ERA UN PLAER ESPECIAL

Visca el foc! La novel·la de Bradbury és l'alegria més llarga i continuada del traductor que es diu com jo. Ara acabo de rebre els meus exemplars de la primera edició a la col·lecció Educació 62. De la resta d'edicions, ja n'he perdut el compte. Tot per culpa de Francesc Parcerisas, en els temps d'Edhasa a la Diagonal, i després d'Oriol Izquierdo a Proa (i ara dels diversos editors d'Edicions 62, que també l'han publicat a Les Eines, a A Tot Vent i a labutxaca).

 

TORNA BRADBURY

"El bomber dubitatiu de la novel·la som segurament nosaltres mateixos, més en aquest temps en què les arbitrarietats policials i militars son utilitzades pel poder per demostrar qui mana. A què ve l’exhibició d’uniformes i medalles –guanyades on?– a què ens ha sotmès el govern 'progressista' en totes les rodes de premsa de les últimes setmanes?

La situació d’abús de les autoritats contra els llibres i la crema dels prohibits ara no caldria perquè la censura no cal que vingui de dalt sinó que és implícita a la civilització de rucs que hem aconseguit forjar. Si abans, nazis, soviètics, catòlics i musulmans havien cremat llibres, ara no es necessari perquè el llibre com a gran objecte cultural ha estat arraconat, fins i tot en el seu vessant d’entreteniment. Garcia Tur posa el dit a la nafra quan escriu 'una distopia en què la cultura de l’entreteniment més frívol ha desplaçat la cultura, en general'. 'És un món feliç, sempre que no et desviïs del lloc que tens marcat –consell: no surtis a fer un tomb perquè sí; no captis l’atenció de les autoritats o procediran a neutralitzar-te–. És un món, d’altra banda, on els llibres són material subversiu i la seva tinença, un delicte que es redimeix per via del foc. És un món irreal i, al mateix temps, prou familiar. Ens sorprèn i, a la vegada, tot plegat ens sona... Oi que ens sona?'."

  David Castillo, "Profecia d'un abús policial" (El Punt Avui, 29-IV-2020)

UN DELS MEUS

Ho passo de dalt de tot de la columna de la dreta a aquesta entrada, i ho deixo aquí com a recordatori i homenatge a un dels autors i un dels llibres que m'ha fet com a lector. I en què vaig estrenar-me (quina vergonya) com a traductor.

DEL FOC, LA NIT

RONDA D'INFANTS

A l'arbre fullós
l'oratjol naixia.
Cada fulla en tanca
un petit alè.
Argent d'olivera,
mirallet del vent.

El vent s'ha perdut
en l'ombra marcida.
Tusta la campana
amb un so apagat.
Si la flama el crida,
quin caliu més alt!

En la nit de juny,
una lluna clara.
Veles de la mar,
canyes del camí.
Surt el vent de l'arbre,
i del foc, la nit.

Vora l'espurneig
volti la rotllana.
L'oratjol, de l'arbre,
i del vent, el foc;
de la flama el vespre,
i del somni, tot.

Tomàs Garcés