LES RESTES DELS ESCRIPTORS

Divendres a la universitat hi fem això, per si us ve de gust acompanyar-nos-hi. Jónas Hallgrímsson (1807-1845) és un dels promotors i potser el millor representant del romanticisme a Islàndia, i el dia que va néixer se celebra cada any el Dia de la Llengua Islandesa. El que va passar amb les seves despulles (conegut com “el cas dels ossos”), convertit en literatura per Halldór Laxness o Milan Kundera, permet una aproximació històrica i novel·lesca al nacionalisme cultural. 

El nostre convidat, Jón Karl Helgason, en va fer un dels casos d'estudi a National Poets, Cultural Saints: Canonization and Commemorative Cults of Writers in Europe (Brill, 2017), escrit amb Marijan Dović, un dels millors assajos d’història literària i cultural comparada dels darrers anys.

 

 

 

SALMS PER A NINGÚ

 

 

I'm sitting with you
Sitting in silence
Let's sing into the years, like one
Singing in tune, together
A psalm for no one
Let's sing in tune
But now it's home

 

I bona Pasqua.

AL RIU, VEIENT

Al riu, veient la lliçó a un pare de setanta anys, regal d'aniversari del fill. Estem a vuit graus, el dia és rúfol, fa una mica de vent, i anem tots recoberts amb capes com entrepans al pati de l'escola. Costa explicar o transmetre aquesta pau, aquesta mena de reconciliació instigada pel paisatge, pel silenci, de tant en tant per la remor llunyana del corrent. Aquí sí, així sí. Ni avorriment ni angoixa ni mandra, en aquest mirar encalmat. Al fons, un altre pescador, aquest experimentat, contrapunteja les desventures amb la llançada del pobre home que ben podria ser jo. 

GUARDÓ

El llibre col·lectiu Great Immortality: Studies on European Cultural Sainthood, publicat per l'editorial Brill a la sèrie National Cultivation of Culture (coordinada per Joep Leerssen) i coeditat pels professors Marijan Dović (investigador a l'Acadèmia Eslovena de les Arts i les Lletres) i Jón Karl Helgason (de la Universitat d'Islàndia), ha obtingut el ESCL Excelence Award for Collaborative Research atorgat per la European Society of Comparative Literature (ESCL).

El llibre inclou una vintena d'aportacions (sovint, estudis de cas) en la línia de la recerca ja plantejada pels autors a National Poets, Cultural Saints (Brill, 2017). Amb Magí Sunyer (URV) hi vam escriure el capítol "Jacint Verdaguer, a Catalan Cultural Saint" (i vam contribuir també, òbviament, a la tria de la imatge de la coberta).

 

COLOM I ISLÀNDIA

El cuc i la força de la gran literatura: hi ha un fil estès entre Colom i Islàndia, i entre les sagues i la conquesta hispànica d'Amèrica. Així ho deixà escrit, si més no, el polític i periodista i futur heroi cubà José Martí en un article ("Un congreso antropológico en los Estados Unidos") publicat al diari La Nación el 2 d'agost de 1888:

Colón oyó en su viaje a Islandia, en 1477, las historias que en las épicas sagas se cuentan, como las del Cid en los romances españoles, de aquellos viajes a la Vinlandia de uvas rubias, que hicieron en sus dragones veleros, con las corazas blancas y rojas de los héroes colgadas a la borda como escamas, no sólo Bjarni y Leif, normandos hermosos, y Gudrid, de cabellos de fuego, sino Naddoord, Cardar, Hoki, Ekik, Jugoef, y tanto bravo del norte, sano y macizo como el roble en que tallaban sus vasos de beber.

FIORD

Obert, ample, núvols, pla, pluja, sol, pluja, pedra, mar, verds, marrons, grisos, verds, riu, cascades, molsa, més cascades, herba, rierol, fils d’aigua, llac, guals, neu, glaç, horitzó, cobalt, ocells, ovelles, herba alta, cabanes, tanques, perspectiva. Enfora i endins i amunt en una sola paraula, si existís.

DE GEL I DE FOC

No sabia que Jorge Luis Borges havia dedicat un poema a Snorri Sturluson, jurista, diplomàtic i poeta islandès directament vinculat al món de les sagues en honor del qual s'alça Snorrastofa, el centre on fa poc vam celebrar la primera reunió de la International Society for Polysystem Studies (ISPS). Ara me n'assabento via una de les participants, la professora Wadda Ríos-Font, de Barnard College, que manté un blog de viatge on ha parlat de la trobada. I el poema (sobre el moment de la mort de Sturluson, que tot islàndès coneix) és esplèndid, diguin el que diguin del Borges poeta.


SNORRI STURLUSON (1179-1241)

Tú, que legaste una mitología
de hielo y fuego a la filial memoria,
tú, que fijaste la violenta gloria
de tu estirpe de acero y de osadía,

sentiste con asombro en una tarde
de espadas que tu triste carne humana
temblaba. En esa tarde sin mañana
te fue dado saber que eras cobarde.

En la noche de Islandia, la salobre
borrasca mueve el mar. Está cercada
tu casa. Has bebido hasta las heces

el deshonor inolvidable. Sobre
tu pálida cabeza cae la espada
como en tu libro cayó tantas veces.

 Jorge Luis Borges

AMB GORRA I ANORAC

Un concert a la fresca. I bon cap de setmana als d'aquí i als d'allà.





MÉS
El grup interpreta "Hoppipolla" (Saltant basses d'aigua), en un concert similar l'estiu de 2006 a Ásbyrgi.

L'ESCENARI DE FORA

Dues parets de la sala són finestrals. Mentre el famós ponent convidat intervé, a l'altra banda dels vidres hi ha primer un sol prometedor, després núvols, llavors pluja, altre cop sol, un vent que fa espetegar alguna porta llunyana, més núvols... Tot plegat en poc menys d'una hora. És el que diuen aquí: "Si no t'agrada el temps, espera't".

LES NOSTRES SAGUES

Les sagues islandeses, escrites als segles XIII i XIV, narren amb una barreja de realisme i imaginació el poblament de l’illa de l’Atlàntic Nord al segle X, però la “localitat” de les sagues i la mitologia nòrdica no va ser cap inconvenient per inspirar bona part dels universos de Wagner o de Tolkien. Ens ho explica a la llar de Snorri Sturluson (autor o si més no promotor de la Saga d’Egil) Jón Karl Helgason, que estudia la pervivència de les sagues i el seu imaginari en proverbis, noms de llocs i de carrers o marques comercials. Islàndia és un país on per diverses raons el passat és poc material (ha deixat poca pedra), i això concedeix més importància a la literatura, en el seu cas a les sagues: la gent es mira el paisatge (i el passat, i el país) en bona part en termes del que en diu la literatura tradicional. En castellà una funció similar la compliria el Quixot de Cervantes. Em pregunto, però, quin seria aquest llibre en català...

Fa poc s’han fet públics els manifestos “SOS. Literatura a l’ensenyament”, del Col·lectiu Pere Quart, i “Per a una presència digna de la literatura a l’ensenyament”, consensuat per disset grups universitaris de recerca, amb demandes tan evidents que gairebé fan vergonya, començant pel fet que s’introdueixi la literatura com a matèria amb temps específic durant tot l’ESO i que s’incrementi el temps de docència que es dedica a la llengua i a la literatura catalanes. Els dos manifestos han obtingut un munt d’adhesions, individuals i d’entitats, però diria que intuïm que no passarà res: el tema no és culpa de Madrid, són els polítics i planificadors catalans els que han decidit o han acceptat el lent retirar-se de la literatura a l’ensenyament, un retirar-se que alguns ens temem que sigui també el de les nostres paraules a la societat en general. I ja sento qui apunta que és una qüestió estructural, que no hi ha res a fer. Llavors, que com a mínim no ens facin passar amb raons, que els responsables governamentals s’estalviïn articlets lírics i deixin de fer servir la literatura i els escriptors de draps de la pols. O sagues, o res.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 29-VI-16
Versión en castellano

ISPS

Blog en pausa. De conferència a Reykholt.

POLISISTEMES

Cada cultura i moltes comunitats tendeixen a pensar-se des de l'excepcionalitat, però hi ha dinàmiques i raons i punts de vista que ajuden a llegir-nos com a pàgines d'un gran llibre comú que llavors s'expressa en molts llengües i en un munt de circumstàncies.

Amb els professors Thomas Harrington, Jón Karl Helgason i Rakefet Sela-Sheffy portem un temps preparant la posada en marxa d'una International Society for Polysystem Studies (ISPS) que per fi es farà realitat la setmana vinent a Reykholt, a Islàndia, amb la celebració de la primera trobada anual de l'ISPS, organitzada al voltant de la figura del professor Itamar Even-Zohar, expert en estudis de la cultura i responsable de la teoria de polisistemes. La trobada s'obrirà amb una conferència de José Lambert, un dels noms de referència dels anomenats Translation Studies, i aplegarà, a més del pensador israelià, un grapat de deixebles seus vinguts d'Itàlia, la Xina, Turquia, els Estats Units i els Països Baixos.

Si tot plegat us sona una mica abstrús, a Reykholt us esperem.




MÉS
El lloc web del professor Even-Zohar.
"Factors i dependències en la cultura", article d'Itamar Even-Zohar traduït al català (Els Marges, 62, 1998).
"El paper dels sants culturals en els estats-nació europeus", article de Jón Karl Helgason traduït al català (L'Espill, 45, 2014).

LLUM DEL NORD

Benvolguts catalans: sembla que l'extraordinària mobilització popular que aplegà dilluns davant del Parlament més del 3% de la població del país (feu comptes, va) està a punt de canviar el govern d'Islàndia, i potser posar-hi al capdavant una activista i poeta. Parlem és clar d'una democràcia nord enllà, on diuen que la gent és lliure etcètera, etcètera. Records des de Reykjavik.

ÍMYND BARCELONA

Fimmtudaginn 7. apríl flytur Jaume Subirana opinn fyrirlestur á ensku við Háskóla Íslands um ímynd Barcelona... Com porteu l'islandès? Jo no en sé gaire, però confio que aquí digui que dijous parlo (en anglès, ep) sobre la ciutat de Barcelona a la Universitat d'Islàndia, a Reykjavik, un altre cas d'èxit del turisme transnacional, convidat pel professor Jón Karl Helgason. Hi sereu benvinguts.










MÉS
El "Reykjavik" d'Els Amics de les Arts.

VALTARI

És el títol del sisè disc dels Sigur Rós, i d'una peça i un vídeo (de Christian Larson, amb coreografia de Sidi Larbi Cherkaoui) francament diferents i diria que molt recomanables.

Bon cap de setmana.

SAGUES I SAGUETES

Escriu Milan Kundera a Le rideau (El teló): "Penso en Islàndia. Al segle XIII i al segle XIV una obra literària de milers de pàgines hi va néixer: les sagues. Ni els francesos ni els anglesos no van crear en aquella època una obra comparable en la seva llengua nacional! Meditem bé el que això significa: el primer gran tresor de la prosa d'Europa va ser creat al país més petit, un país que avui té menys de tres-cents mil habitants."

Sí, algú podria parlar al gran assagista txec de Llull i de les Cròniques, però ara no hi fa res: es tracta de subratllar que partint de l'ideal europeu kunderià d'el màxim de diversitat en el mínim d'espai, aplicant la idea del doble provincianisme (o veguerianisme, tant és) dels petits i dels grans, el català i la literatura catalana també podrien fer l'esforç de buscar un camí en el gran context, enllà del càlid fogar autàrquic i de la inútil i pesada batalleta antiespanyola.