D'AVIADORS IRLANDESOS

Hi ha poemes que ens subjuguen, que se'ns instal·len en un racó de la memòria sense que sapiguem gaire com ni per què. De vegades, sense que siguem ni tan sols capaços d'acabar d'entendre'ls. A mi em va passar amb "An Irish Airman Foresees His Death" des que el vaig llegir per primera vegada, diria que en aquell auroral El gran vent i les heures de Marià Manent a Laertes (quan Columna era només el nom d'una col·lecció), perquè el poema no figura a la tria de W.B. Yeats traduïda per Marià Villangómez i editada pels Quaderns Crema també l'any 1983.

Després va venir l'estranya versió entre recitada i cantada per Shane MacGowan (el vocalista dels Pogues) a Now and in Time to Be (disc que em consta que el JJ també s'escolta de tant en tant). Quina manera tan poc solemne, amb l'acordió de fons, de dir

I know that I shall meet my fate
Somewhere among the clouds above;
Those that I fight I do not hate,
Those that I guard I do not love;
My country is Kiltartan Cross,
My countrymen Kiltartan's poor,
No likely end could bring them loss
Or leave them happier than before.
Nor law, nor duty bade me fight,
Nor public men, nor cheering crowds,
A lonely impulse of delight
Drove to this tumult in the clouds;
I balanced all, brought all to mind,
The years to come seemed waste of breath,
A waste of breath the years behind
In balance with this life, this death.

Llavors, mesos enrere, Josep Porcar va incorporar el poema, amb muntatge videogràfic seu i veu de Robert Nichol, a l'excel·lent selecció de vídeos de Blocs de lletres, fent servir per al subtitulat la versió catalana d'Albert Roig i Patrícia Manresa Ní Ríordáin a L'espasa i la torre (Edicions 62, 2005), que diu:

Un aviador irlandès preveu la seua mort

Sé que entre els núvols enlaire
Em trobaré amb el meu destí;
No odio aquells contra qui lluito,
No estimo aquells que defenso;
La meua terra és Kiltartan Cross,
Els meus els pobres de Kiltartan,
Sigue quin sigue el final ells res no hi perdran
Ni els farà més feliços que no eren.
Cap llei, cap deure m’ha dut a la lluita,
Els cabdills, la gentada que els aclama.
Un solitari impuls de joia
Va abocar-me a aquest tumult de núvols;
Vaig sospesar-ho tot, tot ho vaig evocar,
Em van semblar els anys a venir
Dies desesmats, dies desesmats els anys passats
A la balança d’aquest vida, aquesta mort.

[Traducció de Patrícia Manresa Ní Ríordáin i Albert Roig]

Com que jo preparava un curs en què m'anava bé fer servir el poema, ho vaig incorporar a la selecció de materials, però precisament perquè volia fer referència a l'ús de l'anàfora i al joc amb el ritme i la rima, la versió del vídeo no m'acabava d'anar bé. Tampoc una altra castellana que havia trobat (igualment bona pel que feia al sentit). Vaig desfer el camí fins a Manent, però la seva opció (com en bona part de les versions de poesia xinesa) és tan interessant com lliure (en el sentit d'alliberada de la literalitat) des del punt de vista poètic:

Un aviador irlandès preveu la seva mort

Prou sé que el meu destí m’espera
entre els núvols, pel cel ventejat;
no m’abrandà cap odi a la lluita lleugera,
i als que guardo no porto voluntat;
Kiltartan Cross és on neixia,
pobra gent de Kiltartan són els meus:
la meva fi cap dany no els portaria,
ni els farà les sofrences més lleus.
Cap llei, cap manament no em duia a la milícia,
ni homes públics, ni gent clamorejant;
un impuls solitari de delícia
em menà a aquest tumult de núvols onejant;
ho sospesava tot, en l’ànima reclosa:
els anys futurs mirava com una pobra sort
i els anys passats com una trista cosa,
comparats amb aquesta vida, amb aquesta mort.

[Traducció de Marià Manent]

Total, que a base de parlar-ne, de tornar a dir el poema, d'escoltar-lo i escoltar-lo en anglès i mirar de subratllar-ne l'estructura (que segueix la d'un elogi fúnebre segons la retòrica clàssica) i la mètrica, no vaig saber resistir la temptació de dir-hi la meva. L'excusa d'una antologia de poemes per a funerals a mig preparar (on els poemes només apareixen traduïts al català) va ser l'esca final, i ara sóc aquí on us deixo:

Un aviador irlandès preveu la seva mort

El meu destí, prou sé que el trobaré
en algun lloc als núvols, allà dalt;
combato sense odi pel rival,
defenso sense amor el més proper.
El meu país es diu Kiltartan Cross;
la meva gent, aquells que hi passen fam:
cap desenllaç els és cap pèrdua gran
ni cap un goig que sigui massa gros.
Cap llei, cap compromís m’han fet soldat,
cap orador, cap públic enardit:
un impuls solitari de delit
m’ha dut a aquest tumult ennuvolat.
Hi penso, sospesant la meva sort:
el temps passat em sembla un buf en va;
un buf en va, el temps que ha de passar,
el pes d’aquesta vida, aquesta mort.

[Traducció de Jaume Subirana]

No cal dir que suggeriments i comentaris seran més que benvinguts (just aquí a sota, clicant —no en sé més— allà on diu "09:10 AM").