SANT JORDI, ENDINS I ENFORA

Per circumstàncies de la vida (i gràcies a la meva feina universitària i a l’Institut Ramon Llull) enguany he celebrat la diada de Sant Jordi a l’estranger, concretament als Estats Units, a Chicago i a Washington, de la mà de les lectores de català d’aquestes dues universitats, Alba Girons i Laura Vilardell. I l’he celebrada amb roses i llibres, i parlant de literatura i de cultura amb estudiants, professors, traductors, expatriats, lectors estrangers interessats i simples passavolants, perquè al món hi ha de tot i només cal anar-ho a buscar i treballar-ho amb paciència, coneixement de causa i respecte. Coses semblants passaven també alhora, que jo sàpiga, a Nova York (de la mà del Farragut Fund i la infatigable Mary Ann Newman), a Amherst i a Califòrnia. Un gegant escoltant un infant, com als contes.

Això és el que la vicepresidenta del govern d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría, no pot o no vol entendre quan ve a Catalunya a presidir, sense haver-hi estat convidada, un acte de suport a la candidatura de la festa de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El problema, és clar, no és que vingui: el problema mai no és anar als llocs, en tot cas pot ser-ho com hi vas i el que hi fas. Parlant sense parlar-ne del procés, la idea de llibertat de Sáenz de Santamaría (o la del seu escriptor de discursos) passa per citar a Barcelona els comuneros (que avui amb les lleis del PP serien a la presó) per recordar-nos alçant el ditet que Catalunya no és més que una comunitat autònoma entre disset, i passa segons ella per evocar un cop més com n’era de bucòlic tot segons Vargas Llosa quan el català convivia des de la clandestinitat amb la llengua del peruà i amb el franquisme. A Barcelona per Sant Jordi el gegant fa discursos als menuts, i els alliçona en castellà.

Dit això, com en el cas de l’autobús famós o amb el “Cara al sol” a l’enterrament d’incògnit ple d’autoritats a Melilla, el millor que podem fer és escoltar i callar. Nosaltres som com els lectors oberts de mires d’arreu, i el món és molt gran i conté un munt d’idees i de punts de vista, a més de la delectació per la força i la humiliació d'alguns ogres amb somriure de rateta.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 26-IV-17
Versión en castellano

Foto: Juanma Ramos. El Punt Avui