divendres, 2 de setembre de 2011

NOMS DE LES COSES

Al centre de la ciutat, el corrent d'aigua acanalat que la travessa es diu oficialment riu de la Providència, Providence River en anglès. Però una petita placa esplèndidament tipografiada en una banda d'un dels ponts (país de plaques, aquest) explica que de fet es tracta de la suma dels rius anomenats Woonasquatucket i Moshassuck.

Woonasquatucket en llengua algonquina (la dels indis de la zona, els narragansett) volia dir "allà on s'acaba l'aigua salada", i moshassuck el "riu on s'abeuren els ants". La mà de Déu, doncs, per a Roger Williams i els "fundadors" del segle XVII, i la mirada a la natura per als algonquins. Els noms de les coses sempre diuen coses.



2 comentaris:

  1. A Tàrrega hi vivia una dona que es deia Bonanova. Explica més coses que dir-se Kevin o Sahara, "peresempre" ;-)

    ResponElimina
  2. És curiós com les coses acaben de transmetre aquell fet tel·lúric, inexplicable al llenguatge humà. En sabem poc del món que ens envolta, l'acció del poeta sempre serà meravellar-se davant del món que el circumda, la seva història, les diferents ments, les coincidències entre formes de vida tant diferents, però que coincideixen en allò que ens fa humans, i comprovar que no som més que una baula cultural estesa al temps, però tampoc menys.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió