PETITES MERAVELLES

«El català és la primera llengua a què es tradueix Xanques vermelles. Llauger i Subirana –que ja ens havien donat L’ocell matiner i altres poemes, del mateix autor– ens han anostrat aquest llibre amb molta saviesa (saviesa reforçada pel fet de coincidir, tots dos, en la manera poètica, en la concepció del fenomen líric, de Kooser). L’obra reflexiona sobre les marques que deixa el viure: un platet buit per a un gat en una casa que és una ruïna, un rastre de botes en una vorera nevada, uns peixets en una peixera rodona que sembla talment un rellotge (dins la qual els peixos formen unes busques que no indiquen cap temps). Senyals, indicis. Els detalls són portentosos: el d’aquella dona que fa del davantal una cistella per collir quatre pomes, per exemple. O fent servir de bell nou el zoom: “com una sola gota / a la cullera d’una fulla, un ou de pit-roig”. Més endavant, el d’una dona que, després d’haver desembolicat una coberteria familiar, es queda “contemplant / el passat en la conca d’una cullera” (Kooser, com Eliot, més que aquest encara, mesura la vida amb culleretes de cafè). O el d’una altra dona, immortalitzada en un retrat, que du al pit “un medalló / brillant com un estel, com si calgués entendre que / qui vas ser de veritat està tancat per sempre”.»

Jordi Llavina, "El catàleg de petites meravelles de Ted Kooser" (Ara Llegim, 12-VI-21)