ART I ENSENYAMENT
"He dit moltes vegades que em sembla que ensenyar és una professió sagrada, i que l'art és una forma d'ensenyar."
--Stephen Sondheim
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
"He dit moltes vegades que em sembla que ensenyar és una professió sagrada, i que l'art és una forma d'ensenyar."
--Stephen Sondheim
Escrit per Jaume a les 10:07
Etiquetes: Ensenyar, Música, Musical, Sondheim, Universitat
Dues hores més amb ell, abans que no se'n vagi. Meravellats i agraïts. Aquest cap de setmana i per sempre.
Escrit per Jaume a les 9:50
Et mires la mare de Déu i la pila de coses per aquests dies i penses, "Si ella duia el llibre sota el braç, i en l'altre el Nen, deurà ser normal que jo no sàpiga fer la maleta i no posar-ne..."
Aquesta gent que criden en grup i canten desafinant pel centre de Barcelona, a casa seva també ho fan? I quan estan sols, com demanen un tovalló al cambrer o donen les gràcies a qui els tapa amb el llençol?
"Els lectors necessitem desesperadament silenciar la xerrameca que traginem amunt i avall: prejudicis, conviccions, resistències, expectatives..."
Gemma Gorga, Hi ha un país on la boira (Tushita Edicions, 2021)
Coneixeu Josh Ritter, algun dia ja us n'he parlat, i veig que fa un parell d'anys vaig enllaçar la seva versió domestiquíssima de "Moon River". Avui us convido a passejar amb ells per una nit llampeguejada que no ho és tant. Com altres coses, millor amb el volum alt.
I bon cap de setmana a tothom.
A mesura que em vaig fent gran cada vegada m'agrada més el Tiziano (Ticià, si voleu) gran. És greu, doctor?
L'altre dia, no sé si adormit o en vetlla, vaig veure la seva casa sent saquejada per la gent de la ciutat que l'acabava d'honorar amb un gran funeral a Sant Marc i a I Frari, i riques brodadures estripades mig penjant molles en un canal.
Escrit per Jaume a les 9:54
Al riu, veient la lliçó a un pare de setanta anys, regal d'aniversari del fill. Estem a vuit graus, el dia és rúfol, fa una mica de vent, i anem tots recoberts amb capes com entrepans al pati de l'escola. Costa explicar o transmetre aquesta pau, aquesta mena de reconciliació instigada pel paisatge, pel silenci, de tant en tant per la remor llunyana del corrent. Aquí sí, així sí. Ni avorriment ni angoixa ni mandra, en aquest mirar encalmat. Al fons, un altre pescador, aquest experimentat, contrapunteja les desventures amb la llançada del pobre home que ben podria ser jo.
Escrit per Jaume a les 9:37
Amb el primer minut ja en té prou per quedar-se amb nosaltres. Després venen dues hores més (via @TeresaAmat). Des de l'estació Grand Central de Nova York, el 2018, passada de llarg la setantena.
I bon cap de setmana a tothom.
Escrit per Jaume a les 15:32
Més lent que les Glòries, més prim que el català, més fugaç que Dembélé (o, si volem riure una mica, més fugaç que les Glòries, més lent que el català, més prim que Dembélé).
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017