VINYES

Josep Maria de Sagarra, Ester Formosa i Toti Soler, així en comboi. Per recomanació de la Teresa.

Vinyes verdes, dolç repòs

vora la vela que passa...

Torna la música dels dissabtes. I bon cap de setmana.

 

LA MERCÈ

No hi ha país com Barcelona.

                              Josep Carner 

 

CALIU

Una hora per resoldre una sola, mínima, menoríssima referència bibliogràfica. Una hora. Al món acadèmic, aquestes coses passen.

DE VACANCES

DIY

Ensenyament sense professors, restaurants sense cuina, llibres sense autor. No sé, no sé... 

EL MIRACLE D'UNA MÀ

Si no us sona el Cima de Conegliano o no coneixeu Christopher Whyte (novel·lista en anglès, poeta en gaèlic escocès) o no sabeu què vol dir ècfrasi o ecfràctic, l'Anostrats d'avui és fet per a vosaltres. Visca Sant Tomàs.

PER DOMESTICAR

Ostres, quantes setmanes portem sense cançó del dissabte? Què feu que no us queixeu de la pèrdua dels bons costums?

Aquí teniu la d'avui. I bon cap de setmana per a tothom, domesticats i per domesticar.

 

BEN

En la mesura del possible. Que és ben poc.

JUNY

A Marsé el van tancar amb una sola joguina; a mi, amb un centenar d'exàmens.

 

 

DE MIDES

Totes les teories i circumloquis i assajos que vulguem, però al final la nostra biblioteca té la mida dels metres de prestatgeries a l'abast. Com una versió llibresca d'allò de Parkinson.

EL XAVIER

Ha mort Xavier Folch, que a tots nosaltres ens ha fet, ell també, com a lectors i autors i amics. I m'he quedat sense paraules, qui m'ho havia de dir. Però m'adono que n'he anat dient algunes coses aquí al F l u x, al llarg dels anys.

Foto: Víctor P. de Óbanos

EL MARISCAL FOLCH (19-IX-2013)

Amb la mateixa discreció i elegància amb què durant tres dècades ha estat el director literari d’Editorial Empúries primer i llavors, quan el segell es va integrar al Grup 62, un dels responsables editorials del grup, Xavier Folch s’ha jubilat i se n’ha anat cap a casa a llegir i (esperem-ho) a escriure... [+]

 

SET LLETRES (26-VII-2013)

No costa tant de dominar, l'art de donar les gràcies: hi ha tot de gent desconeguda al nostre voltant plena de raons perquè els les donis... [+]

 

FELICITATS (18-IX-2009)

Ahir vam anar de festa per celebrar els primers vint-i-cinc anys d'Empúries. poques bandes (editorials) m'he sentit tan ben acollit, tan escoltat com escriptor. I això que mai no hi he publicat diguem-ne directament... [+]

PETITES MERAVELLES

«El català és la primera llengua a què es tradueix Xanques vermelles. Llauger i Subirana –que ja ens havien donat L’ocell matiner i altres poemes, del mateix autor– ens han anostrat aquest llibre amb molta saviesa (saviesa reforçada pel fet de coincidir, tots dos, en la manera poètica, en la concepció del fenomen líric, de Kooser). L’obra reflexiona sobre les marques que deixa el viure: un platet buit per a un gat en una casa que és una ruïna, un rastre de botes en una vorera nevada, uns peixets en una peixera rodona que sembla talment un rellotge (dins la qual els peixos formen unes busques que no indiquen cap temps). Senyals, indicis. Els detalls són portentosos: el d’aquella dona que fa del davantal una cistella per collir quatre pomes, per exemple. O fent servir de bell nou el zoom: “com una sola gota / a la cullera d’una fulla, un ou de pit-roig”. Més endavant, el d’una dona que, després d’haver desembolicat una coberteria familiar, es queda “contemplant / el passat en la conca d’una cullera” (Kooser, com Eliot, més que aquest encara, mesura la vida amb culleretes de cafè). O el d’una altra dona, immortalitzada en un retrat, que du al pit “un medalló / brillant com un estel, com si calgués entendre que / qui vas ser de veritat està tancat per sempre”.»

Jordi Llavina, "El catàleg de petites meravelles de Ted Kooser" (Ara Llegim, 12-VI-21)