dimecres, 7 d’abril de 2010

QUATRE PECES D'ABRIL

Jordi Llavina ens fa arribar a uns quants corresponsals aquestes quatre peces d'abril (un poema de Setmana Santa, un fragment del Quadern de la Selva de Garcés, uns versos de A la deriva de Cardarelli en traducció de Miquel Desclot i un poema de Rente ao dizer, d'Eugénio de Andrade), que em sembla que s'ajusten de ple a l'aire d'aquest  F l u x.














IX

Són primes volves
fonedisses, molt lentes.
A mig camí de l'aire
paren de caure.
La freda nit tremola
en la cremor dels ciris.

Salvador Espriu



Ja és fora el divendres sant. Vestit blau i palmó. L'infant no canta, enguany. Una veu més plena ho fa per ell, el "dobla". Ell s'està dret a la cadira. Mentrestant les figures del drama giren i giren, tornen i fugen. Diríeu que són les mateixes, i quant de temps fa que me les miro? ¿He vist alçar-se, pedra a pedra, la torre de guaita que ara cau a bocins? Les figures giren, i passen, i tornen. Com en els vells rellotges opulents de Berna o de Venècia.

Tomàs Garcés



ABRIL

Quantes paraules lasses
em vénen a la ment
en aquest dia plugisser d'abril
que l'aire és com un núvol que es deixata
o una flor que s'esflora.
A dins un vel de pluja
tot estrena vestit.
La terra humida i cara
em desfibra i em puny.
Si els teus ulls són negrosos i enfangats
com un infern,
el meu dolor és fresc
com un torrent.

Vincenzo Cardarelli (traducció de Miquel Desclot)



EM ABRIL CANTAM

Em abril as crianças cantam
com a chuva.
Trepam os ramos matinais
das cerejeiras
e cantam à espera do sol.
Quando o sol demora
entram a cantar pelos olhos de deus.
À noite citilam

Eugénio de Andrade

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió