DUES FIRES (I UN SEMINARI)

Aquests dies, els llibreaddictes que teniu la possibilitat de passejar per Barcelona esteu d'enhorabona: fins diumenge hi ha oberta al Parc de la Ciutadella la Setmana del Llibre en Català, i a partir de divendres (i fins a principis d'octubre) la seixantena Fira del llibre d'Ocasió antic i modern al Passeig de Gràcia, organitzada en aquest cas pel Gremi de Llibreters de Vell.

Si sou, en canvi, a prop de Girona, la Càtedra Josep Pla hi organitza a la universitat, entre avui i divendres, un seminari internacional sobre periodisme literari: "Coses vistes, coses llegides. L'edat d'or del periodisme literari a Catalunya, Espanya i Europa (1906-1936)".

RESSONS

Per un costat hi ha El meu país. 50 odes a la pàtria, que fa pocs dies que ha començat a rodar imprès i, a banda de ser ja a les llibreries, ha obtingut ressò a can Saragatona (gràcies, Pere!) i al web del Què llegeixes?, a més dels comentaris deixats aquí al F l u x.

D'altra banda, el Jardí de versos d'un nen de Robert Louis Stevenson també continua recollint comentaris. Els darrers de què he tingut notícia són "El tresor amagat de Stevenson", esplèndida ressenya de Jordi Galves des d'Un dia en les carreres; el comentari d'Anabel Sáiz a Voces de las dos orillas (reproduït també a Pizca de papel) i, ara fa pocs dies, l'apunt de Vicenç Llorca a la "Tria personal" que publica a Serra d'Or.

Com s'agraeix, que allò que un ha imaginat com sonaria vagi ressonant impulsat ara per les paraules d'altres!

MÉLANGE

A les escales mecàniques del centre comercial, dos homes joves amb accent cubà que deuen fer plans:

–Sí, pero no right now, amigo...

A les tres, un grup de netejadores surten d'un dels edificis de la universitat. La més grossa, que enfila en direcció contrària a les altres, abans els crida, riallera:

–See you mañana, girls!

ONZES

AMOR DE PÀTRIA

Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre catiu,
plorant collí d’una penya
un brotet de romaní.

  Passà terres i fortunes,
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.

  Un dia d’hivern, les ones
tragueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní.

            Miquel Costa i Llobera

Extret d'El meu país. 50 odes a la pàtria (Ara llibres, 2011)

VARIADÍSSIM

"Ho veig variadíssim. A vegades, en pla de broma, dic que Catalunya serà un país original perquè hi podrem estudiar totes les variants de totes les coses, perquè hi haurà tot el que vulguis: hi haurà el català que és com aquests de Ciutadans, i al costat hi haurà un argentí que serà més catalanista que el Prat de la Riba... Hi haurà molta variació. Però jo també crec que arribarà un moment que la immigració s’estabilitzarà, almenys durant una època, i que amb aquesta estabilització es produirà un efecte d’integració molt més alt que ara. Amb totes les variables i contrastos que vulguis, que seran molt grossos."

Josep Termes

MÉS
Entrevista a L'Avenç amb l'autor
La biblioteca de Josep Termes (VilaWeb)

DO DE SÍNTESI

Cito textualment d'un missatge que m'envia un amic fent un resum de l'actualitat política nacional: "X ja t'ha posat al corrent de les ximpleries i maldats de la judicatura espanyola, que segueix entestada a fer-nos a tots independentistes. Però ara que sabem que la Constitució es pot canviar d'un dia per l'altre, s'obren possibilitats sensacionals per resoldre el que el Constitucional va empantanar. Només és qüestió de convèncer la sra. Merkel". Em costaria dir-ho millor, i sobretot amb aquest sentit de l'humor. De vegades penso que d'escriptors també n'hi ha més a fora que a dins.

PARET DE VIDRE

Entrar en una aula buida (que serà la meva aula, a partir de dijous) en un racó del segon pis de la biblioteca i seure-hi sol i en silenci una bona estona. Seure-hi sense treure'm la jaqueta, que fresqueja, mirant la pluja emmandrida que va caient a l'altra banda de la paret de vidre sobre un dels edificis històrics del centre de la ciutat, el que té el penell daurat en forma d'estrella i finestres palladianes a l'últim pis com enganxades damunt de la paret de totxana vista. Seure a l'aula en silenci, com cau en silenci la pluja que no ens mulla. Tres dies, han dit. I aprendre a veure-hi també, a una altra velocitat, com va escolant-se la llum de la tarda.

LABOR DAY

Anys enrere el Dia del Treball (Labor Day), el primer dilluns de setembre, era als Estats Units no només el dia que s'acaben simbòlicament les vacances sinó també l'últim dia en què les noies (i dones) de bona família podien anar vestides de blanc. Avui és un festiu oficial i és, sobretot, dia de rebaixes, amb cartells i anuncis pertot. "Fas festa si la teva feina és rere un desk [una taula d'oficina]", ens deia un veí, "però si és rere un counter [un taulell] et tocarà pencar."

LA CINQUENA

No pas la cinquena hora, ni la cinquena simfonia, ni la cinquena Copa d'Europa (la de Munic). Em refereixo a la cinquena antologia editada amb la gent d'Ara Llibres. Que ja és aquí. A les llibreries, vull dir. Perquè és un llibre de sempre però alhora un llibre amb data: la tria d'ara es titula El meu país. 50 odes a la pàtria, i conté com els altres una selecció de poemes que poden ser llegits en aquest cas com odes a la pàtria (a aquest país nostre tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure, etcètera, etcètera), amb un pròleg de Quim Monzó que també es pot llegir com una oda.

Ja sabeu, doncs, quin us falta a la col·le. Els editors, per cert, posen avui també al carrer la quarta edició dels 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira i la segona dels 50 poemes per saber de memòria. No serà per versos...

EN PARLEN

Biel Mesquida a la seva Plagueta de Bord
Saragatona, "Immersos en aquest camí tan fi, tan fi..."
Al Què llegeixes?
Josep M. Fonalleras, "Pàtries" (El Punt/Avui)

OF THIS LONG SUMMER FEELING

Quan l'estiu s'acaba el que en queda són en bona part les cançons de l'estiu, diferents cada any i diferents per a cadascú segons les circumstàncies. Jo he tingut la sort de comprar a molt bon preu "Write about love" i trobar-hi aquesta peça que m'ha acompanyat quilòmetres i quilòmetres, amb Norah Jones fent la segona veu de Stuart Murdoch...

Travel south until your skin turns, woman
Travel south until your skin turns brown
Put a language in your head and get on a train
And then come back to the one you love

NOMS DE LES COSES

Al centre de la ciutat, el corrent d'aigua acanalat que la travessa es diu oficialment riu de la Providència, Providence River en anglès. Però una petita placa esplèndidament tipografiada en una banda d'un dels ponts (país de plaques, aquest) explica que de fet es tracta de la suma dels rius anomenats Woonasquatucket i Moshassuck.

Woonasquatucket en llengua algonquina (la dels indis de la zona, els narragansett) volia dir "allà on s'acaba l'aigua salada", i moshassuck el "riu on s'abeuren els ants". La mà de Déu, doncs, per a Roger Williams i els "fundadors" del segle XVII, i la mirada a la natura per als algonquins. Els noms de les coses sempre diuen coses.