RESSONS
Per un costat hi ha El meu país. 50 odes a la pàtria, que fa pocs dies que ha començat a rodar imprès i, a banda de ser ja a les llibreries, ha obtingut ressò a can Saragatona (gràcies, Pere!) i al web del Què llegeixes?, a més dels comentaris deixats aquí al F l u x.
D'altra banda, el Jardí de versos d'un nen de Robert Louis Stevenson també continua recollint comentaris. Els darrers de què he tingut notícia són "El tresor amagat de Stevenson", esplèndida ressenya de Jordi Galves des d'Un dia en les carreres; el comentari d'Anabel Sáiz a Voces de las dos orillas (reproduït també a Pizca de papel) i, ara fa pocs dies, l'apunt de Vicenç Llorca a la "Tria personal" que publica a Serra d'Or.
Com s'agraeix, que allò que un ha imaginat com sonaria vagi ressonant impulsat ara per les paraules d'altres!
Entrades
Tinc el dels funerals. Hi ha dies en què ploro moguda per la bellesa de les paraules i del sentiment tan profund que ha mogut la composició. És un llibre magnífic.
ResponEliminaGràcies, cantireta. Ara que no ens sent ningú, des d'un punt de vista literari a mi és potser el que m'agrada més i, curiosament, fins ara és el de vendes més modestes. Suposo que segons quin tema tira una mica enrere.
ResponElimina