PESADESA

No vull que l'actualitzeu, vull que funcioni. 

MY CHOICE

Quan has canviat al català la llengua per navegar en una web deu vegades et regalen alguna cosa? Quan arribes a cent vegades queda finalment enregistrada la teva preferència lingüística? 

  

 

POLÍTICA (W.B. Yeats)

[F l u x d'estiu, #1. Deu anys de versions]

W.B. Yeats, "Política" 

Com vols, veient aquesta noia...

HAPPY FEW

Trobat a tuíter. L'humor sempre ajuda:

 

L'ENTREVISTA

Si em pregunten, responc: Montse Serra m'ha fet a VilaWeb una entrevista llarga i enraonada, com les d'abans, sobre Una hora curta i sobre altres temes (la llengua, el país, la ILC, el PEN), i no puc dir que no n'estic content.

TENELL

[De la sèrie "Paraules que s'aprenen jugant al Paraulògic"]

1 m. [LC] Grop de la fusta.
2 m. [LC] [AGF] Tros curt d’una branca que queda en una soca després d’esporgar-la.

 

 

LA COMPETÈNCIA

 

INFLUENCERS

Jo, més que influenciador, em sento francament influenciable.

EL CATALÀ I LES FEINES

Parla Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua:

—Entre els residents a Catalunya que no fan servir mai el català, hi ha un 21% sense feina. I entre els que sí que el fem servir, un 11%. Però encara hi ha una tercera dada important que ho explica millor: del grup dels que sí que fem servir el català i tenim un 11% de desocupació, és indiferent si el català és la llengua primera o si s’ha après després. Això és important i ens diu una evidència: si domines més llengües, particularment les dues que conviuen aquí, tens més oportunitats i més opcions laborals. I a més ens diu que com a societat discriminem per capacitats, no per origen. Si no expliquem bé aquestes dades i ens quedem amb el 21% i l’11%, algú podria pensar que discriminem per origen i no per capacitats, però si ho expliquem bé ens adonem que és justament la contrària, perquè encara que el català no sigui la teva primera llengua, el sol fet de parlar-lo t’obre portes laborals. Per tot això és molt important la immersió i la immersió ben feta. Socialment, com a element cohesionador, és imprescindible. I una altra dada: tenim una enquesta de fa poc encarregada per la Plataforma per la Llengua i feta per GESOP que diu que el 82% de tots els ciutadans de Catalunya estan a favor de la immersió. I si analitzem només els ciutadans de Catalunya que són monolingües en castellà, més del 60% també es declara a favor de la immersió.

  "Proposàvem un mínim del 60%! I ara ens barallem per un 6%… És ridícul" (VilaWeb, 4-XII-2021)

 

VITALE

 

 

Ida Vitale, poeta (en una entrevista).

VINGUT

L'any que ve és ara, cada any. Fa tres tardors escrivia això al porxo de darrere de casa del Tom (gràcies, Tom) a Hartford. I pensava en els octubres i les fulles i la mirada de llavors i d'abans i d'ara. Endavant i enrere. Com un blog, o un èmbol.

 

FETS NOSTRES

Ja seguiu anostrats.cat, el web de traduccions de poemes (de molt bons poemes), un cada setmana, que coordina en Miquel Àngel Llauger?

Aquests dies, a més, en Miquel Àngel ha confirmat que a la primavera publicarà el primer llibre traduït al català d'Eavan Boland, de la mà de Salze Editorial. Ara fa uns mesos, precisament, a l'anostrats hi van acollir "Aquest moment".

 

HIPÒTESI

Podria ser que els retransmissors tinguin alguna responsabilitat en la imbecil·litat retransmesa? 

 

FANTASIA

Arribes al cel i sant Pere t'atura et diu, revisant els papers, "Un moment... Tu encara tens seixanta hores de vida, a compte de tot el temps que has passat tornant a escriure contrasenyes".

LLETRAT

Passen dies i setmanes diguem-ne grisos i llavors arriba una bona nova d'aquelles que canvia la llum o l'aire o l'agenda o la perspectiva, jo què sé. Tants anys després, com si m'haguessin dut a confirmar. Un que es diu com jo diu que ja té pàgina a Lletra, la literatura catalana a Internet. Potser sí que sí, a la fi.

BLIP BLIP BLIP

Som els interromputs. O els distrets. I en Fonalleras sap de què parlo.

VENT DE BLOGS

De tant en tant algú em pregunta encara si té sentit, encara, fer blogs. Encara, sí. Jo trobo que el sentit com en tantes altres coses només el donen els casos, els exemples. I per a mi hi ha uns quants blogs que justifiquen el fet de ser-hi, que em fan anar-hi, o tornar-hi, i em fa content saber que hi són i hi puc anar. Com ara el ChelseaHotel.blog, lligam elegant i documentat d'història (i històries) amb cançons. Avui, 20-N, per exemple, s'ha despenjat enfilant a través de "Wild is the Wind" David Bowie i la mort del Generalísimo (amb Nina Simone de fons) a través d'una anècdota menor (com solen ser les bones anècdotes) però curiosa i qui sap si també prou il·lustrativa. No us ho perdeu.

JA HO VEURÀS, ÉS MOLT SENZILL

Quantes interfícies més, fins al silenci final?

 

 

CONFITEOR

Navego i tuitejo potser una mica massa, escolto qui sap si massa poc. I gairebé tot m'importa cada cop més tirant a gens.

DESIGUALTAT UNIVERSITÀRIA

Final més que pertinent a les reflexions d'un responsable acadèmic sobre el que el Coronavirus està representant per a l'ensenyament universitari:

"(...) En fin, en el contexto del confinamiento no falta quien se deja llevar por una ilusión embriagadora al afirmar que las universidades presenciales están dando pasos de gigante hacia la virtualización. Como si todo lo que no se ha hecho en dos o tres décadas se pudiese hacer a toda prisa y contrarreloj en un entorno tan poco propicio. La verdad es que a los profesores se les está exigiendo un esfuerzo casi heroico, que hace abstracción de su situación personal, no siempre sencilla, pues ellos también enferman pero se espera que sigan dando clases como si nada. Y a la inversa, el estudiante corre el riesgo de que se le pida lo mismo o incluso más que antes. Por ello parece más necesario que nunca hablar de educación y de desigualdad.

Thomas Piketty escribe en su último libro (Capital et idéologie, 2019, publicado en español por Deusto) que es el combate por la igualdad en la educación el que ha permitido el desarrollo económico y el progreso humano. Si esto es así, las universidades se encuentran ante una oportunidad de oro para reflexionar sobre la desigualdad en la sociedad en general y entre los estudiantes en particular. No cabe permanecer ajenos a situaciones de exclusión que provocan mucho sufrimiento entre los alumnos y su entorno.

Así pues, hace falta que los miembros de la comunidad educativa seamos conscientes de las desigualdades que indudablemente existen y que no partamos de la premisa falsa de que la virtualización de un curso por parte del profesorado produce al mismo tiempo la del estudiante. Los problemas sociales no van a desaparecer, eclipsados por la gravedad del drama sanitario, sino que este –y todas sus consecuencias, aún insospechadas– suponen el riesgo de ahondar más aún la ya existente brecha digital entre unos y otros. Por ello hay que saludar medidas como el préstamo gratuito de portátiles y otras que, aunque no sean suficientes para resolver el problema de fondo, van al menos en la buena dirección."

  Albert Ruda, "La universidad ante la pandemia: estudiantes que rezan para que sus megas no se acaben y profesores agobiados (eldiario.es, 28-IV-20)