CAP A VALÈNCIA

La roda gira, la gira no s'atura. Diumenge 7 de maig al migdia serem a la 58 Fira del Llibre de València parlant sobre triar els teus poemes amb M. Josep Escrivà, que acaba de publicar La casa sota la lluna a Pagès. 

 

KOSOVO DE ENTRADA NO

Schengen empieza en los Pirineos. 

ὀξύς

Un altre oxímoron inapel·lable per a la col·lecció: reunió curta. 

AFRODITES

Tenim disc nou de Natalie Merchant, nascut no sabem si del mar com Afrodita, de la xarxa o dels anys de silenci. Es diu "Keep Your Courage" (fem el que podem), i aquest és un dels primers temes que se n'ha difós, amb vídeo a més. O sigui que a escoltar-lo, i bon cap de setmana, als creients i als sense deessa.

Come and rise from the water, walk on the sand
Goddess of beauty, take my hand
Oh, come to me
Oh, come to me
Oh, come to me

L'ENTREVISTA

Si em pregunten, responc: Montse Serra m'ha fet a VilaWeb una entrevista llarga i enraonada, com les d'abans, sobre Una hora curta i sobre altres temes (la llengua, el país, la ILC, el PEN), i no puc dir que no n'estic content.

LÌ

"Molts es passen la vida pescant sense saber que no són pas peixos, el que busquen."

 Henry David Thoreau

 

LA PRIMAVERA, SEGONS CARNER

"La primavera no té la serenor clàssica, com el setembre, ni la serenor sorneguera, com l’estiuet de Sant Martí. La primavera és un temps d’angúnia. Sentiu una estranya olor de pols, que us dona indestriablement somnolència i neguit. De vegades el cel és cobert d’un cortinatge gris, esclarissat al matí per la banda de llevant i a la tarda per la banda de ponent: de la banda esclarissada en ve una llum tota estranya, que us fa pensar en coses tristes: en si les flors seran totes per a escampar damunt les nenes que es moriran; en si la mar s’ha tornat violeta perquè el gran Pan és mort i les coses no recobraran mai més llurs encisos secrets; en si la dèria d’amar és una inútil mania inventada per un pianista tísic. Altres vegades, el cel és tot resplendent, sense un cap de núvol: la llum, hòrridament crua, sembla que ens doni una garrotada al cap, prepara una neixor d’insectes, accelera les putrefaccions, ens fa pensar en coses lletges: així com en la llum ardent se’ns precisen les arrugues de les cares i els escrostonaments de les façanes, una llum espiritual, també crua, ens fa veure l’egoisme, la dissatisfacció i el tedi de la vida. Mai en tot l’any no us sentireu la boca tan amarga com en certs dies de primavera"

  Josep Carner, La Veu de Catalunya, 31-III-1923. Triat per J.M. Casasús a l'Ara (11-IV-2023) 

 

PLA DE CRANCS

Dissabte de Glòria. Tuit del Grup de Treball de Biblioteques Escolars. A la salut de tots els Plans (i planificadors) de Lectura catalans dels darrers trenta anys. Amb Cultura i Ensenyament transferidíssims.

 

 

VESTIT VISTÓS

Això són amics. Bravo, @Ixaraixons.

 

 

ESTRELLES QUE CAUEN

Com diria Enric Casasses, Alabama és el poble del costat. Bon cap de setmana a tothom, i no us descuideu la branca d'olivera.

(La cançó és de Frank Perkins, i la lletra de Mitchell Parish).