SEXTON DIXIT (I JO HO SIGNO)

 

NIT DE NADAL

Oh diamant perfilat, mare!
No podria comptar el preu
de totes les teves cares, dels teus humors…
aquell present que vaig perdre.
Dolça nena, el meu llit de mort,
la meva dama de dits enjoiats,
tota la nit el teu retrat parpellejava
al costat de les bombetes de l’arbre.

La teva cara encalmada com la lluna
sobre un mar tranquil
presidia la reunió familiar,
els dotze néts
que solies portar al canell,
un nadó de tres mesos,
un xec substanciós que mai no vas escriure,
la pèl-roja tentinejant que ballava el twist,
les teves filles ja grans, totes esposes,
totes parlant a la cuinera de casa,
totes defugint el teu retrat,
totes imitant els gestos de la teva vida.

Més tard, després de la festa,
després que la casa se n’anés al llit,
vaig seure bevent brandy de Nadal,
mirant la teva fotografia,
enfocant i desenfocant l’arbre.
Les bombetes vibraven.
Eren un halo per damunt del teu front.
Llavors van ser un rusc,
blau, groc, verd, vermell;
cadascuna amb el seu suc, cadascuna calenta i viva
picant-te a la cara. Però tu no et movies.
Vaig continuar mirant, obligant-m’hi,
esperant, inesgotable, als trenta-cinc.
Volia que els teus ulls, com les ombres
de dos petits ocells, canviessin.
Però no envellien.
El somriure que m’acollia, tot agudesa,
tot encant, era invencible.
Hora rere hora em mirava la teva cara
però no podia extreure’n les arrels.
Llavors vaig mirar com el sol xocava
amb el teu jersei vermell, amb el teu coll pansit,
amb la pell lleument pintada del color rosa de la carn.
Tu que m’agafaves pel nas,
vaig veure’t com havies estat.
Llavors vaig pensar en el teu cos
com un pensa en l’assassinat…

Llavors vaig dir Maria…
Maria, Maria, perdona’m
i llavors vaig tocar un regal per al nen,
l’últim que vaig criar abans de la teva mort,
i llavors vaig tocar-me el pit
i llavors vaig tocar el terra
i llavors una altra vegada el meu pit com si,
d’alguna manera, fos un dels teus.

                              24 de desembre de 1963

 Anne Sexton, "Christmas Eve"
 Versió de JS

PENJADA

FIL PRIM

La meva fe
és un gran pes
penjat d'un fil prim,
talment com l'aranya
penja la seva cria en una xarxa fina,
talment com la vinya,
plena de branquillons, llenyosa,
sosté junts els grans de raïm
que semblen globus d’ulls,
com tot d'àngels
ballen al cap d'una agulla.

Déu no necessita
gaire fil per mantenir-la allà,
només una vena prima,
amb sang per dins que bomba enrere i avant,
i una mica d’amor.
Com se sol dir:
l’amor i la tos
no els pots amagar.
Ni que sigui una tos petita.
Ni que sigui un amor petit.
Així, si només tens un fil fi
a Déu no li importa.
Ell t’entrarà a les mans
tan fàcilment com deu centaus
feien sortir una cocacola.

 Anne Sexton, "Small Wire"
 Versió de JS

UNA ALTRA PART DE MI

Avui fa noranta anys Montserrat Abelló. Val a dir que amb ella i amb Josep Palau i Fabre, els dos degans vivents de la literatura catalana, la nostra cultura i més en general el nostre país han estat per una vegada atents i reconeixents. Que s'escampi l'exemple.

Si voleu deixar que l'escriptora us parli, VilaWeb publica una àmplia entrevista/reportatge amb ella, Barcelona Review ha posat a la xarxa un especial MR i, amb el suport de l'Institut Català de les Dones i del PEN Català, la Institució de les Lletres Catalanes (Oriol Izquierdo, el director, fou responsable del monumental i modèlic Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002) ha programat un seguit d'actes d'homenatge.

Va ser Abelló ("la senyora Bofill", per als seus alumnes de batxillerat) qui em va descórrer la cortina de bona part de la poesia contemporània en llengua anglesa, sobretot la de veu femenina: gràcies a ella vaig llegir en català (i després vaig aventurar-me a pic i pala originals enllà) Sylvia Plath primer i, més tard, Margaret Atwood, Marianne Moore, Adrienne Rich, Anne Sexton (no us perdeu, si mai hi topeu, l'introbable Cares a la finestra)... Ser a prop d'ella és una lliçó permanent d'atenció a les paraules, curiositat vital i joventut d'ànim. Una lliçó que avui fa ja noranta anys que dura. I que sigui per molts més, Montserrat!

VERD SOBRE VERD

Verd sobre verd
en l'angle de la tarda.

Transparències de vitrall
sobre un cel clar,
talment de vidre.

I aquest sentir com tot
batega al voltant meu.
I fos una altra part de mi.

Montserrat Abelló, Memòria de tu i de mi (2006)

R E S S O N S
Aristòcrata i obrer -- Anna Simó -- Miquel Bofill -- Carles Torner -- Estació de França -- Els dies i les dones