeare, sonet CXXX
Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"
Billy Collins, "Palermo"  
Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"
Wendy Cope, "Al tren"  
W.S. Merwin, "La cançó nova"
Kay Ryan, "Àlbum"

dilluns, 18 d’agost del 2025

WENDELL FU

[F l u x d'estiu, #10. Deu anys de versions]

Wendell Berry, "Du Fu"  

Assegut aquí
a la meva barca (...)




POEMES ANTERIORS
W.B. Yeats, "Política"
Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"
R.S. Thomas, "El prat il·luminat"
Wislawa Szymborska, "Possibilitats"
William Shakespeare, sonet CXXX
Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"

divendres, 1 de juliol del 2022

OLORS EN L'AIRE

Miris a on miris avui el món fa cada vegada més olor de patacada.

 



diumenge, 1 de juliol del 2018

DOS O RES

«No es pot entendre un idioma fins que no n'entens com a mínim dos», Geoffrey Willans (via @sklla1).

Això en anglès, en castellà, en xinès, en francès, en italià. I anar-ho escampant, més que discutir.




diumenge, 19 de novembre del 2017

PINTAR, ESCRIURE

Fet amb pinzell mil anys enrere, sobre l'escriure i la identitat. D'un llibre senzillament extraordinari que aquests dies fullejo per fer-ne llibres nous, mil anys després.


QUAN YU KE PINTA BAMBÚS

Quan Yu Ke pinta bambús
veu els bambús, no veu la gent.
I no és tan sols que no vegi la gent:
tampoc es veu a si mateix.
Ell mateix es torna bambú
que creix fresc i sense límits.
Zhuangzi ja no és en aquest món.
¿Qui podrà doncs arribar a preuar
aquesta mirada tan fonda i tan singular?

                               Su Shi / Su Dongpo
                               Versió de Manel Ollé




dimarts, 9 de maig del 2017

DU FU

Assegut aquí
a la meva barca
lligada a la riba
d'aquest riu que passa
en temps de ruïna,
ara penso en tu,
vell avantpassat.
T'envio records.

              Wendell Berry, New Collected Poems (2012)
              Versió de JS





divendres, 15 d’abril del 2016

DIVIDIU PER CATORZE

"¿Para qué siguen naciendo países nuevos si los que hay todavía no funcionan?".

Un dubte prou raonable i un repàs hilarant al mapamundi, de la mà de l'escriptor argentí i barceloní Hernán Casciari, inclòs de fa anys al meu panteó particular pel conte "Messi es un perro".



(via @FrancescFreixa)

dimarts, 9 de febrer del 2016

DE PAÏSOS

    










 
CANT DELS SENTIMENTS INOBLIDATS

                       (de Po Txiu-I)

Mon cavall blanc menaven a vendre. I ja a ma esclava
Branca de Salze havia parlat de comiat.
Ella les fosques celles amagava;
ell feia arrosseguívol el seu ramal daurat.
El cavall, mut com era, a ma presència
girava el cap amb un renill sens fi;
ella, fent-me una doble reverència,
de genollons va dir:
—¡Oh nostramo, cinc anys, mil vuit-cents dies,
t'ha portat el cavall i t'ha servit;
ha estat manyac al fre com el volies,
mai requintós ni guit;
i jo, sempre amatent, mes deu anyades,
tres mil i sis-cents dies, t'he ben servit també,
duent-te
l'eixugamà i la pinta com a muller convé,
sense cap plany ni que una trista cosa
del parament t'hagi perdut,
i ara que si el meu cos dir-se un vímet no gosa,
só fresca i plena de salut,
i que ton poltre encara
té un aire de jovençà,
sense peu coix ni tara,
¿per què tes cames febles el poltre no durà,
ni alegraria
jo amb la meva cançó
aquell esplai de quan aixeques el tassó?
¿Caldrà que en un sol dia
ens bandegis tots dos, i que després
no ens vegis mai com si no fóssim més?
Aixo volgué dir Su abans de la partença;
això també al cavall desficià la pensa
quan renillava, amb el seu cap girat.
Serà només nostramo dejú de pietat?—
I havent sentit què em deia
Branca de Salze, entre el seu bleix,
vaig alçar els ulls tot sospirant, i, tanmateix,
en acalant-los, reia:
—Bon cavall, no et dolguis pas;
eixuga el plor, Su gentil, que expandies:
tu a l'estable tornaràs,
tu a la cambra de dones on vivies.
Perquè tot i malalt i en l'acaballa,
no sóc en el destret de Hsiang Txi,
que donava, assetjat en la batalla,
son cavall a un barquer que el fes fugir.
¿Cal que perdi en un sol dia
el meu cavall corredor
i l'amor que tant volia?
Oh Su! canta'm encara la cançó
de les Branques dels Salzes, que en oint sa dolcesa,
cal que jo t'aboqui el vi
en aquest tassó d'or fi
i que et meni ran de mi
al País d'Embriaguesa.

  Josep Carner, Lluna i llanterna (1935),
  en la versió revisada de Poesia (1957)


divendres, 16 de gener del 2015

AMBAIXADORS SENSE AMBAIXADA

Em va passar per malla: al Quadern d'El País de la setmana passada Carles Geli publicava una extensa entrevista amb l'escriptor i activista Carles Torner, que en aquests moments és el Secretari executiu del PEN Internacional.

De la llarga conversa, tot ella d'interès, voldria subratllar-ne ara i aquí un aspecte que no sé si tenim prou present, emocionats com estem alguns amb la resplendor dels bits: el de la de la vigilància (i la repressió via) digital sobre els escriptors i creadors.


P. El 2000 el PEN comptabilitzava 201 casos d’escriptors o periodistes perseguits o empresonats; el 2014 s’ha tancat amb 900. La llibertat d’expressió i la circulació lliure d’idees va enrere al món?
R. En part sí, però el que passa és que en aquest temps s’ha eixamplat el concepte d’escriptor gràcies a les noves tecnologies i a les xarxes socials, i han aparegut noves plataformes d’escriptura, com els blogs, que són una clara activitat social. És un nou discurs públic que et pot fer ser perseguit.

P. O sigui: les noves tecnologies són una arma de doble tall...
R. Promouen la llibertat com mai abans, però també la repressió. La intromissió dels governs és fortíssima. Els EUA i Anglaterra venen tecnologia punta per intervenir les comunicacions electròniques. A Rússia, la Xina, l’Iran o Turquia ja han detingut o perseguit judicialment escriptors pel que han dit en blogs o correus electrònics. És un fenomen nou i difícil de copsar, fins i tot en les seves conseqüències, com l’autocensura. El PEN nord-americà va fer un informe fa un any sobre el tema, i el PEN Internacional ja va aprovar la Declaració de la Llibertat Digital abans de l’afer Snowden.

P. Tan preocupant és?
R. I tant. Hi ha escriptors que canvien la seva conducta per por de ser espiats: no consulten segons quines fonts, no envien segons quin missatge a segons qui, no fan públic que participen en actes (o no hi participen directament), no escriuen sobre temes espinosos... Aquest mateix dilluns vam fer públic un segon informe; amb les dades, podem afirmar que la vigilància digital massiva ja afecta directament la llibertat d’expressió i la circulació d’informació arreu del món. S’ha trencat la confiança de molts escriptors en els seus governs, i això també en democràcies com els Estats Units o el Regne Unit, considerades abans segures per a la llibertat d’expressió. S’ha creuat una frontera: els escriptors pateixen per la vigilància governamental a Internet tant en règims democràtics com en règims repressors. El sol fet que confessin aquestes formes d’autocensura implica un retrocés més gran en les llibertats públiques.

P. És quantificable?
R. Sí. Un 63% dels enquestats en països sense llibertat han evitat parlat d’un tema per telèfon o per email, o s’ho han plantejat seriosament per por de la vigilància del govern. Però és que, en països lliures, el percentatge és d’un de cada tres, un 34%. I els que han evitat buscar informació a Internet o visitar webs sobre temes conflictius és d’un 26% en països lliures, el mateix percentatge que en els que no tenen cap llibertat.

MÉS
"Global Chilling": Com afecta la vigilància massiva els escriptors internacionals (informe del PEN)


dimecres, 26 de febrer del 2014

IL·LUSIONS I ESTRATÈGIA

Fa mil anys a la Xina es veu que l'assumpte ja anava bastant com avui per aquí (i Su Shi sabia molt bé de què parlava)...


BANYANT EL MEU FILL

Tothom vol, si té un fill, que siga intel·ligent.
A mi la intel·ligència m’ha arruïnat la vida.
Deixeu que aquest xiquet siga vulgar i estúpid;
així, sense patir, tindrà càrrecs i honors.

  Su Shi
  Versió d'Eduard J. Verger


dijous, 21 de febrer del 2013

PERSONALS I ALLUNYATS










Si hi ha un gènere excel·lent i obviat en la literatura catalana contemporània (la poesia és excel·lent i reconeguda) és el del dietarisme, en el sentit més ampli del terme. Però de vegades les elusions pateixen un parèntesi... Com si els hagués convocat o desfermat la bona nova de l’edició restaurada per Narcís Garolera d’un dels referents locals, El quadern gris de Josep Pla, ara mateix conviuen a les llibreries quatre mostres esplèndides de dietarisme contemporani, quatre bons exemples d’aquella antiga saviesa que sosté que en literatura per poder ser personal cal una certa distància. I que per parlar des de dins sovint cal sortir enfora, que per a certa mena de proximitat de vegades el millor és anar-se’n.

Els estic parlant dels darrers llibres d’Enric Casasses, Esteve Miralles, Toni Mollà i Francesc Parcerisas. I els parlo de dietaris però també de distància i d’anar-se’n perquè tots quatre llibres contenen o es basen en un viatge a l’estranger que és clau per al que se’ns hi conta. Una estada professional a la capital de la Xina en el cas del Parcerisas traductor i professor de La primavera a Pequín. Un dietari (Quaderns Crema); un semestre docent a Nova Anglaterra, a Brown University, en el cas del sociolingüista Mollà i Un adéu a la tribu (L'Eixam); una escapada catàrtica a la Toscana a Retrobar l’ànima (Empúries) de Miralles, i finalment el viatge a Escània, al sud de Suècia, a casa de la família d’una jove parella en el Diari d’Escània i Univers endins (Empúries) del poeta Casasses.

Si el dietarisme com a gènere ja duu al seu ADN la fórmula bàsica “jo+sortir del jo”, en aquest cas la casualitat (o no: hi ha ben poca casualitat, al món) ha fet que als quatre llibres de què els parlo el protagonista que transcriu la seva quotidianitat faci en un cert punt la maleta i surti no només d’ell mateix sinó també físicament de la dolça Catalunya (en el cas de Toni Mollà, de la gloriosa València) pàtria del nostre cor. I llavors, allunyats i entotsolats, ve que apareix la bona literatura dels jos.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 20-II-13
Versión en castellano



MÉS
"Enric Casasses, un model de llengua" (VilaWeb, 13-II-13)
"Esteve Miralles: retrobar l'ànima implica reconèixer..." (Núvol, 18-II-13)
"Francesc Parcerisas: Pequín pel forat d'un pany" (VilaWeb, 12-II-13)

dijous, 29 de novembre del 2012

D'ENLLOC: D'AQUÍ













LLEGEIXO EL ZHUANGZI

Marxo a l'exili, lluny de casa.
El cor s'estranya de la poca tristor.
Potser amb Zhuangzi he après a saber d'on sóc:
del meu país, la terra d'enlloc
.


Hi ressona (bé, hi pressona: mil dos-cents anys abans) el "país natal: exili" de Maria-Mercè Marçal, però són versos de Bai Juyi, que va viure a la Xina dels Tang del 772 al 846. És un dels poemes inclosos al que promet ser un dels títols de la temporada (bé, de moltes temporades, perquè és d'aquella mena de llibres que van fora del temps): Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica, de l'editorial Alpha, a càrrec del poeta i professor Manel Ollé.

L'antòleg i traductor (que ha escrit sobre l'interès i la pràctica de Carner, Manent i Joan Ferraté per la poesia xinesa) reivindica en aquesta tria, segons deia ahir a VilaWeb Lletres, "la idea del clàssic que no estableix distància, sinó que pot ser contemporani d'un hom mateix. Per mi, és possible la traducció que acosti el poema. És possible adreçar-se al lector des del poema i no tant des del xinès. Hi ha uns temes més representats que no uns altres, perquè són els que m'interessen: una part de poemes amorosos, una altra part de poemes més filosòfics, de sentiment del tot, i uns altres que són més de detall..."

divendres, 9 de desembre del 2011

CAIN ESTOFAT

"Rumors d'un embolic extramatrimonial posen fi a la campanya d'un candidat a la Presidència que no sabia que la Xina té armes nuclears"   [ve d'aquí]











Si no coneixeu The Onion (America's Finest News Source), la versió actualitzada i en anglès del nostre Be negre, no us la perdeu. En aquests temps de manipulació rampant i encongiment accelerat del nombre de mitjans fiables, es llegeix sempre com a mínim amb un somriure, que a hores d'ara ja és dir molt.

divendres, 10 de desembre del 2010

POSTAL ORIENTAL

Avui és el Dia internacional dels Drets Humans, i es lliura el premi Nobel de la Pau a l'activista i escriptor xinès Liu Xiaobo, que no hi podrà ser perquè és tancat en un lloc d'on no té la clau. El govern de la Xina ha demostrat als darrers dies que el xantatge no és només cosa de dolents de pel·lícula i ha aconseguit que un grapat de representants internacionals també declinessin d'assistir a la cerimònia. A nosaltres no ens conviden, però també podem treure el nas a la festa. Mirant d'estar-ne al cas, per exemple, o participant en aquesta senzilla acció a favor del premiat que proposa el PEN Català (Xiaobo va ser president del PEN xinès).












Benvolguts, benvolgudes,

Demà es celebrarà a Oslo la cerimònia de lliurament del Premi Nóbel de la Pau 2010 a l’escriptor dissident xinès Liu Xiaobo, condemnat a 11 anys de presó pel règim xinès, només per expressar de forma pacífica les seves idees, a través dels seus escrits. Com sabreu pels mitjans de comunicació, la resposta de les autoritats xineses a l’atorgament del premi a Liu Xiaobo ha estat contundent, prohibint tant a la seva exposa, que es troba a hores d’ara sota arrest domiciliari, com als seus advocats, d’anar a recollir el premi a nom seu.

Arran d’aquest fets, el PEN Català ha decidit, una vegada més, afegir-se amb una sèrie d’accions a la campanya engegada pel PEN Internacional a favor de l’escriptor Liu Xiaobo. Una de les accions a la qual us convidem participar és la d’escriure postals a Liu Xiaobo, tot felicitant-lo pel Premi Nobel.

A continuació us indiquem un breu text de felicitació per escriure a la postal. Us convidem a escriure’l tant en anglès com en català:

Dear Mr. Liu Xiaobo,

My heartfelt congratulations for the Nobel Peace Prize 2010. I stand in solidarity with you as always to promote the peaceful exercise of basic civil rights in China.

All the very best,

Benvolgut Sr. Liu Xiaobo,

Les meves sinceres felicitacions pel Premi Nobel per la Pau 2010. Em solidaritzo amb vostè per la promoció de l’exercici pacífic dels drets civils fonamentals a la Xina.

Molt cordialment,
(Signat)
PEN Català

-----------------------------------
La postal ha d’anar adreçada a:

Liu Xiaobo
Jinzhou Prison
Nanshan Road 86
Taihe District, 121013
Jinzhou City, Liaoning Province
R.P. Xina
-----------------------------

IMPORTANT: us recomanem NO enviar postals nadalenques o amb cap símbol religiós. Us agrairíem molt que ens féssiu arribar confirmació de la vostra participació a la campanya, per tal de comptabilitzar el vostre suport. No cal dir que us convidem fer extensiu la invitació a escriure una postal a Liu Xiaobo també als vostres familiars i amics, i a publicar articles sobre els seu cas i les campanyes del PEN Internacional en els mitjans de comunicació amb els quals col·laboreu.

dissabte, 3 de maig del 2008

LA CADIRA

Tots els actes del PEN World Voices, el festival internacional de literatura de Nova York, comencen amb una cadira buida a l'escenari i un/a presentador/a explicant que allà hi hauria d'haver assegut un escriptor xinès (cada dia ha tingut el seu nom propi) que no hi pot ser perquè és a la presó. Un petit inconvenient. I hi són per coses tan terribles com escriure un article en una revista local denunciant la deterioració del medi ambient o per assistir a una reunió informal sobre els drets humans al teu país. En aquestes setmanes que la flama olímpica es passeja envoltada de càmeres per mig món, i poc abans que a l'estiu els Jocs Olímpics a la Xina ocupin tots els mitjans per terra, mai i aire, un avís així sobre l'altra cara de les grans coses, aquest mínim apunt de dissidència, em sembla un senyal útil, remarcable, de quina pot ser avui la feina pública dels escriptors.

Aquí teniu els blocs del Festival.

Enllaç amb la campanya "Relleu del poema" del PEN Català.

dissabte, 12 d’abril del 2008

RELLEU DEL POEMA

El PEN Internacional ha endegat una campanya per tal de denunciar la falta de llibertat d'expressió a la Xina. La campanya, batejada "Relleu del poema", va començar el 25 de març i pren metafòricament l'itinerari de la torxa Olímpica substituint-la per un poema que viatja per tot el món i que pot ser escoltat en la llengua o llengües del país que l’acull en cada "relleu". El poema triat és aquest que reprodueixo al començament: "Juny", del poeta i periodista xinès empresonat Shi Tao, inspirat en els fets de Ti An Men.

Els centres PEN d'arreu del món han traduït i enregistrat el poema a més de seixanta llengües i, a través de la xarxa, els versos viatgen ara tot al voltant del món, d'un ordinador a un altre, d'una llengua a una altra, afegint noves traduccions amb la idea d'acabar aquest estiu a Pequin amb motiu dels Jocs Olímpics.

Shi Tao compleix una sentència de 10 anys de presó acusat de "revelar secrets d’estat a l’estranger". Va ser condemnat per un e-mail que va enviar a una pàgina web estrangera utilitzant un compte de correu electrònic de Yahoo!


JUNY

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.

                                                         (traducció de Manel Ollé)

Escolteu el poema en català, enregistrat per David Figueres.
Escolteu el poema en
en amazig, enregistrat per Salem Zenia.