VERB AUXILIAR

I bon cap de setmana a tota la companyia, amb gran veu i septet.

NOUS PARLANTS

Tres adolescents enriolades a la sortida d'una escola a Washington, motxilles a l'esquena. La que duu la conversa tanca l'anècdota que devia estar explicant:

—And then my mom calls me: "¿Qué te pasa?".










MÉS
Una mica de dialectologia: és mum, mom o mam?

SANT JORDI, ENDINS I ENFORA

Per circumstàncies de la vida (i gràcies a la meva feina universitària i a l’Institut Ramon Llull) enguany he celebrat la diada de Sant Jordi a l’estranger, concretament als Estats Units, a Chicago i a Washington, de la mà de les lectores de català d’aquestes dues universitats, Alba Girons i Laura Vilardell. I l’he celebrada amb roses i llibres, i parlant de literatura i de cultura amb estudiants, professors, traductors, expatriats, lectors estrangers interessats i simples passavolants, perquè al món hi ha de tot i només cal anar-ho a buscar i treballar-ho amb paciència, coneixement de causa i respecte. Coses semblants passaven també alhora, que jo sàpiga, a Nova York (de la mà del Farragut Fund i la infatigable Mary Ann Newman), a Amherst i a Califòrnia. Un gegant escoltant un infant, com als contes.

Això és el que la vicepresidenta del govern d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría, no pot o no vol entendre quan ve a Catalunya a presidir, sense haver-hi estat convidada, un acte de suport a la candidatura de la festa de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El problema, és clar, no és que vingui: el problema mai no és anar als llocs, en tot cas pot ser-ho com hi vas i el que hi fas. Parlant sense parlar-ne del procés, la idea de llibertat de Sáenz de Santamaría (o la del seu escriptor de discursos) passa per citar a Barcelona els comuneros (que avui amb les lleis del PP serien a la presó) per recordar-nos alçant el ditet que Catalunya no és més que una comunitat autònoma entre disset, i passa segons ella per evocar un cop més com n’era de bucòlic tot segons Vargas Llosa quan el català convivia des de la clandestinitat amb la llengua del peruà i amb el franquisme. A Barcelona per Sant Jordi el gegant fa discursos als menuts, i els alliçona en castellà.

Dit això, com en el cas de l’autobús famós o amb el “Cara al sol” a l’enterrament d’incògnit ple d’autoritats a Melilla, el millor que podem fer és escoltar i callar. Nosaltres som com els lectors oberts de mires d’arreu, i el món és molt gran i conté un munt d’idees i de punts de vista, a més de la delectació per la força i la humiliació d'alguns ogres amb somriure de rateta.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 26-IV-17
Versión en castellano

Foto: Juanma Ramos. El Punt Avui

DE FONS, A LA CUINA

El millor diàleg de fa dies. De fa mesos:

—How are you?
—Monday.

EXERCICI

El coneixement no ho sé, però la comprensió (o una millor comprensió) arriba segur amb la pràctica continuada.

JA VE

I a la Universitat de Chicago i a la Universitat de Georgetown també el celebrem.

PATRIOTISME

Per a la propera vegada que algun ruquet parli de Josep Pla i el feixisme italià (i no sé si també per rellegir-ho ara mateix a Barcelona a alguns, ai): "Estic una mica tip d'Itàlia i de patriotisme. Aquesta gent són com els alemanys abans de la guerra. Tots fan cara de carn de canó." [carta a Pere Pla, 8-XII-1922]

MÀXIMES GENERALS

Un subratllat dedicat als que llegim i ens complaem en les frases curtes i les sentències, i els que parlem dels llocs (ara aquí de Chicago i el Midwest, per exemple) així en general. Escriu Josep Pla des de Gènova el 1922 al seu germà Pere, que li deu haver parlat de la idea d'anar a Amèrica a buscar fortuna:

Això dels EE.UU. no sé si és ben enfocat. En principi, crec que aquell país no és per gent de professió tancada, altrament dita de carrera. Vaig trobar a París el germà d'en López i em digué que als EE.UU. la gent de col·locació no té cap pervindre. De tota manera, ja deus haver observat que, davant de la vida, no tenen cap valor les màximes d'interès o caràcter general. (...) Tot és atzar i l'atzar comporta com a únic mètode de vida l'empirisme.

  Josep Pla, Cartes a Pere (Destino, 1996, pp. 30-31)

SOM RIUS I LLACS

Tot un descobriment. La culpa, de l'Alba.

Des d'Illinois, pensant en el Segre, bon cap de setmana a tothom. Sant o no tant.

TÚRNEZ & SESÉ

Una de les coses bones d'escriure (en té, de coses bones, no us creieu la Cofradia de l'Úlcera Perpètua) ve quan algú agafa ratlles que tu has escrit i els insufla vida. A mi em va passar anys enrere amb el que hauria pogut ser un simple encàrrec dels Túrnez & Sesé (llibrescos per sempre admirats per coses com les "Aigües de la primavera" de Carner) i va acabar convertit en "Repartiment".

Avui al vespre els Túrnez & Sesé tanquen al Luz de Gas el Festival BarnaSants d’enguany, i hi celebren la publicació ara fa quinze anys del seu primer disc, “Quedarà la paraula”. No sóc lúnic que se'ls estima: diu que a l'escenari hi haurà també Joan Isaac, Jordi Batiste, Montse Castellà, Enric Hèrnaez, Silvia Comes, Darània, Albert Fibla, Miquel Pujadó, Laia Rius, Josep Tero i Rusó Sala.

Per molts anys i sobretot moltes cançons més, T&S!

CANTA EL GALL

Benvolgut lector,

Si t'agrada la poesia i passes de tant en tant per aquí potser no et sigui desconegut el nom de Ted Kooser, premi Pulitzer el 2005, Poet Laureate dels Estats Units i una fina veu lírica diferent de tantes altres.

Si no et sona el seu nom o mai no n'has llegit res estem d'enhorabona, perquè de la mà d'El Gall Editor amb Miquel Àngel Llauger acabem de posar al carrer el primer llibre de Kooser en català, L'ocell matiner i altres poemes, una tria bilingüe per acostar la seva obra als que llegim en la llengua de Màrius Torres i Blai Bonet.

Aquest vídeo de The Nebraska Project dóna una bona idea del personatge i el seu món. I els versos hi lliguen de ple: aquí i aquí en tens algun tast. Però vés a buscar el llibre. No et decebrà.





Passing Through from Straw Hat Visuals on Vimeo.

THREE POEMS

Erica Cid, Collin Diver, Max Grad, Kat Montemurro i Jacob B. Phillips, estudiants de català a la Universitat de Chicago i a la de Minnesota, han fet junts aquestes versions en anglès de tres poemes de qui signa el F l u x. Les comparteixo, amb el seu permís, com una manera de donar-los les gràcies a tots plegats (inclosa la professora Alba Girons) per la bona feina i l'excel·lent estona junts.


BOWL

Empty, winter is raw,
searching in the wait
for grapes, for the light
off the cherries.
Right now the scent
at the bottom is cold,
just like a fearful heart.
Yet it beats.

                    Jaume Subirana
                    Versió d'EC, CD, MG, KM i JBP


BOL

Buit, que l'hivern és cru,
busca en l'espera
grans de raïm, la llum
de les cireres.
Ara mateix l'olor
del fons és freda,
talment un cor amb por.
Però batega.

                    (El rastre de l'animal més lliure, 1994)

IMITATING LI PO
(SNOW IN MANHATTAN)

The taxis and the people are hidden away,
the last clouds bellow on mute.

We walk together, the streets and I,
until it is only the street who walks.

                    Jaume Subirana
                    Versió d'EC, CD, MG, KM i JBP


IMITANT LI PO
(NEU A MANHATTAN)

Els taxis i la gent s’han amagat,
els últims núvols bramen amb sordina.

Caminem plegats, els carrers i jo,
fins que ja només el carrer camina.

                    (Rapala, 2007)

ASSETS

The green of the wind through the leaves,
the shadow of the hour on the wall,
a gesture made as she undresses
and the air around us, void
of words like a truce: the world
is filled with my belongings.

                    Jaume Subirana
                    Versió d'EC, CD, MG, KM i JBP


PATRIMONI

El verd del vent entre les fulles,
l'ombra de l'hora a la paret,
un gest que fa mentre es despulla
i l'aire que ens envolta, net
de paraules com una treva:
el món és ple de coses meves.

                   &nbsp(El rastre de l'animal més lliure, 1994)

SEGONS L'ORDRE ESTABLERT

Un com tants altres. O no ben bé. En tot cas, bon cap de setmana, com sempre.

AIMLESS

M'he equivocat tantes vegades, i estic tan agraït als meus errors, que cada cop penso i imagino més tranquil.

ILLINOICA, II

ILLINOICA, I

GRAY AL RAZZ

Nois i noies, no badeu, que Macy Gray canta aquesta nit al Razzmatazz!

Ah, i bon cap de setmana als que no hi podrem anar, també.