27 D'ABRIL

Avui, a més de la Mare de Déu de Montserrat, recordem un dels grans de les nostres lletres, mort en aquest dia...

A L ' I N R E V É S

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

                    Gabriel Ferrater

IDEES DIFERENTS

Contra la facilitat de la inèrcia i les cantarelles òbvies i reiterades, buides com cloves de tòpic, el crític Manel Ollé planteja set propostes per a sant Jordi als comentaris del bloc del Llibreter ("És immensa la quantitat de llibres que hem de bellugar amunt i avall per oferir títols que no sabem si sortiran o no; la importància de Sant Jordi és tan gran que el risc d’equivocar-nos ens obliga a demanar molt de tot") i a can Miró ("s'hi va a vendre el que ja està venut i qui busca una altra cosa fa més aviat nosa"), també dedicats a la Santa Diada:

Set idees per un Sant Jordi més literari:

1. Arribar a un acord de sentit comú entre escriptors, editors, llibreters, institucions i mitjans per potenciar diades alternatives per fer sortir i parlar de novetats: la lectura d'estiu, l'inici de curs, el nadal... Ja hi ha qui ho fa i li va prou bé...

2. Potenciar la Fira del llibre de Barcelona i la setmana del llibre en català

3. Contraprogramar: Al marge del ritus comercial de la signatura, muntar el Festival de poesia just per Sant Jordi (¿el de Barcelona? ¿el de Sant Cugat?

4.Contraprogramar:: fer que TV3 (i BTV etc,.) munti aquell dia una programació literària, especial, no a remolc de les Rambles i dels best-sellers i dels "premis" de torn...

5. Contraprogramar: contrarrestar des de les institucions el pes mediàtic desl escriptors espanyols portant cada any un escriptor internacional de primera línia i de prestigi perquè faci un acte literari.

6. Contraprogramar: Fer una estrena teatral anual al TNC d'obra d'autor del país i convertir-ho en l'acte social institucional

7. Convertir el Ranking de vendes del dia després que fa el Gremi de llibreters en un ventall de mencions compartimentades per "tipus, llengües i formats", sense caure en la trampa de fer competir Joan Lluís Lluís amb Aznar o amb Ismael Prados o Cercas amb Buenafuente o Moliner. Distinguir entre més venut en ficció en català, més venut en ficció en castellà, més venut en no ficció en castellà, més venut en no ficció en català...

Manel Ollé

De les diverses cròniques del dia, jo recomanaria, per exemple les de Saragatona (la segona, amb un Kandinski extraordinari de propina) o Joan-Josep Isern, i la contracrònica serena de la recepció de Pedralbes a càrrec de Miquel Bofill.

SIGNES? SIGNES

N'hi ha que no signen mai i no veig que es queixin, ni que cap novel·lista amb avançaments milionaris surti a defensar-los o a reivindicar-los: traductors, assagistes, poetes...

Regiro En altres coses buscant-hi un poema per sant Jordi i el trobo, és clar: sempre acabem trobant allò que busquem (encara que no ho sembli, aquesta frase és una aportació a l'altra "polèmica" de la setmana, la del català i el castellà a Frankfurt):

S I G N E S

El gat fa piruetes sobre l'herba
i són frases sagrades que s'esborren
mentre me les escolto, analfabet.
Els arbres i els camins fan d'escenari:
saltem i contenim el verb, som ràfegues
d'ensenyaments obscurs, bèsties amb fe.

JS

(Recomanacions? Les sis de Biel Mesquida, per exemple. O aquestes dues-centes, acompanyades d'un bon tou d'activitats diverses.)

I.M. ROBERT CREELEY

M'assabento per un article de Jaume Pomar al Diari de Balears digital que ha mort Robert Creeley, escriptor nord-americà conegut per la seva vinculació a la beat generation i a The Black Mountain (va editar la Black Mountain Review), "who helped transform postwar American poetry by making it more conversational and emotionally direct" (NYT dixit). Creeley va viure a Mallorca, a Banyalbufar, als primers anys cinquanta del segle passat i dedicà a aquest fet, entre d'altres textos, la novel·la The Island (1963), traduïda al català per Dolors Udina a Di7 (Binissalem, 1998; després hi va tornar amb Escrit a Mallorca).

Suposo que a tots ens ha passat un dia o altre: la presentació de L'illa a l'Espai Mallorca va ser el meu primer zero absolut: després d'esperar una estona, vam acabar prenent una cervesa al bar de la cantonada amb la Dolors i l'organitzadora, tan apenada que no servia de res que li repetís una vegada i una altra que ja només per haver-me fet conèixer l'obra de Creeley l'assumpte s'ho valia. In memoriam, un seu poema de 1987...

THE LANGUAGE

Locate I
love you some-
where in

teeth and
eyes, bite
it but

take care not
to hurt, you
want so

much so
little. Words
say everything.I
love you
again,

then what
is emptiness
for. To

fill, fill.
I heard words
and words full
of holes
aching. Speech
is a mouth.

EN PARLEM?

Hi ha hagut la nota de l'AELC demanant que només vagin a Frankfurt escriptors en català, i he trobat a faltar l'opinió sobre el tema de molts escriptors, d'algun editor, dels van ser a Guadalajara a veure si també comparteixen això que és un model "del tot incompatible amb la promoció de la literatura catalana". Ara ja tenim aquí sant Jordi i el record del manifest de l'any passat, els tres que no volen signar llibres i la discussió sobre si la festa és encara o ja no és festa de la literatura i catalana. Oriol Izquierdo ha penjat un bon post sobre això: coincideixo amb ell que si no fem aviat un pla renove d'idees i postures sobre la lit cat acabarem quedant-nos a la sala, com en aquelles llaaaargues taules rodones en què el públic acaba desfilant discretament, els quatre convençuts de sempre. Per què no deixem els clixés, els egos i el joc polític de banda i mirem d'entrar al segle XXI sense por i amb nous arguments?

AL CAMP

(...)
la memòria la memòria la
memòria
que es cimenta en el cos abatut del perdedor que guanyarà
tant com en el guanyador que sap que la seva
futura derrota
no serà sinó una intuïció que és herència
per a un triomf que no serà mai definitiu
sinó pèndol
de derrotes i victòries
memòria homenatge pàtria compartida
en un calendari de l'any dos mil cinc
els aficionats del Torino han tornat a fotografiar
les instal·lacions de l'Estadi Filadèlfia que els va acollir abans de la desfeta
hi ha matolls herbes que tot ho han envaït gramínies salvatges el camp
encara hi és
existeix encara l'espai un porter
vestit com un porter dels anys cinquanta allunya
un xut fictici
en la fictícia reconstrucció d'aquest partit
etern infinit inabastable i poderós
el travesser enfonsat els pals lleugerament torçats descriuren la cal·ligrafia
d'una ema.

D'aquí a unes hores, onze escriptores i escriptors en català sortiran al Camp Nou a saludar els espectadors amb motiu de la propera diada de sant Jordi, dins les activitats de l'Any del Llibre i la Lectura. I els vuitanta mil espectadors tindran a les mans un opuscle blau amb onze peces inèdites sobre futbol i literatura d'on he extret aquest fragment final del magnífic text que hi ha escrit Josep M. Fonalleras.

DE VILA-REAL A FARRERA

Un esbart de gavines sobre un abocador, paperets blancs amb què el vent juga. Els REM al CD. Països catalans: som els darreres d'aquests gratacels de primera línia de mar. Segueixo un cotxe txec camí de Tortosa. Horts, fruiters, recs. Sol gras, esventat, d'un migdia ple d'abril. Paret de pedra seca i ametllers florits. A Gandesa, "catedral del vi", cartells en francès d'un circ de pas, dones amb mitges gruixides i sabatilles que surten d'un Schlecker i la meravella del celler cooperatiu. Un estel de Nadal apagat. Tractors. Núvols al fons del panorama, a les muntanyes. El termòmetre del cotxe comença a baixar. El riu proper, temptador, sense un sol pescador a la vista. Volves al vidre, dutes pel vent. El sol ha desaparegut; li diu adéu un ametller, encara, amb flors que es confonen amb la neu. Neu d'abril, potser més aviat borrufa. Però a Llavorsí és ja una nevada de veritat, amb les guitarres dels Gipsy Kings que enfilen "Cataluña". Tard, arribo a lloc.

SÍ, SÍ, SISA

Ara que n'hi ha tant(e)s que s'omplen les columnes parlant de falta d'idees i de baix to cultural nostrats, les declaracions de Jaume Sisa són un boca a boca. Transcric (traduint-les de la llengua de Ricardo Solfa) diverses frases lucidogalàctiques d'una notícia/entrevista de divendres a El País...

"A mesura que passa el temps, em situo més i més enrere a l'espectacle de la vida. Avui em conformo a no fer-me mal."

"El món va massa de pressa i jo sóc massa lent."

"Ni sé ni puc ni vull estar al dia de res. Ni tan sols no desitjo estar a l'any de res. Em basta estar al segle d'alguna cosa."

"Ells [els músics joves del nou disc] han aportat velocitat i jo distància. És un pacte que ens permet ser en un punt mig entre la congelació i l'incendi."

UNA TEORIA

Després d'una hora de retard i de cinc minuts escasssos de vol per poder veure la ciutat des del cel, tornem al Prat. I la gent, neguitosa, es descorda els cinturons i posa en marxa els mòbils així que ens ho autoritzen: cent aparells alhora trucant i trucant mentre fem camí cap a la terminal i cap a una llarga espera vana. I si els retards i les avaries dels avions fossin una estratègia comercial de les companyies de telefonia mòbil?

ESCLAT

Un nou llibre de versos de Jordi Sarsanedas és una notícia d'aquelles que capgira els dies vulgars. Arribo a casa i se me n'hi van els dits, espero que es faci ben tard, tanco la porta del menjador, m'arrepapo al sofà, abaixo els llums...


UN SOL DIA

L'esclat del dia.
Res més. Un sol dia
rotund
i quiet damunt la meva mà
i dins la seva glòria.
Grill rere grill
entre l'índex i el polze,
em nodreixo de la seva llum
pausada, inacabable,
fins a la fi del món.

           Jordi Sarsanedas

FÈRETRE

Hi ha paraules que en pronunciar-les s'emmandreixen a la boca, i ens deixen temps per preguntar-nos pel seu origen. Fèretre, per exemple. Provinent del llati feretrum, és curiós que a més del baiard per estendre un mort i dur-lo a soterrar el mot sigui usat també en anglès per referir-se al lloc on es mostra al poble el botí obtingut en una victòria (potser per la mateixa associació que fem en català amb les despulles, referint-nos alhora a un cadàver i als vestits i les armes presos a l'enemic vençut). El fèretre, doncs, com espai d'exhibició, com a mostrador del que resta després de. Després d'una derrota però també d'una victòria, que totes les victòries són derrotes d'algú altre, i viceversa.

BLANC

Repetiran any en blanc, i tiren a cegues a veure si fan blanc. Desorbitats, sense blanca, el volen de blanc. Sembla mentida com s'embruta, el blanc d'Espanya...

MEMLING

Una fletxa, una moneda, uns anells, un paisatge llunyà. Els ulls, un pòmul, el naixement dels cabells, l'ombra d'un nariu, els llavis fins de color pàl·lid, una arruga al coll... Els retrats de Hans Memling són rostres de gent distinta i coneguda, malgrat el mig mil·lenni de distància, gent que et fa companyia i que es passegen sota l'ombra de records inventats però del tot possibles. Memling identifica (i, doncs, distingeix) amb precisió a base de detalls mínims, i no li calen pirotècnies o amplificadors amb què tens la sensació que tampoc no sabria gaire què fer. Al Thyssen de Madrid, amb una dotzena de quadres en té prou per deixar-te els ulls plens de vida en suspens.